05/12/2020

L’objectiu de les vacunes ha de ser la gent, no els diners

5 min
JUSTIN LANE / EFE

Els anuncis recents de resultats exitosos en dos assajos clínics de vacunes contra el covid-19 ens han esperançat i ens fan pensar que estem a prop de poder tornar a la normalitat. Les dades preliminars de les noves vacunes de tipus mRNA de Pfizer/BioNTech i Moderna són molt encoratjadores i, de fet, la primera ja ha rebut l'autorització del Regne Unit, que començarà a administrar-la massivament. També hem tingut notícia de l’eficàcia -encara que lleugerament inferior- d’una vacuna desenvolupada de forma conjunta entre AstraZeneca i la Universitat d’Oxford, i això suma motius per esperar altres avenços.

En teoria, l'arribada d'una vacuna segura i eficaç representarà el principi de la fi de la pandèmia del covid-19. Però, en realitat, no estem ni al principi d'aconseguir el que realment es necessita: una vacuna de la gent, que es distribueixi de forma equitativa i gratuïta a totes les persones que la necessitin.

Per descomptat, cal elogiar tota la feina que s’ha fet per crear vacunes en qüestió de mesos. Això ha significat un enorme salt tecnològic per a la humanitat. Però aquest salt s’ha fet des d'un trampolí amb dècades d'inversió pública massiva en recerca i desenvolupament.

Les principals vacunes candidates es basen en general en preparar el sistema immunitari per detectar l'espícula vírica, una tècnica que és possible gràcies a anys d'investigació als Instituts Nacionals de Salut dels Estats Units. A banda d'això, BioNTech ha rebut 445 milions de dòlars del govern alemany, i Moderna un milió de dòlars de la Coalition for Epidemic Preparedness Innovations (Coalició per a les Innovacions en Preparació per a Epidèmies) i més de mil milions de dòlars de dos organismes nord-americans. La vacuna d’AstraZeneca i Oxford va rebre 1.300 milions de dòlars de finançament públic.

Però perquè els avenços tecnològics es tradueixin en salut per a tothom, les innovacions que es creen col·lectivament s’haurien de regir per l'interès públic i no pel benefici privat. Això s'aplica especialment quan es tracta de desenvolupar, fabricar i distribuir una vacuna en el context d’una pandèmia.

Cap país podrà resoldre aquesta crisi actuant sol. Per això necessitem vacunes que siguin d’abast gratuït i universal. Així i tot, l’actual sistema d'innovació prioritza els interessos dels països amb ingressos elevats per sobre de la resta, i els beneficis per sobre la salut pública.

El primer pas cap a la vacuna de la gent és garantir la plena transparència dels resultats dels assajos clínics, fet que permetria avaluacions independents i puntuals sobre la seva seguretat i eficàcia. La publicació de dades preliminars insuficients a través de notes de premsa corporatives està destinada als mercats financers, no a la comunitat sanitària i, com a pràctica, resulta un mal precedent. Mentre augmenta el valor de les accions de les farmacèutiques, els professionals sanitaris i la resta de la població es veuen obligats a intentar endevinar els resultats. I a mesura que apareixen més detalls sobre els defectes en el disseny i la implementació de l'assaig clínic de la vacuna d'AstraZeneca i Oxford, augmenta també la necessitat d'un model de ciència oberta, amb protocols i resultats que es comparteixin de forma immediata.

A més, hi ha preguntes crucials sobre les principals vacunes candidates que encara no tenen resposta. A causa de les pressions polítiques i econòmiques als països amb ingressos elevats, les farmacèutiques miren d'accelerar l'aprovació de les seves vacunes. És atenent a aquest fet que han dissenyat els seus assajos clínics de fase III per obtenir resultats positius com més aviat millor, en lloc de donar resposta a preguntes importants, com per exemple si la vacuna prevé el contagi o només protegeix contra la malaltia. Tampoc està clara la durada d'aquesta protecció, si la vacuna és igual d'eficaç en gent jove que en població de risc i quina diferència hi ha entre les principals candidates (cosa que és essencial si es volen dissenyar estratègies de vacunació eficaces).

Per altra banda, el procés de distribució de les vacunes segueix dominat pels interessos nacionals (sobretot, els dels països desenvolupats). Tot i que la plataforma internacional de compra i distribució COVAX suposa un gran avanç, aquesta perd efectivitat davant els immensos acords bilaterals de compra anticipada de països rics que poden permetre's el luxe d'apostar per diverses vacunes. Tant és així que els països amb alts ingressos ja han comprat prop del 80% de les dosis de les vacunes de Pfizer/BioNTech i Moderna que estiguin disponibles durant el primer any.

En resum, els països rics s'han apropiat de 3.800 milions de dosis de diferents fabricants, contra els 3.200 milions (inclosos uns 700 milions de dosis per a COVAX) que seran per a la resta de món. És a dir, han reservat dosis suficients per donar cobertura a les seves poblacions diverses vegades, amb possibilitat que les dosis restants no arribin per vacunar ni tan sols els grups més vulnerables als altres països.

Alhora, com que la cursa per les vacunes se centra sobretot en els mercats occidentals, algunes candidates serien molt poc viables fora d'un país desenvolupat. La de Pfizer/BioNTech cal conservar-la a -70 graus, una temperatura inferior a la de l'hivern antàrtic. La distribució d'aquesta vacuna crearà costosos i complexos desafiaments logístics, especialment per als països d'ingressos baixos i mitjans. Encara que altres candidates (per exemple la d'AstraZeneca i Oxford) són estables a temperatures més altes, és destacable que el primer producte que arriba a la fase d'aprovació inclogui un element tan evident de discriminació de mercats.

Més enllà dels interessos nacionals, espera també el problema dels interessos privats, derivats d'un model d'innovació farmacèutica hiperfinanciaritzat. Ara que la pandèmia dona als inversors la possibilitat d'un guany inesperat, la indústria està ampliant el model de negoci per desenvolupar futures vacunes. Però mentre els inversors aprofiten cotitzacions astronòmiques i creixents plusvàlues i liquiden les accions d'una empresa el mateix dia que aquesta anuncia resultats preliminars prometedors en un assaig clínic, la creació d'una vacuna per a la gent passa a segon pla.

La crisi del covid-19 és una ocasió perfecta per saber si en els pròxims anys prevaldrà un model d'innovació i producció més orientat a la salut pública. Pfizer s'aferra al model de maximitzar el valor per als accionistes, però AstraZeneca almenys s'ha compromès a no lucrar-se amb la seva vacuna "durant la pandèmia". Tanmateix, el procés (malgrat tota la inversió pública que hi ha darrere d'aquestes innovacions) seguirà sent opac, i hi ha motius per dubtar que AstraZeneca realment estigui disposada a anteposar la salut pública als guanys i oferir la seva vacuna a preu de cost.

Les últimes notícies sobre vacunes han portat esperança, però també han posat de manifest la disfuncionalitat del model de negoci de la indústria farmacèutica i sembren dubtes sobre la possibilitat d'aconseguir una vacuna per a la gent. Hi ha una manera millor de fer les coses. Abans que arribi la pròxima pandèmia, hem d'entendre que les vacunes són béns públics comuns i començar a reorientar el sistema d'innovacions cap a un model simbiòtic de col·laboració entre l'Estat i l'empresa privada que es regeixi per l'interès públic.

Henry Lishi, investigador en innovació en salut a l'UCL Institute for Innovation and Public Purpose és també coautor d'aquest article.

Copyright Project Syndicate