09/10/2021

Ambient de reconquesta

3 min
Il·lustració

La segona part de les legislatures acostuma a fer olor de final de mandat i la política agafa color de campanya electoral. És una llei universal i també és el que està passant a la política espanyola, amb les seves particularitats i sempre tan donada a l’arravatament.

L’ambient polític i periodístic de la capital espanyola està en efervescència amb la paradoxa d’un govern progressista i un ambient caldejat més que de dretes.

Si bé hi ha un govern de coalició d’esquerres que guanya solidesa amb la presentació d’uns pressupostos generals al Congrés, una gran part de l’opinió pública i la majoria de l’opinió publicada viuen en una mena de crida a la reconquista d’Espanya. L’ambient de la reacció compta principalment amb un PP de Casado que ha fet seus els postulats de l’extrema dreta, una part de la judicatura interpretant els seus propis excessos de confiança com un afront al conjunt de l’estat de dret i una bona part de la premsa de la Villa y Corte sense cap interès pels fets sinó per la creació de corrents d’opinió favorables al moviment pendular que porti PP i Vox al govern i a l’ordre natural de les coses. Per a tots ells, el govern és il·legítim. 

El pols entre la dreta i l’esquerra té a Madrid un camp de batalla que al carrer guanya la reacció, alimentada pels poders de l’Estat i per la gesticulació de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. 

La negociació dels pressupostos de l’Estat posarà en evidència que el govern espanyol se sustenta en el que anomenen la perifèria, el País Basc i un sector de la Catalunya capaç de desestabilitzar un nacionalisme espanyol furibund.

Temes pendents

Amb la taula de diàleg, Pedro Sánchez ha aconseguit treure la política catalana de l’agenda madrilenya, però sap que la voluntat de dialogar no serà suficient sense avenços i sense trobar-li una tornada a Carles Puigdemont. En algun moment, com insinuava divendres José Luis Rodríguez Zapatero a Gemma Nierga, caldrà que el govern espanyol prepari una pista d’aterratge que posi les condicions per tornar la discussió al moment en què tot va saltar pels aires. Si els indults es van justificar per “l’interès públic” i la reforma dels delictes de sedició i rebel·lió del Codi Penal no es desencalla, com sembla, potser s’hauran d’aplicar idees imaginatives com l’indult anticipat, no aplicable ni a malversació ni a desobediència, però sí als delictes perdonats de rebel·lió i sedició, que tenen moltes incompatibilitats en dret comparat.

De moment, però, la tornada més desestabilitzadora podria ser la de Joan Carles I, el rei emèrit refugiat a Abu Dhabi que només hauria d’agafar un avió ara que la Fiscalia li ha afinat la situació.

Els seus delictes fiscals haurien prescrit o no el concernirien gràcies a la seva immunitat i a una regularització que, malgrat no ser espontània, en el seu cas es considera vàlida i que ha disfrutat d’uns tempos inaudits per part de l’Agència Tributària. L’emèrit voldria tornar a Espanya per Nadal, segons diu la cort periodística que durant dècades l’ha acompanyat en les seves missions i comissions. Està clar que el rei emèrit no vol morir a l’exili com el seu avi i que Sánchez haurà de garantir-se que la petita ànima del socialisme republicà quedi tancada amb pany i forrellat un cop més en la seva història. 

Periodisme i propaganda

El clima d’agitació propagandística contrasta amb el Nobel de la pau, que ha distingit aquesta setmana dos periodistes amb majúscules. Dels que van a contracorrent jugant-se la vida. Es tracta de Dmitri Muràtov, director de Nóvaia Gazeta, i de la filipina Maria Ressa, directora de Rappler.

La distinció del rus va arribar l’endemà del 15è aniversari de la mort d’Anna Politkóvskaia a l’ascensor de casa seva quan tornava de comprar. Politkóvskaia ja havia sigut enverinada i amenaçada, i mai no va deixar de denunciar la barbàrie a Txetxènia i les connexions amb el Kremlin.

Nóvaia Gazeta ha denunciat sense descans les violacions dels drets humans, la corrupció i l’actuació de les màfies des del 1993. Publicar la informació sobre la cara bruta del règim i els abusos a Rússia o a Txetxènia ha costat la vida a sis reporters, assassinats impunement. 

Els periodistes del setmanari viuen sempre sota l’amenaça de ser declarats “agents estrangers” i, per tant, empresonats i censurats. 

Muràtov i Ressa honoren la paraula periodista i l’ofici. Com diu la filipina, es necessiten fets per tenir veritat i confiança. 

stats