Marcos Mandojana: “El govern dels EUA no està d’acord amb algunes paraules de Trump”

BarcelonaCònsol a Barcelona des de l’agost passat, Marcos Mandojana (41 anys) és fill d’argentins i parla el castellà amb total fluïdesa. Va competir amb 50 diplomàtics més per venir aquí: “Em va tocar la loteria”.

Es confirmen les tendències: Donald Trump lidera els republicans i Hillary Clinton els demòcrates.

Estava mirant els números, i Hillary Clinton està a prop de la meitat dels delegats que necessita per ser nominada, mentre que Trump té el 25% dels que li calen. Falten molts estats, així que pot ser que hi hagi alguna sorpresa.

¿Sanders fa un discurs massa socialista per al tipus de votant mitjà nord-americà?

Sí, el seu discurs està una mica a l’esquerra de Hillary Clinton i del Partit Demòcrata. És interessant perquè a les primàries tots comencen més a l’extrem i, un cop són candidats, van al centre. Potser a Clinton l’ajuda tenir un rival que estigui a l’esquerra.

¿Hi ha algun valor genuïnament americà en Donald Trump?

Sí, el seu èxit com a empresari i la demostració que no hi ha límits: siguin hotels, programes de televisió o candidat a la presidència. I fer una empresa i guanyar diners amb feina i inversions és americà. Però la seva fortalesa és ser diferent dels polítics tradicionals. Ja ho veurem. Ara s’està dient que el Partit Republicà potser està reaccionant una mica tard per trobar un altre candidat.

I vostè què creu?

Temps n’hi ha. Alguns republicans tenen esperances en Cruz o Rubio. Ara ve Florida, que és bastant important i Rubio és d’allà.

Com a diplomàtic, li preocupen els comentaris de Trump sobre dones, mexicans, musulmans...?

Sí, és preocupant, i el govern que represento no està d’acord amb les declaracions sobre els musulmans o amb la tanca amb Mèxic. Si Trump arribés a les eleccions generals crec que faria un discurs menys antimusulmà o antiimmigrant, perquè sense els hispans, que ara són el 40% de l’electorat, és difícil guanyar la presidència.

¿L’equipararia amb Jean-Marie Le Pen o amb Silvio Berlusconi?

Amb Le Pen no tant. Quan parla de mexicans parla de prendre la feina, d’immigració il·legal, no és una cosa racista. Amb Berlusconi potser s’assemblen en la manera de ser i de parlar. Parla amb eslògans fàcils de recordar. Però la clau de l’elecció serà l’economia. Estem sortint de la crisi però encara hi ha gent que no se sent beneficiada per la millora.

Després de set anys d’Obama, els Estats Units són més... què?

Que fos el primer afroamericà és important. Ha complert moltes de les seves promeses: cobertura d’assegurança de salut, l’economia ha millorat i es pot comprovar en xifres. En relacions internacionals va començar donant la mà una mica als enemics i bé, hem firmat l’acord nuclear amb l’Iran. En lloc de sancions i possible conflicte hi ha un acord verificable, hem eliminat les sancions a Birmània i ara hi ha una transició democràtica, hem restablert relacions amb Cuba i el president està a punt de visitar-la. Crec que l’avaluació global és positiva.

No hi va haver reset amb Rússia, no van veure venir la Primavera Àrab i Síria és un desastre.

Sí, Síria és un desastre. Ara hi ha una certa calma, i el secretari Kerry està treballant-hi molt durament. Al Pròxim Orient sempre és una mica complicat, el que sigui, Palestina, Israel, l’Iraq, l’Iran... Tota la meva vida hi he vist problemes, però la promesa d’Obama era reduir el nombre de tropes que teníem al Pròxim Orient i l’ha reduït. N’hi ha molts que volien que ens quedéssim més temps a l’Afganistan, o a l’Iraq, o enviar tropes a Síria. Però el president Obama no va prometre això i no ho ha fet.

Com valoren la gestió que està fent Europa dels refugiats sirians?

És complicadíssima, la situació dels refugiats. La tensió que hi ha entre admetre algú que diu que és refugiat i potser és terrorista... Però el meu govern creu que és una situació de drets humans. Cal ajudar aquesta gent que no té res, que està als vaixells, en perill de mort. Europa ha de resoldre aquest problema i tant de bo s’agilitzi la incorporació dels refugiats que entren a Europa.

Parlant de drets humans, tancar Guantánamo sí que era una promesa del president Obama.

Com que el Congrés no li dóna suport, ho farà directament, o sigui que hi ha un pla per tancar-lo abans que acabi el mandat. La seva idea és complir la seva promesa, encara que sigui vuit anys tard.

Prudència amb el procés, entusiasme amb els negocis

Intercanviem informació: li preguntem al cònsol per les primàries i ell ens demana per la sessió d’investidura a Madrid. I Catalunya en primer terme. Al cap i a la fi, el segon president dels Estats Units, John Adams, ja va enviar el primer cònsol a Barcelona el 1797.Intercanviem informació: li preguntem al cònsol per les primàries i ell ens demana per la sessió d’investidura a Madrid. I Catalunya en primer terme. Al cap i a la fi, el segon president dels Estats Units, John Adams, ja va enviar el primer cònsol a Barcelona el 1797

El setembre passat, el president Obama va dir al Despatx Oval davant Felip VI que desitjava una Espanya “forta i unificada”. ¿Ho va demanar Espanya o ho va negociar?

No sabria dir-li si va haver-hi negociació, però em sembla una frase molt natural. Som aliats des de fa molts anys, i a l’OTAN hi tenim una relació fantàstica.

Estàvem en plena campanya electoral a Catalunya.

No va dir la paraula “Catalunya”, però potser es pot entendre. En tots els anys, és l’única frase que hem dit.

El seu ambaixador a Madrid sí que va dir que si mai hi havia independència a Catalunya, les empreses americanes s’hi adaptarien.

Sí, és una cosa natural que fan les empreses, però com que hi ha tanta tensió amb aquest tema, els que hi estan a favor o en contra fan servir cada paraula com si fos un suport a uns o altres, però l’ambaixador no ho va dir ni com un senyal de suport a la independència ni com un senyal d’estar-hi en contra. Sobre si hi ha d’haver un referèndum o no, en tots aquestes coses, no ens pronunciem, no ens hi posem.

Quin tipus de govern desitgen a Espanya, els EUA?

La matèria de quin govern hi ha a Espanya o a Catalunya és un tema intern per als espanyols, però treballem bé amb qualsevol govern que surti a Madrid.

Com els va a les empreses americanes a Catalunya?

Molt bé, tenim unes 700 empreses americanes a Catalunya, és un lloc molt bo. Hi ha una població educada, emprenedora, el port de Barcelona és molt important, la ubicació geogràfica... A les empreses catalanes també els va bé als Estats Units, com Grifols i Abertis. El Barça està obrint oficina a Nova York (cosa que per a mi, com a seguidor, és molt important). I l’any passat, 724.000 americans van visitar Barcelona, xifra que és un 10% més que l’any anterior. De tots aquests, un 40% van venir a fer negocis, no ho van fer per anar a la platja.