8/6: Empènyer o frenar

Aquest diumenge es podien llegir dos titulars. Un deia: “El PP podria governar amb Vox, segons les enquestes”. L’altre: “El partit de Merkel derrota la ultradreta”, És a dir, en un cas la dreta es presentava com l’aliat natural de la ultradreta. En l’altre, la dreta es presentava com el principal rival de la ultradreta, capaç de derrotar-la. En un cas la dreta acompanyava i empenyia la ultradreta al govern. En l’altre la frenava i li barrava el pas. Entre els dos titulars hi ha, ben cert, una de les grans diferències polítiques entre Espanya i Alemanya. Però també hi ha dues visions contraposades sobre què vol dir proclamar-se conservador o liberal. Per a uns, proclamar-se d’una d’aquestes ideologies (que habitualment es consideren de dreta) vol dir proclamar-se adversari de l’extrema dreta. Perquè es considera que entre la dreta i l’extrema dreta hi ha una frontera insalvable: l‘assumpció dels valors democràtics. Mentre que, per a d’altres, dreta i ultradreta poden ser perfectament aliats perquè es considera que això dels valors democràtics és una cosa secundària, anecdòtica, prescindible. Només hi ha la confrontació dreta-esquerra. Per això el partit de Merkel derrota i frena la ultradreta. Per això el partit de Casado s’hi alia i l’empeny.

Vicenç Villatoro és escriptor