COM UNA PÀTRIA

Zeus enamorat de Ganimedes

Zeus, cappare de l’Olimp, no s’ho havia de pensar dues vegades abans de transformar-se en el que fos, si el premi era una dona: en toro per raptar Europa, en cigne per posseir Leda o en pluja d’or per arribar a Dànae. Però tampoc no es feia enrere davant un jove ben plantat, i va adoptar la forma d’una àguila per endur-se’n Ganimedes i fer-ne el seu coper i ‘partenaire’ sexual. La història de Ganimedes il·lustra bé el lloc que ocupa l’amor homoeròtic a l’antiga Grècia, i és ben present a ‘Eros gai’, que és el títol amb què Adesiara ens presenta el llibre XII de l’’Antologia palatina’.

L’‘Antologia’ és un recull de poesia epigramàtica grega, fet el segle X amb poemes molt anteriors. Els poetes més representats al llibre XII, el de l’‘Eros gai’, són Melèagre (s. I aC) i Estrató de Sardes (s. II dC). Estrató és del temps d’Adrià, l’emperador bojament enamorat del jove Antínous i el mandatari màxim d’un temps únic, diu Yourcenar, en què la humanitat va estar tota sola: ja ningú no creia seriosament en els vells déus i el cristianisme no havia triomfat. Aquesta soledat, si l’hem de jutjar per aquestes breus peces d’amor als al·lots guapos, no es va traduir tant en angoixa com en despreocupada joia de viure: “Sumen en total tres, al llit: n’hi ha dos d’actius / i dos més de passius. Et semblarà potser un càlcul sorprenent, / però no hi ha pas cap error, perquè el del mig val per dos. / Per darrere provoca plaer, i per davant també n’experimenta” (Estrató).

El volum d’Adesiara, amb traducció de Jaume Juan Castelló, conté una molt bona introducció de Sergi Grau, que ens dona el context històric de la pederàstia grega. Sí, ‘pederàstia’: un terme que avui remet al Codi Penal i que llavors definia les relacions entre el mestre, que donava el seu saber, i l’alumne, que s’havia de deixar fer. Tan afortunats eren els mestres, diu Estrató, que no haurien de voler cobrar: “I encara exigiu un salari, mestres? Com arribeu a ser-ne, / d’ingrats! Que per què? És potser poca cosa esguardar els nois / o conversar-hi, donar-los la benvinguda amb petons? / No val això, per si sol, cent peces d’or?”. De si els alumnes estaven contents amb els petons, no en diu res.

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF