Puyal, Tarradellas i els taxis
PeriodistaDissabte que ve, encara a mes de setembre, la Unión Deportiva Las Palmas visita el Camp Nou. L’equip del taxi -anomenat així antigament a Barcelona per la seva acolorida indumentària, que recordava els taxis de la ciutat- juga a l’estadi la vigília d’unes eleccions al Parlament de Catalunya que, passi el que passi, aquestes sí que seran històriques. La casualitat ha volgut que, novament, el calendari d’alguns esdeveniments tan insòlits com significatius per a Catalunya coincideixin amb el partit contra els canaris.
El 5 de setembre de 1976 va ser la tarda que Joaquim Maria Puyal recuperava les narracions d’un partit de futbol en català. Ho va fer per a Ràdio Barcelona EAJ-1 i, en aquell moment, quan va cantar els gols d’Heredia, Clares i Cruyff -que va batre Carnevalli en dues ocasions- no podíem imaginar la transcendència que tindria per a la nostra llengua aquella primera passa d’un barbut Puyal a qui la majoria de catalans encara no li coneixien la cara.
Ara que compleix quaranta temporades explicant tots els partits del Barça -amb èxits i fracassos-, és de justícia agrair els camins que va obrir aquella primera transmissió. En el camp de la comunicació audiovisual, en la socialització, adequació i modernització de la llengua, i per a la cultura de l’esforç i la feina ben feta. Al darrere han vingut milers de transmissions, fetes sempre amb el mateix criteri de tenir cura del producte, del primer a l’últim segon.
Un any després, també contra el Las Palmas, l’estadi va lluir una gran senyera per rebre el president Josep Tarradellas. Era el 30 d’octubre de 1977, vam golejar per 5 a 0 i a banda d’Heredia, Cruyff i Neeskens, Zuviría va perforar en dues ocasions la porteria de Carnevalli. Només feia una setmana que el president havia tornat de l’exili i, en entrar a la llotja i cantar Els segadors, recordo l’emoció als ulls del meu avi.
En ocasió d’aquesta rebuda al Camp Nou, en Tísner va fer una edició numerada i limitada d’un dibuix on un grup d’aficionats del Barça feien un castell de set. A dalt, l’enxaneta desplegava una senyera on s’hi llegia “Benvingut a casa, President!” Al mateix quadre -que conservo emmarcat a casa- hi ha unes paraules de l’Inici de càntic en el temple de Salvador Espriu: “Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”. Curiosament, els mateixos versos que vaig veure que en Puyal tenia penjats, en una postal, al seu despatx de la rambla de Catalunya, el dia que el vaig conèixer.
Dissabte tornarem a rebre els de Las Palmas en una data de les que queden en vermell en el present d’un país. Tot plegat fa olor de golejada i, sobretot, de convertir el rival canari en un convidat d’un moment dels que quedaran per sempre. A guanyar!
