FORABROMES

Ara com ara, poc més que res

CONVÉ TENIR MEMÒRIA, encara que sigui per adonar-se que res, o gairebé res, no ha canviat. Em referesc al Museu de Mallorca, que aquesta setmana ha presentat la programació d’enguany. Convé tenir memòria, perquè quan la institució insular lluitava per aconseguir el traspàs de competències en la gestió del museu -un traspàs que es va fer efectiu ara fa poc més d’un any-, els responsables d’aleshores no es cansaven de parlar del lideratge cultural que s’assoliria en ser gestionat pel Consell. Però el fet és que, per començar a caminar cap a aquest lideratge o, si més no, per començar a solucionar les infinites mancances que fan que el museu no pugui complir mínimament amb les funcions que com a museu li corresponen, en comptes de presentar una programació, hauria d’haver fet públic un projecte de viabilitat, un pla de museu.

L’anunci d’un projecte de museu és el que esperam quan, a més de la directora de la institució museística, Maria Gràcia Salvà, compareixen la consellera insular de Cultura, Bel Busquets; la directora insular de Cultura, Maria Pastor, i la delegada de Cultura del Govern, Catalina Solivellas. Molts de càrrecs per dir que s’exposarà l’espasa trobada a Puigpunyent, una mostra de fotografies que ja s’ha fet al Museu de Pollença, una mirada al paisatge mallorquí i, entre d’altres, xerrades sobre vi i xocolata. Molts de càrrecs per afirmar que no se sap quan es podran obrir les sales d’arqueologia, que l’edifici continua amb problemes d’humitat, que la climatització és deficient, que encara no s’han restaurat les obres que es varen fer malbé pels problemes de climatització, que no hi haurà per ara un departament educatiu ni es contractaran tècnics per fer aquesta funció -“la voluntat hi és, però els recursos són els que són”, ha dit Busquets-, que les visites escolars, quan n’hi ha, les fa la tècnica que es va contractar per al Museu de Muro, que “la Conselleria no ha rebut cap petició de personal” -Solivellas- i tot un seguit de desgràcies que es fa massa llarg d’especificar. El resum de tot plegat el pot fer una des d’aquestes línies: ara com ara, no hi haurà museu.

Més que no per a la foto de la presentació de la programació temporal, una voldria veure les principals responsables polítiques del Museu de Mallorca donant mostres d’una vertadera aposta pública per la que hauria de ser la principal institució museística de l’illa. Les voldria veure involucrant les respectives administracions per dotar el museu de la plantilla tècnica mínima però suficient -n’hi deu haver pocs que, amb tres seus com té el de Mallorca, només tinguin una directora, una tècnica superior, una restauradora i dues de grau mitjà. Les voldria veure posant els recursos perquè es puguin desenvolupar les funcions d’investigació, conservació, exhibició, educació i difusió. I, entre d’altres, les voldria veure barallant-se, dia sí i dia també, amb el Ministeri per posar fi als problemes de l’edifici que, dit sigui de passada, no són un tema sense solució, sinó una qüestió de voluntat. Com tot, vaja.

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF