Els 21 dies de calvari del portalliteres de Teresa Romero

Madrid“La Sanitat ha deixat de funcionar a Madrid”. Ho deixa anar amb indignació, però també amb un deix d’impotència. No vol dir el seu nom, té por. Porta 32 anys dalt d’una ambulància i n’ha vist de tots colors. Però cap com fins ara. J.M.S. és un dels tres portalliteres que, juntament amb dos conductors del Servei d’Emergència Mèdica de Madrid (Summa), van traslladar Teresa Romero de casa seva fins a l’hospital d’Alcorcón quan ja tenia símptomes clars d’haver estat contagiada per Ebola. Les autoritats sanitàries els van dir primer que no corrien cap risc perquè no havien tocat directament la pacient, però al cap de poques hores els obligaven a confinar-se a casa o al Carlos III durant els 21 dies d’incubació del virus.

Per a J.M.S. aquestes tres setmanes han estat un calvari. Va decidir passar els dies aïllat a casa seva a Méntrida (Toledo). “L’alcalde em va trucar perquè no sortís al carrer i perquè la meva filla, de sis anys, tampoc anés a l’escola perquè havien estès el rumor que tenia el virus”, explica a l’ARA per telèfon. Ara, passat el malson de la crisi de l’Ebola, s’ha decidit a emprendre accions legals contra la Comunitat de Madrid. Els reclama fins a 300.000 euros d’indemnització per haver permès que la seva dona i la seva filla estiguessin exposades a un possible contagi.

Però l’afectat té un altre front obert. Asepeyo, la mútua de la seva empresa -que ofereix un serveix externalitzat a la Comunitat de Madrid- no l’hi reconeix com a accident laboral o malaltia professional. Acabava el setge a casa quan va rebre una carta que el deixava amb l’ai al cor. Els seus companys també la van rebre, però no han volgut denunciar el cas perquè porten menys temps a l’empresa.

Començaven llavors els interrogants: “Em quedaré sense vacances? M’afectarà la cotització? Em reduiran el sou?” La filial de Ferrovial que coordina el Summa li havia promès el 100% del salari, però no ha estat així. “Fa mesos que falten diners a la meva nòmina”, denuncia J.M.S., que no ha rebut cap altra notificació d’Asepeyo. El director de prestacions de la mútua, Jorge Villalba, defensava a aquest diari que “la redacció de la carta no havia estat la més afortunada” però que el treballador rebria el 75% del sou d’acord amb el que està previst en qualsevol baixa i que la resta ho hauria de complementar l’empresa.

Sense direcció de Salut Pública

Si bé en la crisi de l’Ebola s’ha parlat sobretot del risc del personal sanitari com metges o infermeres i auxiliars, les que estaven més en contacte amb els pacients, s’han acabat descuidant les parts que no responien directament a la Seguretat Social i estaven subcontractades, com el Summa o el personal de neteja, denuncia Carmelo Plaza, secretari de salut laboral de CCOO a Madrid.

El 18 d’octubre, un nigerià va morir a Barajas després de passar gairebé una hora estès a terra esperant que arribés Sanitat Exterior per avaluar si era un cas d’Ebola. Un cas similar -tot i que no va morir el pacient- li va passar a l’Alejandra, tècnica d’ambulància. Va haver d’esperar fins a dues hores i mitja per poder traslladar un home que havia estat a l’Àfrica Occidental, estava inconscient i presentava tots els símptomes del virus. Sanitat Exterior no va voler activar els protocols i ella va bloquejar tot l’equip per por a un contagi. “Sembla que no hem après res de tot aquest desastre”, exclama.

La crisi de l’Ebola ha posat de manifest l’estat de la sanitat madrilenya després d’anys d’intents de privatització. “Com pot respondre a una emergència una comunitat en què des del 2008 no existeix una direcció general de Salut Pública perquè la van retallar?”, recorda María del Carmen Mancheño, metge del treball. La pressió de les marees blanques va aconseguir aturar per via judicial el radical pla de privatització de la sanitat presentat el 2012 pel president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González. Però les retallades continuen, i una imatge clara és que es va aprovar el desmantellament del Carlos III com a hospital de referència de malalties infeccioses en plena crisi de l’Ebola. El relleu l’agafa l’Hospital Militar Gómez Ulla, un centre sanitari que ni s’ha d’envellir per gravar-hi pel·lícules. Serà l’Estat qui hi invertirà 2,5 milions per remodelar una planta d’aïllament. L’actual conseller de Sanitat de Madrid, el controvertit Javier Rodríguez, va anunciar a l’estiu que aquesta planta ja estava en obres i ja estaria operativa. No se n’ha sabut res més.