Cada casa, un món
Misc 01/10/2021

Viure a dins tant com a fora

Casa 905 a Igualada. Obra d'HARQUITECTES

3 min
La casa d’Igualada, obra dels Harquitectes, té totes les zones comunes a la galeria que envolta el cos central de l’habitatge. Aquests espais -se succeeixen la cuina, el menjador, la sala i l’estudi- poden estar tan oberts com tancats gràcies al sistema de panells corredissos. Així, la part de la casa més destinada al dia i a ser compartida pot ser un porxo al mig del jardí.

Si la miréssim des del cel, just del damunt, veuríem que la casa 905 segueix pràcticament la mateixa forma que la parcel·la en la qual està ubicada, un solar quasi quadrat amb un xamfrà. Els autors d’aquesta obra, els Harquitectes -un estudi situat a Sabadell i dirigit per David Lorente, Josep Ricart, Xavier Ros i Roger Tudó-, van dibuixar aquesta casa d’Igualada com una unitat -entre l’habitatge i el jardí- de quatre capes concèntriques. Sovint ho expliquen dient que és com si s’anés de fora a dins. El perímetre exterior és el que tanca la parcel·la: una paret de bloc de formigó alta i força opaca que preserva la casa dels edificis veïns i del carrer i garanteix la intimitat dels seus habitants, una parella amb dos fills que desitjaven viure en contacte amb el jardí tot l’any sense haver de renunciar a la privacitat. Es podria dir que aquesta capa exterior, la primera de les capes si pensem en el concepte formal d’una ceba, és la que defineix la geometria de la planta de la casa i anticipa la senzillesa contemporània que es respira a dintre.

Només entrar a la parcel·la, la segona capa és verda, és l’espai del jardí, auster, amb una petita piscina i un parell d’arbres de fulla perenne plantats estratègicament perquè, amb el pas del temps, tapin la torre d’habitatges que tenen a prop. El del jardí és, en tot cas, un espai que està sempre present dins la casa, la següent capa, la tercera, ja a cobert, que és una galeria que, construïda amb material lleuger, rodeja el cos central de l’habitatge, aixecat amb els mateixos blocs de formigó que la tanca perimetral del solar.

casa
casa

Podríem dir que el cor d’aquesta casa és el volum central, el que en dues plantes acull els tres dormitoris i els banys, el que tanca gelosament la intimitat de cadascun dels membres de la família en una mena de torre que sobresurt al mig de l’edifici, per fora grisa -els blocs vistos cap a la galeria- i per dins blanca, que és com es pinta l’interior de les habitacions. Ho podríem dir, segons com ho miréssim, però el cert és que allò que fa singular la manera de viure a la casa projectada pels Harquitectes és la galeria, aquest espai que com un anell està tant o més unit al jardí que al nucli més clos de l’habitatge.

casa

Expliquen els arquitectes de Sabadell que, en principi, la casa havia de ser més grossa i que llavors la galeria havia de ser un espai entremig, bioclimatitzat, i per a usos complementaris. Però el projecte va trigar en materialitzar-se i hi va haver una reducció pressupostària que, vistos ara els resultats, pot haver fet que la casa hagi guanyat en singularitat i s’hagi modificat per a bé la relació constant amb el jardí. Avui és un habitatge de 154 m construïts. I si el cos central és per als dormitoris -per a la nit, que se’n diu-, la galeria acull tots els usos comuns, fent la volta al rectangle central: s’hi van succeint la cuina, el menjador, la sala i diverses zones d’estudi per als membres de la família. “És una veranda, amb certes ressonàncies de la casa d’Orinda de Charles Moore, de relacions intenses i variables (estacionalment) amb el pati. A l’estiu, mitjançant els grans tancaments corredissos esdevé una porxada; a l’hivern, grans finestrals cantoners ofereixen vistes emmarcades al jardí i esdevenen captadors de radiació solar a ponent. En aquesta casa els vidres són fixos i els tancaments mòbils són opacs, una condició que transforma la façana i la galeria constantment, en funció de què està obert i què tancat”, expliquen des de l’estudi d’Harquitectes.

La casa 905, vestida de xapa metàl·lica ondulada, de vidre i de blocs de formigó, és una casa diferent, tan tancada o tan oberta com es vulgui, tan senzilla en els materials com complexa conceptualment. En tot cas, és una casa que assumeix el risc de la diferència per guanyar una manera de viure més oberta, en tots els sentits.

casa
De la lleugeresa a la contundència

A l’hora de concebre la casa 905, els Harquitectes van tenir al cap, com un ressò llunyà, la capella de Santa Maria dos Anjos que l’arquitecta italobrasilera Lina Bo Bardi va construir l’any 1977. Tot i les diferències, l’habitatge d’Igualada no només compta amb una veranda de coberta inclinada al voltant d’un cos central massís, sinó que aquesta galeria va ser dissenyada per l’estudi d’arquitectura de Sabadell per ser construïda amb sistemes lleugers i en sec. Els pilars, les bigues i el sostre són de fusta. Els tancaments són de vidre, d’alumini, de fusta i de xapa ondulada. La coberta també és de la mateixa xapa, les ondulacions de la qual són un seguit de canalitzacions que aboquen l’aigua al jardí. Tots aquests sistemes lleugers es contraposen al volum cúbic central, que, construït amb blocs de formigó, amb l’acabat exterior de xapa, s’eleva contundent, compacte, per sobre del tancat de la parcel·la.


casa
stats