“Tenim ganes de festa”

BarcelonaRoser Cruells, Jan Riera i Èric Vergés volen compartir amb el públic un estat d’ànim eminentment positiu. “Ja hi ha una sobrecàrrega d’informació negativa i molts grups que es dediquen a cantar a la pena, al desamor i a la depressió. Nosaltres tenim la sort que ens surten cançons festives i les vestim amb lletres que intenten donar bon rotllo i apujar l’ànim de la gent”, diu Vergés. De fet, és això el que els caracteritza des que van formar el grup. I segurament per això 35.000 persones es van descarregar el nou disc, Big bang (Música Global, 2015), tan aviat com el van penjar a la web. “En les primeres trenta hores”, precisa Riera. “I el més curiós és que també vam ser número 3 de vendes a iTunes a tot Espanya, tot i que era el mateix arxiu que estàvem regalant a la web. Això et dóna a entendre que les coses estan canviant”, afegeix Riera.

Big bang, que avui es publica en format CD i portada personalitzada, arriba dos anys després de Postals (2013) i amb “una producció musical més rica”, diu Cruells. “Ens feia molta il·lusió vestir molt més aquest disc. Per això hi hem incorporat nous instruments, com el banjo i el sitar”, explica la contrabaixista. “En la gira de Postals ja vam veure que en els concerts tot quedava més ple, més potent, i volíem portar el so del directe al nou disc”, recorda Vergés. El resultat és un àlbum que manté les constants estilístiques del grup, un folk de concisió rítmica obert al pop i amb petites incursions en el reggae i ecos de Mano Negra, com passa a la cançó Cor caníbal. “Hem begut de Dusminguet, de Mano Negra, de Sopa de Cabra, d’Els Pets, de Sau... És una mica la gràcia del que fem, que intentem barrejar estils sense complexos, però de manera que surti natural”, assegura Vergés.

Directes sense descans

Tanmateix, i a banda de l’aroma que aporta el banjo a peces com El món és teu, una de les diferències respecte als treballs anteriors és una més gran empenta rítmica. “Estem preparant el repertori dels concerts i si ajuntem les cançons d’aquest disc, que és més canyero, amb les dels altres segurament quedarà un directe molt potent, i sense temps per descansar durant el concert”, diu Cruells. “Tenim ganes de festa”, apunta Vergés, que reconeix que fan música per “passar-ho bé”. “Quan puges a un escenari i veus que la gent està cantant les teves cançons, allò compensa tota la feinada i t’adones que ho estàs fent per això”, diu el cantant.

La primera oportunitat per saber la magnitud de la festa serà el 23 d’abril al Sant Jordi Club, un espai amb un aforament de 4.000 persones. “Volíem fer-ho en un lloc que fos gran, i estem organitzant autobusos perquè hi pugui anar tothom. Serà un concert molt especial, amb moltes sorpreses”, avança Cruells sobre una actuació per a la qual encara queden entrades a la venda a 14 euros. Després començarà una gira que passarà pel Canet Rock, un festival que l’any passat van visitar com a espectadors. “Com a idea és brutal. Tens tots els artistes que t’agraden, toquen les cançons que t’agraden, té història i és una reivindicació de la nostra música”, diu Riera sobre el Canet Rock.

“Aquest primer any centrarem la gira en els Països Catalans, i l’any que ve tornarem a França. Amb Postals vam fer uns deu concerts i van anar molt bé”, recorda Riera, que també té un gran record de les actuacions a la Catalunya del Nord: “Se saben totes les cançons i ens coneixen per referències que els arriben des del Principat”. “A la Catalunya del Nord hi ha molta gent que té ganes de rebre cultura d’aquí”, diu Vergés. “Ens donen les gràcies per anar-hi”, afegeix Cruells.

Defensar la cultura

Tot i que Big bang és un disc on té un pes molt important l’amor, encara que no només en el sentit romàntic, també hi ha espai per a la reivindicació, evident a El setge, que reconeixen que és la cançó més política que han fet mai. “Hem d’agafar com a bandera les coses positives que tenim com a país”, diu Riera.

“Sabem sortir de les dificultats, i n’hem tingut moltes. Tenim la nostra cultura i la defensem, i ho fem des del bon rotllo. Hi ha nacionalismes que són molt excloents i tancats, però el nostre té la voluntat d’obrir-se a altres cultures”, afegeix Vergés, que tanca el disc amb un homenatge a la seva àvia, Gandia 1924. “Va morir fa poc. Era de Gandia, i després de la guerra va arribar una pobresa extrema, i van haver d’anar tots a Barcelona a treballar de criats. Però tot i així, va tirar endavant una família i una casa. Crec que té un mèrit enorme”, explica Vergés.