80 mil de l’ala
Tots els països una mica cultes es doten a si mateixos d’un sistema de beques per als seus escriptors. Si creiem en la cultura, la llengua i la literatura, es considera bo que hi hagi diner públic subvencionant la creació literària, una forma de mecenatge que té com a objectiu promoure l’excel·lència, la creativitat, les formes d’art que potser el mercat no pot sostenir per si mateix.
A les Illes, l’IEB, o l’ILC al Principat, tenen una convocatòria de beques per als escriptors, com els té l’Ajuntament de Barcelona. No són, direm, gaire generoses…; no arriben al salari mínim interprofessional anual ni en el cas de ser de màxima dotació. Amb aquests ajuts, però, els escriptors poden “comprar temps”, o poden deixar de fer altres feines per dedicar-se a escriure un llibre en concret, el que haurà merescut que un jurat “d’experts” hi hagi posat la confiança. Per cada beca concedida, no cal dir-ho, hi ha sovint desenes de candidats que no han pogut assolir-la, sempre d’acord amb un procediment reglat, inevitablement subjectiu.
Si es donen diners al cinema, a les indústries energètiques, als grans grups de comunicació, a la investigació científica, etc., també se n’han de donar a les arts, com no hauria de dubtar ningú. Però vull reiterar que, en el cas dels escriptors, els ajuts de diner públic per escriure són, al nostre país, d’un màxim de 10.000 euros ara mateix, per bé que fa anys podien arribar a ser superiors, però no gaire. Una altra cosa són les beques que dediquen determinades societats privades –com els bancs o els laboratoris–, a donar suport als escriptors, que poden ser més quantioses, però en cap cas, a l’estat espanyol, arriben mai a la quantitat que ara vol donar l’Ajuntament de Barcelona per a un escriptor sud-americà que vulgui venir a la capital catalana a escriure: 80.000 euros. Reiterem-ho: no hi ha cap ajut a la creació en català, individualment considerat, equiparable. I tot això no és màgia: són els teus impostos.
Els impostos dels catalans que, parlin la llengua que parlin, veuran com els seus diners se’n va a promocionar la creació literària en una llengua que, sorpresa!, no ho necessita, perquè compta amb milions de parlants i fins i tot amb beques milionàries per escriure-hi, a més d’un mercat més ampli i un sistema estatal multinacional que ho fa volar tot a veles desplegades. I, a més, ara tindrà una beca municipal catalana!
Als EUA hi ha unes beques MacArthur que poden arribar a donar més de mig milió de dòlars a un sol escriptor (durant cinc anys): per què no donar-los també els nostres diners públics a ells? Les lletres nord-americanes són més vigoroses i innovadores que les sud-americanes, però ai, els nord-americans promouen la creació en anglès, com ho fan els països sud-americans amb la “seva” llengua castellana, la qual defensen tant que tot sovint ni volen aprendre català quan venen a viure als Països Catalans. N’hi ha que tenen un pla per cagar-nos a damunt i fer-nos desaparèixer amb els nostres propis impostos.