19/06/2021

Artà, per exemple

2 min

PeriodistaFa temps que ho treballen, ho fan des de distints fronts i ho fan bé. Si avui miram sovint cap a Artà i hi veim una transformació de les bones és, sens dubte, per la cultura, per la feina que s’hi fa en cultura, en un sentit ample de la cultura –l’únic que pot tenir. Que bo poder posar pobles o ciutats d’exemple. Necessitam aquests referents culturals per constatar que, si hi ha voluntat i si la major part de les persones d’un municipi treballen en un mateix sentit, en uns anys se’n comencen a recollir els fruits. 

A Artà es nota aquesta feina de fa estona. Potser des de la revifada de les festes de Sant Antoni, amb Artà com un dels pobles que més i millor l’han sabut recuperar, fer que tots els artanencs se’l sentin seu i la resta el tinguem de referent. Fa anys en vaig parlar amb en Jaume Cabrer, que hi ha fet una feinada: les escoles, a tots els nivells, ho han treballat a fons i s’hi han divertit, i això estimula i enganxa. I Sant Antoni du música i gloses i ball i gastronomia i coneixements històrics. Tot reviu.

També podem parlar de l’artesania, amb l’univers natural i creatiu de la llata, tradició i contemporaneïtat, amb tallers perquè n’aprenguin els joves, voluntat d’assegurar-ne el relleu generacional, la pervivència, la modernització. No està gens lluny del que apuntàvem respecte de Sant Antoni: la creació que parteix de la cultura pròpia té sentit, posa aigua nova a un pou que convé –i molt– que no s’assequi. Sense pervertir-la ni banalitzar-la, es tracta d’actualitzar-la perquè no es mori.

Aquest dissabte és un bon dia per posar Artà com a exemple perquè, a més de tot allò que ja arrossega, s’hi presenta un pla amb un nom que em sembla tota una declaració de principis i d’intencions. Una diria que Artà Centre de Creació Contemporània (ACCC) va més enllà d’un programa organitzat per la Regidoria de Cultura i comissariat per Fernando Gómez de la Cuesta. No ho veig com un seguit d’iniciatives amb una data de principi i una de final. Artà Centre de Creació Contemporània ho veig quasi com una etiqueta que expressa una voluntat de consolidació, d’estabilitat, de permanència i que és com un paraigua sota el qual hi pugui caber tota la feina que en l’àmbit artístic es faci amb el poble. Sí, ja va tenir les seves primeres manifestacions amb Regina José Galingo, Verónica R. Frías i els artanencs Laia Ventayol i Damià Vives. Aquest dissabte hi haurà l’acció de Vítor Mejuto i, encara amb data per concretar, hi serà Soledad Sevilla. Tots, artistes nascuts al poble o a distints continents, tenen en compte la cultura del poble per al treball que hi fan. I això és memòria cultural, patrimoni per als artanencs. 

Trob especialment encertat que aquest pla, l’ACCC, posi l’accent en la creació. Ho fa, a més, des de l’espai públic com a espai comú, cívic i cultural. Posar l’èmfasi en la creació és posar-lo en el present, però també en el futur: la creació fa cultura, la cultura promou la creació. És el millor peix que es menja la millor de les cues. I que tantes vegades no sabem promoure ni apreciar. 

stats