OPINIÓ

Volem memòries mallorquines

GABRIEL MAYOL
GABRIEL MAYOL

La confusió entre 'memòria' i 'història' és un dels errors que posa més nerviosos els historiadors. S’ha acceptat el concepte de 'memòria històrica' perquè representa una causa democràticament lloable i justa. És a dir, el procés de rehabilitació d’unes persones que patiren atrocitats en vida i l’oblit obligat en mort, fins que les seves històries (en minúscula) varen ser recuperades fa poques dècades. Tanmateix, si analitzam en detall el significant (no el significat) podem concloure que es tracta d’un oxímoron.

La memòria, tal com ens indica el diccionari, és la capacitat de recordar, una facultat que pot ser individual o col·lectiva. En canvi, la Història (en majúscula) és la narració ordenada i verídica dels esdeveniments relatius a una persona, a un objecte, d’un succés o d’un afer. La primera és la consciència de passat i la segona una disciplina científica que recupera i interpreta el passat d’una manera objectivable.

L’error a l’hora d’entendre una idea i l’altra s’ha de relacionar amb les dificultats que han tingut les ciències socials davant les ciències naturals dins el context del coneixement científic. Una singularitat que creix més encara si pensam en les fonts que usa habitualment la Història per generar aquest coneixement. Aquestes són les fonts documentals, les fonts arqueològiques i, també, les fonts orals (és a dir, la memòria). Poques vegades se sol poder disposar de la informació que aporta la combinació de les tres, si bé en la majoria de les ocasions amb una s’espera omplir els buits que deixa l’altra.

Qualsevol persona que hagi anat a entrevistar algú per extreure informació del passat amb el propòsit de convertir-la en Història, sap de les possibilitats i les dificultats de la memòria. Per una banda, es tracta d’una font directa amb dades que d’una manera diferent seria impossible conèixer. Però, per una altra, la memòria és flaca i sovint difumina el fenomen del canvi cobert per un vel de presentisme i continuïtat.

Una altra versió, igual o més interessant, són les memòries escrites. Es tracta d’un gènere literari, però amb un gran valor històric, en què persones que han ocupat responsabilitats importants o han viscut esdeveniments clau deixen per escrit les seves impressions. Podríem parlar d’un doble valor històric. El valor d’uns textos que ens permeten conèixer dades, fets, converses i raons adduïdes amb els que podem interpretar millor el passat i el valor de la subjectivitat del qui escriu com a forma de justificació de les seves accions davant el públic.

És un gènere literari habitual de les grans dones i els grans homes de països com França, el Regne Unit o els Estats Units d’Amèrica. També se n’han publicades de rellevants a Espanya i a Catalunya, però al nostre petit país insular és un gènere que gairebé no s’ha cultivat.

S’han publicat poquíssimes memòries de mallorquins il·lustres i la gran majoria són decebedores. Sembla que les nostres personalitats principals no veuen la necessitat de deixar una versió pròpia del que han fet i perquè ho han fet. Els escassos exemples que han vist la llum són excessivament cauts i eviten trepitjar ulls de poll en una comunitat petita on ens veim sovint les cares.

Per a l’autoconeixement del país i l’autoestima de la gent que hem reclamat alguna vegada, és fonamental poder llegir la versió de les dones i els homes públics que han tengut un paper preeminent la nostra història recent. És suggeridor imaginar el que poden arribar explicar aquelles persones que han passat per la política, els moviments socials, la gestió de grans empreses, la universitat, l’esport o el món cultural. Ben segur que seria una font per als professionals de la Història i per al públic interessat.

Dins la mancança crònica d’hàbits culturals que pateix la nostra terra, ens falta una cultura d’escriure i llegir les memòries d’aquells i aquelles que tenen una història per contar. Volem i necessitam les memòries de mallorquins i mallorquines per explicar-nos a nosaltres mateixos i poder formar, peça a peça, el trencaclosques que és la Mallorca i la societat mallorquina de la segona dècada del segle XXI.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF