'El somni' dels Roca es fa cinema a la Berlinale
El festival acull la presentació mundial d'un film sobre l'experiència gastronòmica i operística
Enviat Especial A BerlínFerran Adrià diu sovint que es poden fer truites de mil tipus diferents, però que la veritable creativitat la té qui inventa la primera truita. Encara és d'hora per saber si el sopar multidisciplinari que van oferir els germans Roca a l'Arts Santa Mònica el maig passat té la mateixa transcendència que la truita, però veient el documental que ahir es va presentar a la Berlinale, El somni, queda clar que els cuiners es movien en el terreny de la creativitat total, de la invenció pura. "Estem compromesos amb l'inconformisme -assegurava Joan Roca ahir, a Berlín, unes hores abans de la presentació del film-. Per tant, volíem fer una cosa totalment diferent, que no s'hagués fet mai".
Dirigit per Franc Aleu, el documental captura l'experiència que van viure els dotze comensals -entre els quals hi ha el cuiner Ferran Adrià i l'artista Miquel Barceló- d'un àpat pensat com "una òpera en dotze plats", però també recull les reflexions que van donar lloc a la creació d'un sopar que, amb música i projeccions, vol ser una experiència emocional i sensorial. "El repte era explorar els límits de la gastronomia, del que pot passar en una taula més enllà del menjar i el beure", comenta el gran dels Roca. I al documental es parla d'aquests límits, de si el cervell pot processar tota la informació que està rebent. Però sense oferir conclusions. "L'experiència ens ha plantejat més preguntes que respostes -opinava Josep Roca-. De fet, és una finestra que obre un nou camp a l'experimentació".
Treballar amb el fracàs
En un moment del sopar que recull El somni, Barceló apunta la inevitabilitat de "cometre errors quan portes als límits els sentits", però ho justifica perquè "l'art total" com el dels Roca "treballa amb el fracàs". "El sopar, en som conscients, va ser una olla a pressió sensorial", admet Jordi Roca. "Això podia atabalar o podia portar a fruir; però l'aposta era intensificar l'experiència fins al límit". No en va, a la taula hi havia un antropòleg sensorial. "És una ciència amb només 40 anys d'història i, per tant, encara queda molt per aprendre", afegeix el Josep.
Els Roca no amaguen al film que esperen que l'experiència serveixi per obrir camí i que inspiri altres cuiners. "És evident que ja s'havia barrejat menjar i imatges abans, però no tot aquest diàleg amb el món de l'art -explica el Josep-. El somni ha fet reflexionar, i molta gent està preparant coses en una línia semblant. Gastón Acurio obrirà la setmana que ve un restaurant a Lima en què oferirà una proposta que, a la seva manera, també explora la relació entre la gastronomia i altres disciplines".
Ahir, després de la projecció de la pel·lícula, el públic va assistir a un sopar en què un dels plats era el Gelat de massa mare, que els Roca ja van servir als dotze comensals del sopar de l'Arts Santa Mònica. És un detall de què no podran gaudir els espectadors del documental quan s'estreni a Catalunya. "Són molt pocs els que poden tastar el sopar, però d'alguna manera la pel·lícula és un intent de democratitzar l'experiència i així permetre viure-la, entendre-la i acostar-la a la gent", indica Aleu. No és que faltin ofertes per repetir el sopar d'El somni a altres indrets del món. "El problema és que moure tot l'equip és molt difícil. No es va dissenyar pensant a fer una gira", aclareix el director.
El Celler, de gira
Qui sí que marxarà de gira serà el Celler de Can Roca, que enguany tancarà cinc setmanes perquè tot l'equip viatgi a Llatinoamèrica. "La idea és fer un pop up del Celler a Mèxic, Colòmbia i Perú -explica Jordi Roca-. Portarem tot el personal i el material del Celler, però treballarem amb la primera matèria de cada país". "És una cosa que tampoc s'havia fet mai, com El somni -continua el Joan-, perquè els restaurant no acostumen a marxar de gira. Però, com diu la nostra mare, no ens podem estar quiets".
