Els 5 trets del pujolisme

BarcelonaÉs complex caracteritzar el pujolisme, però a continuació n’assenyalem cinc trets definitoris.

1. CIU: PARTIT-MOVIMENTLa conversió de CiU en un partit-moviment de formes populistes ha marcat el pujolisme, en què han conviscut socialdemocràcia, liberalisme i democràcia cristiana sota el lideratge indiscutible de Pujol. La coalició ha volgut erigir-se en pal de paller d’un catalanisme transversal, cosa que li ha permès integrar des d’independentistes fins a exfranquistes. L’afany de mantenir-ne el control per part de Pujol el va dur a ajornar durant dues dècades el nomenament del successor.

2. INTERVENCIÓ A ESPANYA La voluntat de CiU d’intervenir en la política estatal ha resultat cabdal. La coalició no sols ha sigut decisiva com a crossa del PSOE i del PP en diferents etapes per formar majories de govern, sinó que Pujol fins i tot va impulsar una formació centrista, el Partido Reformista Democrático, amb Miquel Roca al capdavant (la famosa operació Roca), saldada amb un sonor fracàs en els comicis generals del 1986, en què només va assolir el 0,9% dels vots.

3. PEIX AL COVEÉs el recurs a la tàctica d’obtenir resultats per damunt d’estratègies. Pujol ha aprofitat les conjuntures favorables a Madrid per aconseguir traspassos de competències o millores de finançament, com va acreditar el pacte del Majestic amb Aznar el 1996.

4. RECEL AMB BARCELONA La por a la macrocefàlia de Barcelona, el temor que l’àrea metropolitana fos un contrapès a la Generalitat i dominés el territori, ha sigut important per a Pujol. Aquest recel es va plasmar en la dissolució de la Corporació Metropolitana el 1987 i també en l’absència d’una llei electoral catalana fins ara.

5. EUROPEISME Pujol ha sigut un ferm europeista i sempre hi ha buscat projectar-s’hi, cosa que s’ha traduït en la creació del Patronat Català Pro Europa, l’Institut Català d’Estudis Mediterranis o la seva presidència de l’Assemblea de les Regions d’Europa (1992-1996).