Aquest serà un curs calent
Des de l’inici de curs vaig un poc encès. I és que fa uns dies vaig sentir una entrevista a uns dels suposats erudits, artífexs de la nova llei educativa, la LOMLOE, que ens parlava de les suposades bondats de la nova norma. I escolteu, ja n'estic un poc tip. Perquè tinc la sensació que els responsables de l’educació, tant de dretes com d’esquerres, comparteixen el mateix mal. Deu ser l’al·lèrgia al guix de l’aula o l’olor de moqueta dels despatxos el que els ho provoca, no ho sé, però el fet és que tots volen deixar la seva empremta, peti qui peti, al marge dels interessos de la comunitat educativa, els al·lots, i massa vegades es pensen que han fet un ou de dos vermells.
Avui, la tornada a l’escola és un desgavell, i em sorprèn que els mitjans de comunicació, pares, professors i alumnes callin davant aquest fet. On són els sindicats? Potser si el PP i Vox governessin seria un altre cantet? No ho sé.
Falten material, llibres de text, recursos didàctics i formació per als docents. Però clar, per poder fer tot això feia falta tenir definits els continguts de les assignatures… però aquests varen ser aprovats fa poc d’un mes. A més, les ordres, contraordres i normatives de la Conselleria són documents burocràtics –majoritàriament provisionals– infumables i que traspuen precipitació. Segur que és perquè saben que, sense consens amb el PP, aquesta llei té els dies comptats i cal córrer per aplicar-la. A tot això sumau-hi l’onada de calor i que no hi ha doblers per pagar els ventiladors ni aire condicionat. Educació de qualitat.
Ara bé, hem de dir que alguna cosa hem de fer amb l’escola. Espanya porta des del 2002 sense baixar del rànquing dels tres primers llocs de la UE amb les pitjors taxes d’abandonament. Fa anys que el nombre de repetidors de l’ESO quadruplica la mitjana internacional i que el 17% dels joves d'entre 18 i 24 anys ni estudia ni treballa. No ho fem bé.
Segurament fa falta un sistema més flexible, en què el currículum es modifiqui en funció dels progressos de l'alumne i, en especial, no els deixi fora del camí. Potser aquesta és la major virtut de la nova llei, però cap norma arreglarà el que és evident per a tothom però no volem veure: la manca d’igualtat en l’educació.
M’explic: la probabilitat de repetició de curs a Espanya és quatre vegades més gran entre els estudiants amb un nivell socioeconòmic baix. Suspendre, doncs, és de pobres. A més, existeix una marcada bretxa de gènere: un de cada cinc joves va finalitzar els estudis sense haver completat l'ESO –la taxa d'abandó masculí més elevada de tota la UE. En canvi, entre les dones joves aquest indicador es redueix a la meitat. La diferència entre sexes és la més abrupta a qualsevol país d’Europa.
Davant aquesta complexa situació, el govern de Pedro Sánchez ha tirat pel dret. Així, permetrà als alumnes passar de curs de l'ESO amb assignatures pendents. És a dir, si no hi ha suspensos, no hi ha abandó. Però hi ha altres formes de millorar el rendiment de l’alumnat. Perquè el que no se sol dir és que és que el pressupost en educació en el nostre país es manté per sota de la mitjana de la UE.
El 2018 Espanya va dedicar a educació el 4,2% del seu PIB, enfront del 7% de Finlàndia, el 4,8 de Portugal, el 5,5 de França o el 5,3 del Marroc. Això té les seves conseqüències. Sense doblers, falten professors de suport, s’han d’establir unes ràtios que s’apropen als 30 alumnes per classe a l’ESO i superen aquest número a alguns dels batxillerats, en uns centres educatius que encara no s’han recuperat de les retallades de la crisi del 2008 i tenen, en molts de casos, problemes greus d’infraestructura. Amb aquest panorama, com atendre els que més ho necessiten?
A tot això s'hi ha de sumar un assumpte que potser és menor, però que s’ha de recalcar. La nova llei estableix un complicat sistema de ponderacions matemàtiques per decidir les notes a l’alumnat, cosa que pot vulnerar el dret a 'entendre' que tenen familiars i estudiants. Els al·lots aprovaran o suspendran, i no sabran gaire bé per què. La situació pot ser greu. Fins a tal punt, que els estudiosos parlen de “l'apartheid de la informació”. Així, el llenguatge enrevessat de l'Administració dona lloc a una comunicació fallida i deixa els destinataris dels missatges en un món a part i relegat.
Per acabar, una reflexió. Miguel Ángel Sancho, president de la Fundació Europea Sociedad y Educación, afirma: “Tenir l'ESO importa, i molt. Si diluïm la importància del títol de l'ESO amb suspensos, més gent es titularà i es podrà matricular a Grau Mitjà o Batxillerat. Però ens hem de preguntar per què no es titula la gent. S'exigeix massa? No es dona prou suport? No és tan simple”. Aquí rau la qüestió de fons. Bon inici de curs.
Joan Pau Jordà és professor
