Miquel Ensenyat promet que duplicaran el pressupost en cultura. A part, ell i Fina Santiago, segona de la llista de MÉS, insisteixen en els beneficis socials de la cultura, en la necessitat de fer-la més assequible i altres benaurances. Sí a tot, amb el benentès que no s’ha de subscriure res automàticament, perquè els bons propòsits en estat embrionari són amics del Dimoni i d’ells n’és fet l’empedrat de l’infern.
La legislatura viscuda pels dos caps de llista de MÉS els hauria d’haver ensenyat algunes coses fonamentals que no apareixien en les respectives intervencions. El fins ara president del Consell de Mallorca hauria de tenir present que la cultura que depenia de la seva institució (i sobretot dels socialistes) ha fet aigua pels quatre costats. La forasterització del teatre Principal de Palma és escandalosa i possiblement antiestatutària: el teatre en català hi ha patit una reducció dràstica, quan l’estatut obliga a vetllar per la normalització. Però el teatre Principal no és l’única parcel·la on les coses s’han fet de forma impròpia i/o perversa. L’embullada decisió final de crear museus per part del Consell és un dels desbarats més remarcables a un país on el desbarat ha assolit l’excel·lència (gràcies a Llorenç Villalonga, s’entén).
Les sales d’exposicions i els museus de Palma que haurien hagut de mantenir la cultura del país en primera línia s’han mogut en una desorientació general que no s’havia vist des de feia... temps. El foment de la creació literària, de l’edició i de la lectura han anat de qualsevol manera, de forma que els grups afectats no han tengut mai les coses clares ni han sabut a què s’havien d’atendre (llevat dels que estan en nòmina a la Picaresca Cultural, SL).
És igual, ara no repassarem la legislatura en matèria cultural, però estranya clamorosament la manca d’autocrítica. Sobretot, estranya –i se’ls pot retreure– que no hagin promès per al futur posar la cultura en mans de persones realment qualificades: cosa que no té res a veure amb fantasmagòriques bones pràctiques de mostrador, amb resultats desiguals i de regular per avall.
Benvingut sigui un pressupost de cultura que dupliqui l’anterior: però, entregat a persones d’ineficàcia i d’insuficiència ben acreditades, l’únic que s’aconseguirà serà malgastar el doble de recursos.
