OPINIÓ

Pedro Sánchez, 'mucho español'

Queda una setmana explosiva fins al primer d’octubre, encara que entre el moment d’escriure aquestes retxes i la seva publicació no es produïssin més sismes de letal magnitud a l’escala Rajoy. Tal com està el país, hi ha moltes possibilitats que s’accelerin les coses. Però, en fi, si no hi ha més alteracions significants en el ritme de l’evolució del conflicte, el mínim que pot passar és que la setmana que queda s’escrigui amb foc a la memòria de tots. D’un costat, hi ha la gent que no vol renunciar a apropiar-se del seu futur; i, de l’altre, aquells que no albiren cap final que no comporti la seva victòria i que, consegüentment, els altres siguin vençuts –deixem per ara la qüestió de si una derrota pot enrobustir l’esperit nacional (1714).

Res no permet orejar l’escenari, i més l’acuba cada moviment del llarguíssim braç del PP de Rajoy (i de Fraga Iribarne, Mayor Oreja, Aznar, Acebes, Bárcenas, Rato, Púnica, Gürtel, etc, etc., etc.). La dreta històrica espanyola, que també recorre a un Franco quan fa falta, no renunciarà al que encobreix els seus privilegis més sagrats, la unitat. Però és també la història la que demostra que la consciència dels drets dels pobles flueix per les vicissituds dels segles dels segles, amén.

I, no obstant això, a Pedro Sánchez li deuen haver xiulat les orelles, per més que tants d’indicis ens facin sospitar que les té de porexpan. Es va dir que, després de la moció de censura presentada per Pablo Iglesias, Sánchez començava a pensar en la seva. Per ventura se li ha espassat, com s’espassen els mals de panxa d’estiu. En aquests moments podria enviar a ca seva Mariano Rajoy, l’autor de la Reforma laboral que ha enterrat milions de persones en la trista inseguretat de la pobresa. Però té por. Té por perquè no sap què podria fer per aquestes persones, retòriques a part; i perquè, respecte de la qüestió catalana –la qüestió espanyola, en realitat–, no ha arribat més enllà d’una promesa balba de redissenyar el mapa territorial amb una pantomima de resposta: el federalisme de què parla el PSOE quan està a l’oposició. Així, ha optat per manifestar-se ‘mucho español’. Això sempre són un parell de vots, ocellet a la mà.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF