Lluís Flaquer, Joan Maria Pou, Pere Escobar: Les preguntes

1. Convenç la resposta de Rosell a Pep?

2. Té motius Guardiola per acusar la junta d'atacar-lo?

Lluís Flaquer

Les paraules de Rosell no em van convèncer del tot a l'hora de respondre a Pep Guardiola. Em sembla que demana la unitat del barcelonisme, com va fer en campanya, però després és el primer a no utilitzar aquest camí. Em sembla bé la contundència en negar les acusacions de Guardiola en referència a la utilització de la malaltia de Tito Vilanova per part de la junta, tot i que és cert que es tracta de la paraula d'un contra la paraula de l'altre. En qualsevol cas, Sandro Rosell no sembla que sigui la persona adequada per demanar la unitat del barcelonisme, quan durant aquests tres darrers anys la seva acció de govern no ha anat encaminada en la direcció d'intentar superar la fractura social que s'ha instal·lat al club des de fa molts anys.

Són tan greus les acusacions a la junta que entenc perfectament la seva necessitat de fer-les públiques, cansat com està el tècnic que es filtrin coses amb l'únic objectiu d'embrutar la seva imatge. El que costa d'entendre és la posada en escena. Alçar la veu amb l'escut del Bayern al pit, quan has tingut abans un any per mostrar el teu malestar, no és la millor imatge. I, sobretot, llançar la crítica el dia que fas públic que vols fitxar Thiago dóna ales a aquells que opinen que l'atac cap a Rosell no és més que una maniobra de distracció. Guardiola fa bé denunciant les males arts que ell creu que practica l'actual junta blaugrana. Però són tan greus les seves paraules que mereixien un altre escenari i un altre moment.

Joan Maria Pou

Rosell es va limitar a fugir d'estudi i evitar del cos a cos amb Guardiola. Em sembla una postura intel·ligent perquè m'ha fet la sensació que era el que podia fer ara mateix el Sandro. Les acusacions de Guardiola no van ser gaire precises i aquest va ser un error seu, ja que feien referència a comportaments no oficials. I per tant tampoc no esperava que el Sandro respongués de manera oficial i davant d'una càmera al discurs.

És evident que, pel contingut i pel to, Guardiola creia que tenia moltes raons per explotar com va explotar. Hauria estat bo que concretés. Però, coneixent-lo, tinc clar que no va embogir sinó que tenia el pap ple i va voler deixar les coses mínimament clares, si bé segurament no ho va aconseguir del tot.

Pere Escobar

Era la resposta més intel·ligent que podia donar. És un tema molt viciat per totes dues bandes, no espero conèixer la veritat, sinó que tots dos tinguin una mica de seny. En aquest sentit, el president va donar la resposta que tocava.

Fa molts dies que intento entendre per què ho fa i per què ho fa ara. Fa molt temps que corre per les clavegueres que la situació era irrespirable. M'ha sorprès que surti ara i que sigui Guardiola. Només puc imaginar que no vol que li passi el que va passar quan va sortir del club per primera vegada, quan es van fer córrer coses sobre ell, i ho va passar malament. És una guerra bruta lamentable, no de la directiva sinó de sectors propers a la junta i a Guardiola. La culpa és més de la gent propera que d'ells mateixos.