Alligator Alcatraz

Ja no és notícia que Donald Trump es complagui en la burla a les persones i estigui produint una presidència que ofèn els sentiments humans. Ja sabem que Trump gaudeix atemorint i escandalitzant. Però com que les accions d’un president dels Estats Units tenen ressò, imitadors i, probablement, hereus, no podem considerar com una anècdota més de la seva presidència la construcció d'Alligator Alcatraz i els comentaris obscens amb què l’ha presentat. 

La conducta patològica del personatge està contribuint a normalitzar una tendència del poder: la d’eliminar les persones que fan nosa, físicament si cal. I fer-ho a la llum del dia i presumint-ne davant les càmeres. Això ha anat venint: les guerres preventives, els assassinats selectius, les zones d’exclusió, els bombardejos quirúrgics amb míssils "intel·ligents", els no-llocs com Guantánamo, les fulles d'afaitar a les reixes... s’han presentat com a excepcions temporals que han anat estovant les societats progressivament empobrides, a les quals, a falta de solucions, hi ha líders que els ofereixen culpables. Veniu, que veurem com se’ls mengen els cocodrils i ens farem un tip de riure. I quina sort que no t'ha tocat a tu, oi?

No fa gens de gràcia, esclar. Si ho poden fer a algú, qualsevol dia ens ho poden fer a nosaltres. Un antecessor de Trump, George Bush, va arribar a fer servir allò del "conservadorisme compassiu", la idea que un cop hem fet el negoci, cal no oblidar la gent que no pot seguir. Ara, ni això. Compassió zero. Fins fa no gaire parlàvem de la deshumanització de l’adversari. Ara ja és la deshumanització de l’altre.