Dilluns l' Info K , l'informatiu del canal Super3, va informar de la manifestació que es va celebrar a la plaça de Catalunya amb motiu del Dia de la Hispanitat. Però aquesta vegada no se n'ha parlat. M'agradaria dedicar més espai a explicar com aquell mateix dia van informar dels naufragis d'embarcacions plenes d'immigrants a l'illa de Lampedusa, perquè periodísticament resulta molt més interessant veure com es relata als més petits una tragèdia en què hi ha quatre-cents morts. A l' Info K procuren aplicar sempre la mateixa estratègia a l'hora d'informar: invertir el relat bàsic del periodisme. En els telenotícies (els d'adults) es respecta l'estructura clàssica i essencial de la piràmide invertida. És a dir, se segueix la regla de les cinc W . Donar resposta al who , what , where , when i why . Ha de quedar clar en la introducció el qui, el què, el quan, l'on i el perquè d'allò que es vol explicar. Després, si cal i hi ha temps, s'explica el context, s'ofereix un bagatge històric, s'hi afegeixen informacions complementàries... A l' Info K, en canvi, procuren explicar primer l'origen d'aquella informació, aclarir-ne el context i finalment anar donant resposta a les cinc W tradicionals. D'aquesta manera s'evita l'impacte i s'ofereix una informació servida de manera progressiva i amb sensibilitat pels detalls. Des dels ulls d'un adult, l' Info K és interessant perquè t'allunya de les rutines amb les quals ens mirem les notícies i posa més èmfasi en la dimensió social real de la informació. El que per als nens és nou, per als adults ens serveix de recordatori. Amb els naufragis a Lampedusa van fer això: explicar primer per què persones de Tunísia o Líbia s'amunteguen en barques, per què hi ha gent que els porta, què esperen trobar a Itàlia, quins riscos implica... No mostren cap mort ni van ensenyant cap imatge de nens. En destaquen la problemàtica social fins a explicar que la tragèdia va acabar amb 400 morts. Amb la manifestació del Dia de la Hispanitat van fer el mateix: explicar què se celebra aquest dia, per què és important històricament i quina peculiaritat tenia la manifestació d'aquest any a Barcelona. Igual que van fer l'11-S. També van entrevistar breument dos adolescents (amb banderes i cara pintada) que es van limitar a expressar amb sensatesa el que pensaven: que Catalunya forma part d'Espanya i les ganes de fer saber que no tots els catalans són independentistes. I en honor a l' Info K hem de dir que els nois que van escollir eren d'una claredat i una coherència que no hem vist en altres especials del 12 d'octubre. Esperem que aquest No-Do d'Artur Mas, com el batejava El Mundo , renti molts cervells: tant de bo el respecte, la sensibilitat i la consciència social s'encomanessin amb tanta facilitat. I després, que cadascú pensi el que vulgui.