Estrafolari, minoritari i violent
El PP ha desenvolupat una modalitat particular d'esdeveniment col·lectiu. Les anomenen convencions, però en realitat són reunions massives i molt llargues de dirigents i acòlits del partit, que es troben en un indret concret i dediquen les hores a enllaçar discursos destinats a exaltar les seves proeses polítiques, i a bescantar (o a menysprear, o directament a insultar) els adversaris. No és que el PP s'hagi inventat aquest format, però s'ha de dir que hi posen més ganes que ningú. Ignoro de quina pasta ha d'estar feta una persona per passar-se un cap de setmana sencer escoltant consignes i anatemes (cridats sempre a un volum digne d'una festa rave clandestina), però fa l'efecte que ells s'animen molt entre ells mateixos i mateixes, i que s'ho passen d'allò més bé.
Tan bé, que la gent del PP encadena una convenció amb una altra. La d'aquests dies a Valladolid no ve a ser més que una continuació impertèrrita de la del cap de setmana passat a Barcelona, exactament amb els mateixos plantejaments, els mateixos protagonistes i els mateixos missatges. I, com que ja deia Sam Fuller que una bona pel·lícula ha de començar amb un terratrèmol i ja no ha de baixar d'intensitat fins al final, va obrir foc la bombàstica Dolores de Cospedal repartint llenya a tort i a dret, sense oblidar-se d'enaltir la figura del líder Mariano, que aquesta setmana ve de cobrar-se el serrell del pobre Pedrojota. Cospedal es va esbravar proclamant que els espanyols "no volen aventures estrafolàries i extremes", en referència a la consulta catalana sobre la independència. I va lloar la "valentia" del president balear, José Ramón Bauzá, amb el seu estil rinoceròntic de passar per damunt de qualsevol noció de diàleg per tal d'imposar les seves polítiques obsessives i fanàtiques, encara que això li suposi haver-se d'enfrontar "a una minoria sorollosa i de vegades violenta". Aquí, Cospedal es referia a la marea verda que varen impulsar i liderar els docents illencs.
Ja és això. Per al PP i la seva cúpula, tot allò que divergeix del seu granític ideari ultranacionalista i de dreta passada de voltes és estrafolari, minoritari, renouer i, per descomptat, violent. Ara bé, potser farien bé de mesurar una mica les paraules. Que un país es plantegi celebrar un referèndum per decidir la seva sobirania és un projecte polític amb el qual es pot estar d'acord o en desacord, però que en cap cas es pot titllar d'estrafolari. I que en un país d'un milió de persones en surtin cent mil al carrer per protestar contra els atropellaments del govern de cap manera es pot considerar minoritari. I dir que aquesta protesta, que va ser impecablement cívica, ordenada i pacífica, va ser violenta, és mentir i insultar de mala manera.
En canvi, sí que es pot considerar minoritari, i estrafolari, i fins i tot violent, pretendre acabar amb un model educatiu d'èxit a cop de sentència judicial només perquè ho demanen cinc famílies en un país de més de set milions de persones. A la pròxima convenció, que hi convidin un exorcista.
