Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

Precarietat laboral: vius i ungles amb el llenguatge!

Hi ha un marc mental de les esquerres nostrades diferent del de les dretes per analitzar el que s'anomena mercat laboral? Al meu entendre no està prou clara l'existència d'un marc mental clarament diferenciat en aquest àmbit transcendental per a la vida de les persones. Si fos així, i seguint George Lakoff i el seu ‘No pensis en un elefant. Llenguatge i debat polític’, els i les progressistes no haurien d'utilitzar el mateix llenguatge en les anàlisis de la situació del treball remunerat. I manco ho haurien de fer en aquesta fase en la qual sembla consolidar-se la superació de la recessió econòmica, alhora que es manté una aguda crisi de l'ocupació com a garantia d'integració social i de no perpetuació dels riscos de pobresa i/o exclusió social.

Vet aquí un exemple recent del que vull dir: El passat 3 de gener es van publicar les dades d'atur registrat i d'afiliacions a la Seguretat Social corresponents al mes de desembre del 2017. El Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social publicà dues notes informatives amb els següents titulars: "L'any 2017 finalitza amb el menor nombre d'aturats dels últims vuit anys", i "L'afiliació mitjana anual creix en 611.146 persones, el millor resultat d'un mes de desembre des de 2005". Per la seva banda, el titular de la nota oficial del Govern de les Illes Balears va ser el següent: "L'any 2017 tanca amb el nivell d'ocupació més elevat des de la crisi econòmica". Com poden observar, malgrat que són missatges de governs de signe diferent (un del PP, i l'altre de PSOE-MÉS amb suport de PODEMOS), la semblança és més que evident.

L'èmfasi d'ambdós és sobre unes suposades millores en els aspectes quantitatius, però tots dos es resisteixen a introduir en els seus missatges que és possible que el que realment creixi sigui la subocupació (ocupacions molt precàries). Els dos governs emfasitzen el creixement del nombre mitjà d'afiliacions a la Seguretat Social, però res diuen sobre les notes metodològiques del registre administratiu de la Seguretat Social, en les quals es diu que "ha d'indicar-se que el nombre d'afiliats no es correspon necessàriament amb el de treballadors, sinó amb el de situacions que generen obligació de cotitzar; és a dir, la mateixa persona es comptabilitza tantes vegades com situacions de cotització tingui". És més que plausible que el creixement del nombre de contractes de molt curta durada (1-5 dies) resulti determinant en la ‘millora’ d'aquestes dades d'afiliacions. A més, les notes informatives esmentades obvien parlar de "l'atur desanimat", és a dir, la gent que davant la manifestament millorable capacitat d'oferir treballs dels serveis públics d'ocupació (el SOIB a casa nostra), i de la dramàtica desprotecció per desocupació, no s'inscriu en demanda d'ocupació, i, a més a més, oculta que els Fixos Discontinus en desocupació no computen com a aturats registrats. En definitiva, són extraordinàriament antipedagògiques perquè el que interessa és el missatge segons el qual "les coses van bé". En aquest afany, el Govern del PP arriba a ocultar que la característica post-recessió econòmica del mercat laboral és la precarietat. El Govern del PSOE-MÉS+PODEMOS relativitza aquest aspecte parlant de "la millora de les xifres de qualitat de l'ocupació".

Fer ressaltar des de l'esquerra que la qualitat –a més de la quantitat– de l'ocupació millora amb la Reforma Laboral del PP en vigor és un disbarat de tal magnitud que converteix en absurda la reivindicació de la seva derogació. Des d'un àmbit no conservador –encara que estigui governant– no haurien de deixar de problematitzar-se les anàlisis del mercat laboral illenc que creix en pobresa laboral polièdrica (salari, prestació per desocupació, pensió). I, alhora, cal no abaixar la guàrdia davant alguns debats ideològics i estratègics que ja estan presents en l'àmbit del dret laboral, i, òbviament, en el clàssic conflicte capital-treball. Per exemple, la professora Amparo Serrano Pascual, al ‘Sociólogos contra el economicismo’ adverteix que "les transformacions operades en la regulació de l'ocupació [reformes laborals] corren paral·leles amb un procés de redefinició del significat del treball com a categoria central de l'ordenament social".

Cal, idò, un marc mental d'anàlisi de la situació sociolaboral propi d'un govern no conservador. I cal que utilitzi un llenguatge diferenciat dels neoliberals purs. No es pot, ni directament ni indirectament, normalitzar socialment la precarietat! Ni tan sols es pot fer en el llenguatge. Si es perd el marc propi, es perd el relat, i sense marc mental i relat no es transforma la realitat. Per tant: vius i ungles amb el llenguatge!

 

Etiquetes

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/01/2018

Consultar aquesta edició en PDF