Guanyar el discurs, la definició dels mots, és guanyar. La resta, com a molt, petites victòries que s’esfumen per no tenir les arrels. Recordava aquesta realitat en comprovar com ha estat de diferent l’entrada en vigor de l’anomenada ecotaxa amb l’anterior, l’original que provocà el posicionament de tots els agents socials, nacionals o estrangers, reals o imposats. Per quin motiu el poder ha consentit el que fa 15 anys considerà 'casus belli' suficient per mobilitzar tots els seus tentacles, agents i satèl·lits? Què ha canviat perquè els poderosos remuguin amb la boca closa i col·laborin a la recaptació de la taxa en lloc d’utilitzar ministres i pagar periodistes i periòdics? Recapitulem. A les Balears hi ha un govern de coalició, format per diferents formacions progressistes, mentre que a la Moncloa, el PP, autonomenat dipositari del poder polític a l’Arxipèlag, mou cel i terra per desallotjar del Consolat de Mar aquells que considera okupes, igual que fa 15 anys, i la patronal hotelera, amb poc interès per dissimular els vincles amb els conservadors, és contrària a qualsevol impost, igual que fa 15 anys. Però ha canviat el discurs. Avui, i en part per culpa de la sobreactuació amb la primera ecotaxa, els hotelers no tenen prestigi perquè palesaren que els seus interessos no són els de la ciutadania. Ben assessorats com estan, saben que qualsevol pressió contra el Govern són punts a favor dels polítics que, tot i tenir-lo dubtós, gaudeixen de millor prestigi que aquells que han pretès imposar-se a la sobirania popular. Perderen el discurs, i ni el PP els ha fet costat aquesta vegada. L’exageració i el tremendisme erosionen els mots. Ecotaxa ja és al diccionari de la normalitat.
