7/2: Això no és un mercat!

Per tallar les acusacions brutals del bloc de la dreta contra el govern socialista d’estar negociant amb els independentistes catalans mediadors internacionals a canvi de pressupostos, la portaveu del PSOE al Congrés, Adriana Lastra, ha pouat en el fons de tota una vella cultura política. "Això no és un mercat!", ha proclamat, indignada. Llàstima, perquè la cultura d’on surt aquesta frase no és la de la socialdemocràcia europea. Hi ha una cultura política, molt present en el conservadorisme espanyol, que considera que negociar, pactar, intercanviar, cedir a canvi d’obtenir, és una baixesa innoble, pròpia dels botiguers, i que per tant es fa als mercats. A tot el món, fer política és negociar i pactar. Però si consideres que tot acord és una derrota i que no hi ha altra manera de fer política amb honor que imposar les teves conviccions sense cedir ni negociar res, la comparació del Congrés amb un mercat et sulfura, com sulfura a la portaveu socialista. Doncs si això no és un mercat, si no és el lloc on es negocia i es pacta, què carai és? Un temple? ¿Un lloc on les coses són tan sagrades que no se’n pot ni parlar i on els fidels han de dir amén a tot, per pura adhesió, sense res a canvi? En política, prefereixo el mercat al temple.