01/05/2019

El Camp Nou dedica la victòria a Jürgen Klopp

2 min
Jürgen Klopp, al Camp Nou

PeriodistaJürgen Klopp és un entrenador que no té pèls a la llengua, que diu el que pensa sense pensar-s’ho. I això, de cara a la galeria, és molt atractiu. Ara bé, també comporta el risc de dir bestieses de l’alçada d’un campanar. O coses inoportunes. I al tècnic del Liverpool no se li va acudir res més que menystenir el Camp Nou dos dies abans de les semifinals contra el Barça. “És un camp molt gran, però no un temple del futbol”. Tres a zero. Així li va anar.

És cert, és una afirmació una mica demagoga, perquè el Camp Nou hauria estat igual d’intens sense el comentari de Klopp. Però, en alguns moments, feia la sensació que els aficionats -ahir n’hi havia molts de casa, perquè era un dia d’aquells que no es cedeix el carnet- cridaven una mica més fort perquè se’n recordaven d’ell. Un dia, per cert, que es va batre el rècord d’assistència de la temporada: 98.299 espectadors.

Animar no vol dir cridar, vol dir entendre el partit i donar a l’equip el que necessita en cada moment. Suport quan les coses van justes, algun xiulet quan algú s’adorm i, especialment, pressió quan el rival té algun moment de debilitat. Tot el que va tenir l’estadi ahir contra el Liverpool. El factor camp és, precisament, això.

És cert que això no passa sempre i que alguns dies el Camp Nou pot semblar un estadi fred. Però només passa quan l’equip no el necessita de debò, en partits de menys exigència o quan el Barça és molt superior. Quan els jugadors necessiten l’empenta de l’aficionat, aquest no falla.

L’espai d’animació no para. Al principi era una olla de grills i semblava que no quallava. Amb temps, també ha sabut casar-se amb la resta de l’estadi. Encara s’ha de polir algun insult, però cada vegada menys. La gent es comença a saber la lletra de les cançons i quan tothom va a l’una, el camp fa patxoca. I en nits europees de les bones, en el Barça-Liverpool d’ahir, el Camp Nou sembla inexpugnable.

Jürgen: És un temple del futbol.

stats