La música que alimenta el frenesí dels coralls

És de nit i hi ha lluna plena. Equips de científics es capbussen sota les onades per estudiar un dels ritus de reproducció més prolífics i misteriosos del planeta. Són els coralls fent malifetes, o, segons com es miri, fent molta bondat. De sobte, les aigües càlides de l’oceà s’omplen de bilions d’òvuls i d’esperma que s’arremolinen pels corrents i es barregen per concebre nova vida en un frenesí desenfrenat que pot deixar l’oceà cobert de restes flotants rosades.

Arreu del món, centenars d’espècies de corall participen en aquest ritus de fresa massiva, vinculat a l’escalfament estacional de les aigües i al cicle lunar. “És com una nevada subaquàtica”, afirma Emma L. Hickerson, submarinista veterana i coordinadora de recerca del Parc Nacional de Flower Garden Banks, un escull de corall situat a uns 170 km de la costa de Texas, al golf de Mèxic.

Salvar els coralls

Els coralls són colònies gegantines de criatures diminutes. Cadascun d’aquests animals té una boca central i uns tentacles per alimentar-se i secreta una substància dura al voltant de la seva base que cimenta tota la colònia. Els esculls serveixen de refugi a un reguitzell d’espècies marines i a poblacions de peixos que alimenten milions de persones. Es considera que els estudis de la dansa reproductiva dels coralls són vitals per ajudar a salvar els esculls assetjats de tot el món, entre els quals la Gran Barrera de Corall d’Austràlia. Aquest gran escull ha patit episodis reiterats de blanqueig massiu que s’atribueixen principalment al deteriorament de la qualitat de l’aigua i a l’augment de les temperatures provocat pel canvi climàtic.

S’espera que el fet d’entendre millor la reproducció del corall ajudi a recuperar-lo i a intensificar els esforços per limitar la presència de contaminants i sediments de la costa que poden interferir en la fresa del corall i impedir que es desenvolupi de manera satisfactòria. “Una de les grans preocupacions és la capacitat de recuperació d’episodis de blanqueig greus”, comenta Emily Howells, una investigadora del corall de la Universitat de Nova York.

La naturalesa espectacular del ritu pot fer pensar que la recerca és encara més urgent. Passa un cop l’any. Els caps de corall estan tots curulls de cèl·lules sexuals individuals visiblement inflades i a punt de desprendre’s. “Llavors, tot d’un plegat, una esclata i, paf, esclaten totes -descriu Hickerson, del Parc Nacional de Flower Garden Banks-. És com quan fan l’onada en un estadi”, afegeix.

Els esculls poc profunds són el principal escenari d’aquestes sortides científiques, però els últims anys els científics també han desplegat robots per explorar els esculls més profunds. Sorprenentment atesa la poca llum i les temperatures més baixes, han descobert que els coralls situats a més profunditat també poden efectuar la fresa de manera col·lectiva, de vegades en sincronia amb els seus iguals d’aigües menys profundes. “Es creia que la fresa massiva no es produïa en gaires llocs -comenta Sally A. Keith, ecòloga especialitzada en coralls de la Universitat de Copenhaguen-. És increïble que se sàpiga tan poc d’un fenomen d’una escala tan gran”.

Qüestió de puntualitat

Com sol passar amb les relacions sentimentals, en la fresa el temps ho és tot. Si els coralls alliberen les seves cèl·lules sexuals amb un desfasament de tan sols uns minuts respecte als seus veïns, les probabilitats d’aconseguir l’èxit reproductiu es redueixen considerablement.

De fet, els científics han descobert que les sessions de sexe en grup poden començar amb una puntualitat extraordinària després del capvespre. Els òvuls i l’esperma alliberats suren. Ascendeixen per les aigües càlides dels oceans per barrejar-se a la superfície i, de vegades, formar clapes roses gegantines que contenen milions d’embrions de corall. Estudis recents han revelat que les cries que floten a la deriva poden recórrer centenars de quilòmetres empeses pels corrents de la superfície i enfonsar-se per fundar noves colònies i esculls.

Si bé els científics han après molt del ritu, encara es desconeix la conjunció de factors que desferma el frenesí col·lectiu de forma sincronitzada, el que els científics anomenen fresa d’emissió sincrònica. Per als científics és difícil endevinar el moment exacte. Durant segles, van creure que els coralls durs es reproduïen eminentment incubant descendents i infantant exemplars joves vius. Aquest dogma es va començar a ensorrar quan estudiants de postgrau de la universitat australiana James Cook van seguir una reguera de pistes que els van conduir a una fresa massiva nocturna a la Gran Barrera. La seva descoberta, el 1984, va ocupar la portada de la revista Science.

Els científics havien especulat durant molt de temps que la fase lunar era important en el ritual perquè controla les marees. Però va resultar que, durant la fresa, les marees estaven altes en uns llocs i baixes en altres, de manera que actualment es creu que el més probable és que la Lluna sigui un estímul visual per a les relacions sexuals coreografiades dels coralls, però no la seva relació amb les marees.

¿I com segueixen les fases lunars i determinen quin és el moment oportú per començar el ritual si no tenen ulls? Oren Levy, un jove científic israelià, es feia aquesta mateixa pregunta. Va viatjar a Austràlia per estudiar a la Universitat de Queensland. Levy estava fascinat per un tipus de fotoreceptors coneguts com a criptocroms. Se’ls va detectar per primer cop en els vegetals, però també se n’havia observat als insectes i als mamífers. Levy es preguntava si els coralls també posseïen aquestes molècules complexes.

El 2007 va publicar, juntament amb sis científics més d’Austràlia, Israel i els Estats Units, un article a Science en què asseverava que els coralls tenen fotoreceptors primitius, si bé no ulls en sentit estricte. En experiments, els científics van comprovar que els coralls tenen substàncies químiques fotosensibles que responen a la llum de la Lluna.

Els científics segueixen amb precisió com els canvis en el medi poden pertorbar la dansa reproductiva dels coralls. En articles recents, un equip de científics suïssos i australians expliquen que les partícules de sediments generades pel dragatge i altres pertorbacions es poden adherir als òvuls i l’esperma i impedir que viatgin cap a la superfície. D’aquesta manera es redueixen les probabilitats de fertilització. “El potencial dels sediments per enfonsar els gàmetes dels coralls posa en relleu la necessitat de gestionar amb compte el moment en què s’efectuen activitats humanes generadores de turbiditat a prop d’esculls de corall durant els períodes de fresa”, diuen els científics.

Les temperatures estacionals

Una altra descoberta recent té a veure amb el paper central que juga l’augment estacional de les temperatures. A l’hemisferi nord, el frenesí reproductiu es desplaça cap al nord com una onada a mesura que l’escalfor de la primavera comença a augmentar la temperatura d’aigües oceàniques que normalment són fresques.

Amb algunes excepcions notables, el punt àlgid de la temporada de fresa massiva sembla estendre’s des del gener fins al març en latituds baixes, des del març fins al maig en latituds mitjanes i des del juny fins a l’octubre en latituds altes.

La Dra. Howells, del centre de la Universitat de Nova York situat a Abu Dhabi, ha cartografiat l’efecte de la latitud en els episodis de fresa notificats a l’oceà Índic i els seus mars tributaris, així com al mar Roig. Ha observat que l’augment de les temperatures coincideix amb el desplaçament en direcció nord del ritual estacional. El seu equip va decidir centrar la seva recerca al golf d’Oman, un dels braços septentrionals del mar d’Aràbia. El 2013, l’allau reproductiva es va desfermar al mes d’abril. L’any següent, però, va començar al maig. A què es deu aquest endarreriment d’un mes? La temperatura mitjana del mar al lloc de l’estudi abans de l’episodi del 2014 era 1,5 graus centígrads més baixa. A parer dels científics, el més probable és que el retard reproductiu fos degut al fet que el corall va esperar “la franja de temperatures òptima”.

A mitjan de juny es va celebrar un congrés internacional a Hawaii en què van participar més de 2.000 científics estudiosos dels esculls, dirigents polítics i altres personalitats que malden per trobar maneres millors de protegir aquests ecosistemes, que tenen una importància vital. Enguany, la NASA ha començat a utilitzar un avió equipat amb instruments destinats a cartografiar els esculls de corall de tot el planeta per controlar-ne l’estat de salut.

El sector del turisme de fresa

Als Cayos de Florida, en latituds relativament altes, l’escull tendeix a entrar en la fase reproductiva a final d’estiu. L’any passat, el gran dia a la costa de Cayo Largo (Florida) va ser el 5 d’agost, cinc dies després de la lluna plena del 31 de juliol. Els bussos van quedar meravellats en veure com els coralls de banya de cérvol, constructors espinosos d’esculls que poden arribar a créixer 20 cm l’any, deixaven anar núvols d’òvuls i esperma.

Els equips de recerca i les empreses de submarinisme miren de predir el moment exacte en què es produiran aquests devessalls amorosos, que s’han convertit en un atractiu turístic. “Lloc disponible en sortides úniques per veure la fresa dels coralls”, proclamava un titular de Reef.org, una fundació ecologista de Cayo Largo, on s’havia previst el frenesí reproductiu per a final d’agost.

Fa aproximadament dues dècades que Emma Hickerson es va capbussar sota les ones a Flower Garden Banks per assistir per primera vegada a una fresa massiva. I cada any l’espectacle no deixa de sorprendre-la. Explica que malgrat haver-ne vist moltes encara l’aclapara l’emoció d’aquella primera vegada. “Encara avui em surt posar-me a cridar -diu-. No ho pots evitar”.