OPINIÓ

Sánchez i el rei de la Porra

Els ciutadans podem fer depurar responsabilitats, a títol personal, a qui ens enganya, ens perjudica, ens menysprea o tot plegat a la vegada. Per exemple, el podem fer desaparèixer de l’horitzó de la nostra consideració, fins que els seus actes hagin eixugat l’ofensa, el menyspreu, la mentida. En aquest moment, el president del govern espanyol, el senyor Pedro Sánchez, perdria els avantatges de tenir enfront un personatge tan tèrbol i inconsistent com Pedro Casado, i hauria de purgar per la grollera defensa que ha fet a Mallorca de l’actitud de Felip VI vers Catalunya.

Sánchez no ens pot parlar del seu rei com d’un home que estén ponts amb Catalunya mentre que aquest rei no hagi deposat la seva actitud. I no basta que demani perdó, com li exigeix inútilment tanta de gent, pel famós discurs de la porra i en línia amb una justícia desmentida per la justícia europea: també és menester que doni proves d’una regeneració ideològica, política i moral que faci que, amb la contrició, hi vagi la garantia d’obrar en el futur en sentit contrari al que el va inspirar en el discurs en qüestió.

Mentre, Felip VI continua sent el Felip de la Porra i en Sánchez no ens pot mirar de vendre una imatge que el millori. De vegades irrita que alguns governants, que es creuen obligats a riure’s de tu, ho facin sense el més mínim esforç per resultar convincents. En Sánchez és com si hagués pensat que tota la ciutadania pateix desmemòria i estultícia i que, per tant, admetrà com a fonamentada la maldestra opinió sobre el rei. No, mentre el discurs oficial no inclogui la repressió de l’1 d’octubre i, en general, l’ofensiva de l’estat –amb tots els poders fàctics fent pinya– contra Catalunya, res del que es vulgui difondre per millorar la imatge del rei i la bondat de l’estat que encapçala no passarà de ser una burla altament ofensiva. El pitjor de tot és que, si des dels cims del poder algú s’hagués proposat analitzar la situació per entendre-la, ni en Sánchez hauria pensat que es pot passar per alt una història de repressió i vexacions –i més amb els presoners polítics i els exiliats, que ho són per a tot Europa menys per aquella part de la geografia europea ancorada a la llacuna dels seus propis fantasmes.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 23/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF