La classe mitjana dels ‘smartphones’

Per molt interès que despertin els models emblemàtics de les grans marques de telefonia, el mèrit de construir un smartphone que costa més de 800 euros és relatiu: tries els millors components que ofereixen els teus proveïdors de confiança i dissenyes amb ells un producte equilibrat i atractiu per als afortunats que puguin pagar-lo. El que costa de debò és fer smartphones dignes que cobreixin les necessitats de la majoria dels consumidors i es puguin vendre per la meitat de preu o menys. Aquesta gamma és actualment la més interessant del mercat després d’anys desocupada. He provat dos models representatius per comprovar a què renunciem quan no comprem un dispositiu de la gamma més alta.

El Honor 6+ i el Zuk Z1 comparteixen mida de pantalla: 5,5 polzades. I també tenen una altra cosa en comú, són de segones marques de fabricants xinesos d’abast global: Honor ho és de Huawei, el tercer fabricant mundial de smartphones durant el trimestre passat, i Zuk és la de Lenovo, el quart fabricant del món. Segona marca no vol dir en aquest cas reducció de qualitat sinó vendre directament al consumidor mitjançant la web per estalviar els marges que la marca principal ha de reservar per als seus distribuïdors tradicionals: les botigues d’electrònica i les operadores.

Evitar les seves exigències té un altre avantatge: tant el 6+ com el Z1 admeten dues targetes SIM, una cosa que cap empresa de telecomuncacions vol en els aparells que oferirà als seus abonats. En el 6+ l’ús de la segona SIM és alternatiu al d’una targeta micro-SD d’ampliació de memòria, que alguns compradors poden necessitar perquè l’aparell només disposa de 32 gigabytes de capacitat interna. En el cas del Z1, que no admet targetes de memòria perquè té una capacitat de 64 gigabytes, les dues SIM van a la mateixa safata. Els dos telèfons fan servir variants de Lollipop, la versió més recent del sistema operatiu Android que es pot trobar ara en telèfons que no siguin de marca Google. El Honor afegeix a la plataforma del gegant d’internet la capa d’interfície pròpia de Huawei, més discreta que les d’altres marques. Zuk ha optat per Cyanogen, un derivat d’Android que deixa les possibilitats de personalització en mans de l’usuari i no del fabricant del telèfon, però es connecta als serveis habituals de Google. Entre les poques aplicacions que afegeix hi ha un pràctic processador de so. Llàstima que el Z1 no tingui receptor de ràdio FM. Tots dos són de construcció excel·lent. Els cantells arrodonits del Zuk el fan més agradable d’agafar, tot i ser més gruixut i pesar més. Entre les diferències visibles, el 6+ té un emissor d’infraroigs per fer-lo servir com a comandament a distància dels aparells electrònics de la llar, mentre que el Z1 és el primer mòbil amb el nou connector reversible USB-C, que transfereix dades 10 vegades més ràpid que els micro-USB habituals. També permet carregar la bateria d’un altre dispositiu que s’hagi quedat sense energia; per això s’agraeix que el Zuk porti una bateria interna de 4.100 mAh, probablement la de més capacitat d’aquest segment, i que li proporciona una autonomia de set hores i mitja de funcionament, només superada per telèfons molt més cars. El Honor s’ha quedat per sota de les quatre hores en les meves proves.

Preus més assequibles

Les pantalles coincideixen en resolució HD: 1.080 x 1.920 píxels. La del 6+ es veu més afectada pels reflexos que la del Z1; la seva visibilitat està afavorida per una aplicació de Cyanogen que ajusta la brillantor i la temperatura de color a les condicions ambientals, i que m’agradaria veure en altres aparells. Les càmeres proporcionen uns resultats força dignes; la principal del Honor porta dos captadors de 8 megapíxels que es combinen per fer fotos de 13 megapíxels i suposadament permeten enfocar les imatges a posteriori, però no he apreciat cap millora significativa respecte al captador del Zuk, més convencional.

A la taula adjunta podeu comparar el rendiment dels dos aparells amb el dels actuals models emblemàtics de Samsung i Apple. Òbviament aquests són més potents i la diferència es nota sobretot en els jocs més exigents gràficament. Però cal no perdre de vista que les prestacions del Zuk Z1 i l’Honor 6+ són del mateix ordre que les de telèfons de gamma alta de la temporada passada, com el Samsung Galaxy S5 o el Sony Xperia Z3. I especialment que els preus són molt més assequibles: pel preu d’un S6 Edge+ podeu comprar dos Honor i gairebé tres Zuk. Val la pena pensar-se bé si una pantalla corbada (Samsung) o sensible a la pressió (Apple) compensen la diferència.