Els republicans tornarien a triar entre CiU i tripartits

BarcelonaOriol Junqueras estava content diumenge. El resultat era l’ideal. ERC guanyava homogèniament i sense ofendre CiU, que no perdia vot, mantenia percentatges i obtenia dos escons (un per a CDC i un per a Unió) que li asseguraven la pau interna. Els republicans expliquen que la tendència (i els resultats) de les europees del 25 de maig no es pot extrapolar directament a les municipals. El context local influirà de manera decisiva i la participació serà molt diferent. Si es miren percentatges, ERC s’ha menjat molt espai electoral del PSC, sobretot a l’àrea metropolitana i les grans capitals, on va aconseguir històriques primeres posicions. Va guanyar a les quatre capitals i a 19 caps de comarca més. El dubte és si amb una participació més alta, els votants seguirien confiant en un percentatge semblant en els sobiranistes o la bossa abstencionista tornaria a fer-ho de manera notable en PSC i PP, els grans derrotats de diumenge.

Si es traslladen els resultats de les europees al Parlament o a les municipals que s’han de celebrar d’aquí un any, el mapa quedaria capgirat. Per començar perquè el 2011 ERC, en declivi després del seu pas pel Govern i de cinc anys de tensions entre els diversos sectors del partit, es va quedar fora dels grans ajuntaments. Només a Barcelona, on Jordi Portabella va pactar amb Joan Laporta i Reagrupament alhora, van mantenir-se al ple, tot i que amb uns exigus dos regidors.

Al Parlament, ERC obtindria 40 escons i, si bé quedaria lluny de la majoria absoluta i també li seria molt complicat intentar governar en solitari, podria mirar a dreta i esquerra per formar majories i, aquest cop, liderar-les, a diferència del que li passava abans. Coalitzant-se amb CiU a la cambra passarien de l’actual suma de 71 escons (3 per damunt de la majoria absoluta) a 76 i amb els seus antics socis d’esquerres, el PSC i ICV-EUiA, en serien 74.

Als ajuntaments passaria el mateix. Tarragona, la capital amb menys pes del sobiranisme i, en menys mesura, Barcelona posarien la nota discordant. ERC seria primera força política a Barcelona, Lleida, Tarragona i Girona, on obtindria la majoria més folgada. Els republicans -que el 2011 es van quedar fora del consistori per un vot- han triat una candidata popular, l’escriptora i exdiputada Maria Mercè Roca. Caldria veure si d’aquí un any té tanta predicació a Girona com Josep-Maria Terricabras. CiU i ERC sumarien 18 dels 25 seients del ple gironí, i 15 dels 27 a Lleida. A Barcelona 20 dels 41, però no hi hauria una majoria natural alternativa. A Tarragona, 11 de 27.

Pel que fa als tripartits, serien possibles a Barcelona (21 seients), Girona (15) i Lleida (14). A Tarragona, en un ple hiperfragmentat, quedarien a un regidor de l’absoluta.

Anant junts, mateixos escons

En precampanya CDC va buscar una llista unitària amb ERC. Les enquestes ja van detectar que no acabava d’engrescar els votants. I el cert és que, sumant els vots, el sobiranisme no hauria tret més eurodiputats. CiU i ERC juntes en tindrien 4 i amb ICV-EUiA 5. És política ficció, però dóna pistes.

La Diputació de Barcelona, també

Els plens de les diputacions també patirien un sotrac. A Barcelona, per exemple i segons fonts de l’ens, les sumes i restes als partits judicials amb els vots obtinguts també en donarien a ERC el control. El partit d’Oriol Junqueras tindria 17 dels 51 diputats, CiU -ara al govern- 14, el PSC 9, ICV-EUiA 6, el PP 3 i C’s 2. ERC podria governar en solitari amb CiU o amb el PSC. Una remota majoria que deixés fora del govern els republicans, articulada entorn de CiU, obligaria a comptar alhora amb el PSC i el PP o amb els socialistes i ICV-EUiA.