OPINIÓ

Pobresa laboral i pobres pensions

Primer va ser l'‘Enquesta anual d'estructura salarial’, publicada el mes de juny per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que ens informava que l'any 2015 el salari mitjà, 1.783 €/mes, dels ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears era dels més baixos i, de fet, ens situava com a setena comunitat autònoma amb els sous més baixos. Més tard, el passat 8 de novembre, es van conèixer les dades del 2016 sobre salaris, que es recullen a l'Enquesta de Població Activa (EPA), que fixava el salari brut mensual mitjà de les persones assalariades illenques en 1.749,3 €/mes. Eren dades que, aplicat el teorema del valor mitjà, evidenciaven que hi havia moltes persones amb salaris que no superen el llindar illenc de la pobresa, que la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l'Exclusió Social (EAPN) situava en 747,8 €/mes, i 750,3 €/mes per a 2015 i 2016, respectivament.

Avui mateix hem conegut que la pensió mitjana cobrada a casa nostra a 1 de novembre és de 856,58€, la qual cosa ens indica que hi ha bastants pensions inferiors a aquesta minsa quantitat perquè, en el cas de les pensions, hem d'aplicar també el citat teorema del valor mitjà que, cal recordar-ho, és més conegut com el ‘teorema del mig pollastre’, és a dir, el que planteja que, si jo em menj un pollastre i tu no, el càlcul de la mitjana d'aus consumides donarà com a resultat que ens ha tocat mig pollastre a cadascun. La conclusió és que s'ha d'anar amb cura amb algunes informacions estadístiques, i el millor és fer les anàlisis a partir d'un mix de fonts informatives.

Ahir se'n va publicar una de cabdal d'aquestes fonts: l'estadística del 2016 sobre ‘Mercat de Treball i Pensions a les Fonts Tributàries’, que cada any publica l'Agència Tributària. Pendent d'un estudi més acurat d'aquestes dades, avanç el següent: a) El nombre de persones assalariades amb retribucions baixes declarades a Hisenda és prou important: un total de 151.530 persones tenen salaris anuals inferiors al Salari Mínim Interprofessional (9.172,80 €/any). És a dir, el 30,5% del total de persones assalariades (497.410) de casa nostra, segons les dades de l'Agència Tributària, són treballadors i treballadores pobres. b) Potser la dada més feridora és el percentatge de pobresa laboral extrema: un total 79.630 persones no superen una retribució salarial anual equivalent a la meitat del Salari Mínim Interprofessional, és a dir, de 4.586,4 €. c) Es confirma que la pensió mitjana illenca anual (13.187 €) és més d’un 4% inferior a la  mitjana estatal. I, tanmateix, la dada més rellevant és que un total de 67.045 pensionistes tenen pensions inferiors a aquesta mitjana. Hom podria dir que el 34% del total dels nostres pensionistes (198.657) gaudeix d'unes pobres pensions molt poc joioses.

Tot plegat indica que patim una situació estructural de pobresa laboral, i de les pensions, la causa de la qual va més enllà del model productiu extraordinàriament especialitzat en serveis turístics fortament estacionals. És, sens dubte, una problemàtica que cal analitzar en el context d'un capitalisme d'acumulació per despossessió, i d'un estat del benestar que transita cap a una nova realitat d'‘estat del bé va estar’.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF