CORRENTIA

Hi ha una marca Mallorca?

Fa uns dies vàrem saber que el pressupost destinat pel Consell de Mallorca a la qüestió del turisme s’acosta als 17 milions d’euros, 6,4 dels quals es dedicaran a la promoció turística, sobretot en els països d’on venen més turistes, potser massa. Se n’ha parlat tant, que potser és lícit preguntar-se quin percentatge es destinarà a fixar el creixement zero del turisme a Mallorca, com a primera passa a futures reduccions. En no albirar respostes de nova planta, el sentiment de frustració ciutadana és més gran si qui comanda són les esquerres fent de dretes i no les dretes fent de dretes (perquè no saben fer altra cosa). Més greu encara: en les coalicions governamentals illenques, les esquerres són literalment plurals, i aquesta pluralitat dona entrada a gent estatutàriament conservacionista, gent autoproclamada defensora de la terra. Gent, fins i tot, que ha manifestat sovint la necessitat de replantejar-nos l’activitat turística de manera que el país pugui recuperar l’alè i endevini un futur més habitable.

Cert, hi ha hagut intents benintencionats, normes que permetrien lleus operacions de manicura: són enarborades com a exemples de coratjós amor a l’illa –o a les illes, segons. En realitat, els que així han obrat tenen un cert dret a enorgullir-se de la seva obra, per molt que sembli invisible, ja que es necessita molt de coratge i obstinació suïcida per arribar a fer osca al trinxet de la patronal hotelera. Aquí els successius governs regionals no han tengut gaire èxit quan s’han proposat redissenyar el model de turisme. No ho ha fet la dreta, i, de manera continuada, l’esquerra potser només ha plantat la cara de Celestí Alomar. Els altres tempteigs han tengut en contra molts factors, entre ells el temps.

De manera que quan llegim que aquests 6,4 milions d’euros “es destinaran íntegrament a la promoció turística de la marca Mallorca”, patim una baixada de tensió produïda per la nostra ignorància culpable: no tenim ni la més remota idea de quina pugui ser la marca Mallorca. També he de dir que ignor si m’agradaria o no saber com és aquesta marca i quins elements simbòlics arreplega. Ho sap algú? Potser abans de fer pública la quantitat que es destina a la marca, la institució responsable ens n’hauria de fer cinc cèntims: acostumats a no-res, seria una fortuna.

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF