SORTIDA D'EMERGÈNCIA

Torrentades i indecències

Ara fa un any que Sant Llorenç des Cardassar va rebre una quantitat insòlita de visitants il·lustres. Hi va passar Pedro Sánchez, president del govern d'Espanya aleshores encara no en funcions, sorprès de comprovar que a Palma de Mallorca també hi havia pobles. Va expressar consternació i solidaritat en nom propi i del seu executiu i se'n va tornar per on havia vingut. Va aterrar també a Sant Llorenç Pablo Casado, que no era president del govern ni ho serà mai, i que, per tant, no tenia cap responsabilitat a exercir en relació amb els efectes de les torrentades, més enllà de fer-se propaganda aprofitant-se d'una tragèdia. Hi va passar Felip VI, amb la seva trista estampa de rei fallit. Per passar-hi, va passar per Sant Llorenç fins i tot un tal Jordi Campos, d'Actúa/Vox, que en aquell moment no era ni parlamentari però que tampoc volia renunciar a la seva foto.

De tots els esmentats, l'únic que realment tenia alguna cosa a fer-hi era Pedro Sánchez, per motius obvis. El president va anunciar que, aquella mateixa setmana, el Consell de Ministres aprovaria la catalogació del Llevant de Mallorca com a zona catastròfica, i així es va fer. Se sobreentenia que això havia de significar l'assignació i l'arribada immediata dels recursos necessaris per fer front a les destrosses, una vegada haguessin estat quantificades. Un any després, la quantificació està feta de fa estona, però del govern d'Espanya no ha arribat ni un cèntim. El Consell de Mallorca i els cinc municipis afectats varen cursar sol·licituds per quantitats que sumen 18 milions d'euros. Això és bastant menys dels 300 que el mateix govern d'Espanya insuflarà immediatament als hotelers corresponsables del desastre de Thomas Cook (varen estar especulant amb la fallida del touroperador). També és bastant menys del que costa un desplegament policial a Catalunya per pegar pel carrer a ciutadans indefensos (el del 2017, pel referèndum, va pujar fins a 86 milions d'euros; el d'enguany, per la sentència, encara no ho sabem). A Moncloa són conscients que es tornen a trobar en període preelectoral (d'unes eleccions que ningú volia) i prometen ara que la major part d'aquest 18 milions arribaran abans no acabi l'any en curs, i la resta, fragmentada en porcions que s'allargaran fins al 2022. Hi va haver 13 morts i actualment hi ha persones que encara no han pogut tornar a ca seva. Aquesta demostració insultant de menyspreu es deu al fet que, al Madrid polític, el que passi o deixi de passar a les Balears i als seus habitants els importa bastant menys que un rave. Als que llegeixin aquest article i sentin la necessitat de replicar-hi que Espanya és un gran país, he d’avisar-los que en aquesta qüestió, com en totes, el nacionalisme sobra: es tracta tan sols de ser respectats com a ciutadans de ple dret o de ser tractats com un zero a l'esquerra. Aquest 18 milions, com tot el que ve de l'Administració, no són ajuts graciosament concedits: són els nostres doblers, aportats per les nostres aportacions com a contribuents. Precisament per fer front a emergències com la del Llevant de Mallorca.

Mentrestant, hi ha una lliçó que hauríem d'haver assimilat: construir dins els torrents, o als seus voltants, és un error colossal. I és un error colossal que només s'explica per una planificació urbanística nefasta, basada en l'obcecació per guanyar un duro com sigui. El canvi climàtic existeix, encara que els pesi als de sempre, i és de preveure que els episodis de pluges devastadores es tornin freqüents en els anys que han de venir per tota la conca mediterrània. Ja que no es fa amb els habitatges i les propietats mal construïdes damunt els indrets per on passa l'aigua, aprenguem almenys a prevenir la pèrdua de vides. I a no construir més del que es pot allà on no es pot.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF