OPINIÓ

Possible, necessari i urgent

Als inicis de l'estat d'alarma derivat de la pandèmia, vàrem viure un optimisme que ens va fer creure que, a la fi, la vida es posava al centre de les decisions polítiques i els afectes en les prioritats quotidianes de cadascuna de nosaltres: es va visibilitzar la solidaritat i el suport mutu, l'economia es va aturar en sec per preservar la vida de les persones, es varen veure i reconèixer quins eren els treballs essencials i qui els feia i en quines condicions, i es va aturar el ritme frenètic que impedeix contemplar la natura que ens envolta, una natura que es regenerava en la nostra absència. A poc a poc, però, aquesta il·lusió es va anar difuminant. No ha passat ni un any i començam a veure com la covid-19 ha disparat i accelerat les múltiples crisis que ja estaven latents i que són les expressions d'una crisi civilitzatòria sense precedents, sistèmica i multidimensional, que afecta tots els actors, locals i globals, les institucions i els valors. La pandèmia ha accelerat la crisi sistèmica de la qual, des de molts i diversos àmbits de la societat, s'anava alertant des de feia temps i que va des de la volatilitat financera i les conseqüències d'un model econòmic destinat a topar amb els seus propis límits, que explota els recursos naturals generant greus desequilibris ecosistèmics, fins a la crisi de les cures, les migracions i els atacs als drets humans. És cada cop més evident que el que està en joc és la vida mateixa, i no només per la pandèmia, sinó per les dinàmiques implícites en el que hem considerat el nostre model de desenvolupament, confonent desenvolupament amb creixement (econòmic sostingut, i.e. infinit).

Des dels moviments socials intentam també situar la nostra resposta davant la incertesa i l'evidència de la cruesa creixent de la realitat que ja començam a veure amb claredat: veim que la pandèmia dispara la por de la mort i de la malaltia, amplia les desigualtats socials, consolida la feminització de les cures, veim que la necessitat de ressuscitar l'economia imposa un augment del deute públic -avançant una nova onada de privatitzacions, retallades i pèrdues de drets col·lectius-, es llancen polítiques que prioritzen l'activitat empresarial davant de la salut, que impulsen programes d'inversió pública tenyits de verd per alimentar amb diners públics els marges de guany i enriquiment il·lícit de les empreses i mercats que ens han duit fins aquí. S'extrema l'autoritarisme, la pèrdua d'espais de participació, augmenta el control social i engreixen els neofeixismes alimentats per la individualitat i les diferències i els privilegis que el sistema necessita mantenir.

Davant tot això sabem que la resposta està en la col·lectivitat, en noves formes organitzatives per encarar les necessitats sentides de sosteniment de la vida i que es converteixin en necessitats vitals estratègiques, en propostes polítiques que apostin per nous paradigmes de col·laboració publicocomunitàries per a la gestió dels béns comuns, o en la força col·lectiva que confronti els falsos relats dels mercats i el poder corporatiu - greenwhashing i socialwashing- que amaguen les noves línies directrius que marquen el futur de les inversions i polítiques de reactivació econòmica. Ens cal resistència davant aquests nous embats de falses solucions. Ens cal radicalitat, amb propostes que deixin de banda les ambigüitats i vulguin confrontar directament i democràticament les arrels de les desigualtats, els desequilibris i les crisis que vivim. Ens cal pensar que estam dins un procés de construcció d'alternatives que no han de dependre de les institucions per organitzar les nostres vides. Un procés de transició, que va transformant mentre camina, que implica tenir clar on volem arribar i quin és el model de societat cap al qual volem caminar i construir. Necessitam tenir clara i present la interseccionalitat de les nostres lluites, la solidaritat i el compromís col·lectiu que implica l'activisme. No tenim un repte fàcil però sí encoratjador i el que tenim clar és que "un altre món és possible" i que "una altra manera de viure en aquest món" i entendre què és la vida aquí, ara i en el futur, no només és possible, sinó que és necessari i urgent.

EDICIÓ PAPER 21/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF