Armengol fa feina debades

Governar s'ha convertit en una de les feines més difícils que hi ha en el panorama laboral des que el covid va aparèixer per complicar-ho tot. No ha estat mai fàcil, tot i que alguns poden etzibar que els polítics es dediquen a la cosa pública perquè volen. És ben vera, però algú ho ha de fer i és d’agrair que hi hagi gent que lluiti perquè tots puguem estar tan bé com sigui possible en aquesta situació inqualificable.

Però com s’ha de sentir el Govern de Francina Armengol quan veu que tota la feina que fa se’n va en orris per decisió judicial?

Aquest interrogant no és un al·legat a favor d’ignorar els drets fonamentals i constitucionals, tot el contrari, però no podem oblidar que cada paperet que surt del Consell de Govern du hores i hores de feina al darrere. A aquestes altures de la pel·lícula, no és gens sobtós llegir les declaracions d’Armengol en què reclama una llei estatal, un marc legal, que empari les decisions autonòmiques i no quedin tombades pels jutges. Allò estrany és que s’hagi torbat tant a fer-ho. L’únic que provoca és que més d’un malpensat cavil·li que no pegava un toc damunt la taula perquè el responsable de tot plegat és Pedro Sánchez.

La clau la té ell: ho pot impulsar des del Consell de Ministres o a través del seu grup parlamentari al Congrés, té suports a bastament. De fet, és un maldecap que tenen totes les comunitats, tant d’esquerres com de dretes. És més, el líder del PP fa temps que reclama aquesta llei. Supòs que Pablo Casado s’oblidarà per una estona del partidisme que el caracteritza i donarà suport a la reforma orgànica sense tossir, perquè els governs autonòmics deixin de fer feina debades.