I AQUÍ

Espolsem-nos les restes del franquisme

ENRIC BORRÀS
ENRIC BORRÀS

No hem fet net. Es nota en el monòlit que aguanta dret a la Feixina de Palma després d’una rentada de cara vergonyosa, en els atacs a l’escola en català, en la manca evident d’independència judicial, en l’actitud autoritària d’un batle que sembla que idolatra el banquer de Franco, en les clavegueres policials de Villarejo&Co, en els cops de porra als qui han volgut votar, en els polítics i activistes empresonats per fer democràcia. Vivim en una societat que no ha romput amb la dictadura. I, tot i que semblava que haver-la superada ens serviria de vacuna, les seves idees reapareixen, actualitzades i disfressades, darrere d’arguments de la nova extrema dreta i de la dreta que teòricament no és tan extrema.

Si l’observador s’hi fixa, no trigarà a detectar les restes ectoplàsmiques del franquisme, mal dissimulades, en discursos, actituds, presumptes informacions i decisions polítiques i fins i tot judicials. Aquests rastres també es mesclen amb les noves velles idees que venen de la resta del continent i d’enllà de l’Atlàntic. Tot indica que l’autoritarisme que semblava superat s’ha convertit en un fantasma que recorre Europa i anuncia un futur tèrbol per a la democràcia. L’alarma ha saltat i la sirena es fa eixordadora per a tothom que la vulgui escoltar.

Hem d’assenyalar totes aquestes restes, que són símptomes, per fer-les evidents. Cal combatre-les amb arguments, fermesa i democràcia. Espolsem-nos de sobre, d’una vegada, les restes del franquisme i de l’autoritarisme que podria tornar. Comença a ser hora que la mal anomenada Transició es converteixi en un trencament, net i clar, amb la dictadura.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF