27/05/2022

A un any de les eleccions

A un any just de les eleccions al Parlament de les Balears (és molt probable que se celebrin el diumenge 27 de maig), els partits signants de l'anomenat Pacte de Bellver, que va donar lloc a la formació de l'actual Govern, s'hi van tornar a reunir (a Bellver, s'entén). L'objectiu era fer-se la foto, perquè en la política actual les fotos manen, i més quan tens un govern que, en gran mesura, apuntala la seva estratègia de comunicació en periodistes solvents que han estat reclutats amb aquesta finalitat. La foto, per tant, la difusió en mitjans i xarxes socials, i un missatge: comença la campanya, i l'objectiu del Govern és repetir mandat. En principi, amb Francina Armengol al capdavant.

El missatge és oportú, perquè aquestes eleccions de 2023 es decidiran entre blocs i, en aquest sentit, seran especialment polaritzades: acabarà governant o bé el bloc de la dreta o bé el de l'esquerra, o dit d'una altra manera, no és previsible que hi hagi cap majoria absoluta ni del PSOE ni del PP. Qualsevol dels dos grans partits haurà d'arribar a pactes i acords per poder governar: en el cas de l'esquerra, la foto de Bellver és una manera de dir que estan disposats a repetir la mateixa combinació que ha governat les institucions durant les dues darreres legislatures. En el cas de la dreta, ningú hauria de dubtar, a aquestes altures, que, si PP i Vox sumen, no ho dubtaran ni un moment a l'hora de formar govern, a l'estil de Castella i Lleó. Encimbellat a la vicepresidència, Jordi Campos de Vox podria superar els moments de goig i il·lustració que ens va procurar en el seu dia aquell Antonio Gómez que va ser vicepresident de José Ramón Bauzà.

Cargando
No hay anuncios

Després hi ha incògnites poc o molt previsibles però que poden ser determinants a l'hora de formar majories: el paper d’El Pi, el de Més per Menorca, el pes d'Eivissa i Formentera, etc. Ara bé, el control de les institucions el tindrà finalment una suma de forces d'un bàndol o de l'altre, com és de preveure que passi també a les eleccions generals: de fet, ja sabem que el comportament de l'electorat balear tendeix a imitar o a seguir el corrent d'allò que passi a Espanya, i també és possible que aquest comportament mimètic vagi en augment, per la incorporació de nous votants que segueixin aquesta pauta.

Fa un moment he escrit la paraula “bàndol”, i la volia subratllar, perquè d'això (de bàndols) anirà en gran mesura el proper cicle electoral. Hi ha una diferència fonamental entre els blocs que entraran en lliça, i és que, per molt que es digui el contrari, les forces que es mouen dins l'esquerra ho fan totes dins els paràmetres de la socialdemocràcia i el centreesquerra (també Unides Podem, que fa molt de temps que va deixar de ser un partit antisistema, si és que mai va arribar a ser-ho; pel que fa a MÉS, no hi ha cap dubte de la seva naturalesa moderada, que els seus crítics troben massa moderada i tot). Però la dreta ha descarrilat cap a l'extrema dreta, i ho ha fet també de fa temps i en incomptables ocasions i manifestacions. El PP continua sent el partit més important del sistema polític espanyol, però la seva ànima hereva del franquisme s'ha imposat en el discurs, en la perspectiva ideològica, en les aliances de govern, en les votacions al Congrés... En tot, per bé que ara tinguin al capdavant un personatge com Feijóo, que passa per moderat ni que sigui per contrast amb el desgavell de Pablo Casado. Que el PP estigui en aquest camí no és cap bona notícia, però és el que hi ha i és imprescindible no perdre-ho de vista. És imprescindible que l'extrema dreta del PP i Vox no governi, si no volem pagar durant molts d'anys el retrocés en tots els àmbits que suposaria un govern amb aquesta composició.

Cargando
No hay anuncios

Sebastià Alzamora és escriptor