2020, l’any de les plataformes digitals. 2020, l’any de la cultura tancada. 2020, l’any en què s’ha reconfirmat per enèsima i dolorosa vegada que, definitivament, als polítics no els interessa la cultura. I tant de bo fos només això, 2020 ha sigut l’any en què els nostres polítics s’han vist incapaços de gestionar res amb un mínim de coherència, de sentit comú, de versemblança, d’harmonia per assumir i explicar les pròpies contradiccions. 2020, l’any d’una tragèdia cultural barcelonina. Sí, el tancament del Club Capitol és, concretant una mica més enllà de la clatellada cultural a nivell general, la terrible notícia del 2020 en aquest àmbit. Com pot ser possible que cap institució, cap ni una, hagi mediat amb eficàcia per impedir que se’n vagi pel pedregar una pedra angular de la personalitat teatral i cinematogràfica de Barcelona? Com pot ser que l’empresa Balañá, l’Ajuntament i els propietaris del local no hagin pogut trobar la manera de mantenir obert aquest indret històric, patrimoni viu de la ciutat, empeltat de tradició i d’història?
La pandèmia ha accelerat l’ streaming, el visionat audiovisual online i ha fet, per exemple, que Disney hagi perdut l’oremus i hagi enunciat un ampli paquet d’estrenes exclusivament a la seva plataforma Disney+. Els deu semblar una idea fabulosa que els nens de tot el món vegin les seves pel·lícules ben tancats a casa seva, suposo que encara molt millor si pot ser sols a l’habitació, amb el cap entaforat a la tablet, en lloc de la sala d’estar. Si el cine ha de ser aïllament, si l’única manera de veure’l ha de ser a casa, no m’interessa per a res. Me’n sento expulsat. El cinema és moltes coses diferents. No hi ha una sola manera de veure cinema. Bé, això ha sigut així fins aquest 2020 funest. Poca gent, molt poca, mostra especial interès en fer que les sales de cinema continuïn obertes. Els serà més complicat potser, però no perdran l’entusiasme per aconseguir que els teatres i les sales de música en directe també s’extingeixin. És la manera de ser del mal anomenat progrés i dels ultraliberals que comanden avui el món. L’egoisme pur. Tothom tancat a casa i com menys socialitzem més mesells serem i millor els servirem.
