Miquel Camps: “Encara som a temps d’evitar ser una nova Eivissa”

CiutadellaEl coordinador territorial del GOB, Miquel Camps Taltavull (Maó, 1963), escalfa motors per posar en marxa a partir d’aquest dissabte, 13 de juny (19.30 hores), el nou estiu de mobilitzacions que anuncia Via Menorca. Un exèrcit de formigues “fartes de la massificació” ja caminen cap a la plaça de la Biosfera de Maó per manifestar-se en defensa del dret a l’habitatge i en contra de qui “ens xucla l’aigua fins a deixar els aqüífers secs” i de qui “ens condemna a fer feines precàries per malviure del turisme”.

Fa dos anys justos que vàreu començar les manifestacions i protestes a través de la plataforma Via Menorca. Què us empeny a fer-ho?

— En realitat, vam començar les accions reivindicatives fa quatre o cinc anys, amb excursions per denunciar la insostenibilitat d’alguns espais. Però, arran del cicle de xerrades Menorca a la deriva, ens vam adonar que l’illa s’està descontrolant. En una d’aquestes sessions hi va assistir molta gent d’una trentena d’anys amb la qual vam connectar bé i vam decidir muntar el que des del 2024 és Via Menorca. És una iniciativa a mitjà i llarg termini per aconseguir que l’illa torni a trobar el seu camí, com al segle passat amb la Reserva de la Biosfera i el primer Pla Territorial, que marcà la línia diferenciada a seguir per les altres illes. Es tracta de posar fi a la deriva de creixement indefinit en l’arribada de turistes. Perquè el resultat és que hi falten habitatges accessibles per a la gent jove, que té el seu projecte de vida aturat, i la dependència del monocultiu turístic és cada vegada més gran.

Aquest dissabte hi ha convocada una nova mobilització per fer present que el formigueig de protesta creix. Amb quin propòsit?

— Volem que Menorca recuperi el timó i no es deixi endur més pels mercats que només cerquen una rendibilitat immediata. L’illa pateix els problemes d’una massificació creixent. El nombre de turistes ha crescut un 80% en 15 anys, en passar d’1 milió a 1,8 milions. I aquest creixement no ha estat causat perquè s’hagi construït més a les urbanitzacions, sinó al fenomen del lloguer turístic. Les cases es van buidant de residents per posar-hi turistes i ja no en tenim ni per allotjar la mà d’obra que ha de venir a fer feina en el sector. Aquesta saturació provoca també que hi falti aigua i tota l’economia es basi en el turisme.

L’única manera de solucionar el problema de l’habitatge és limitar el lloguer turístic?

— No tenim cap posicionament antiturístic, simplement demanam un control. Es tracta de decidir un sostre en l’arribada de turistes perquè la realitat no ens dugui després tants problemes. El primer pas seria no renovar les autoritzacions de lloguer turístic en els nuclis tradicionals perquè siguin espais només per a residents. El lloguer turístic legal a Menorca suposa unes 6.000 cases i 30.000 places, però l’oferta il·legal s’estima en altres 6.000 cases més. Només així s’explica que a la punta de l’estiu hi hagi 230.000 persones quan no hi ha tantes places declarades a Menorca. El fet és que aquestes 12.000 cases abans estaven disponibles per a residents i que, si no revertim aquesta tendència, la xifra continuarà creixent.

El Pla Territorial (PTI) sí que ha posat un nou sostre turístic per a Menorca.

— Així és, però la proposta de l’estudi de capacitat de càrrega turística implica créixer en 25.000 places més, el que és un suïcidi absolut. 

Segons els vostres càlculs, Menorca rep 20 turistes per cada resident, però, així i tot, es continua dient que la situació no és tan dolenta com a Mallorca i Eivissa. Us consola?

— No, perquè igualment es necessiten mesures urgents que donin un resultat ràpid, com és el cas de la limitació dels vehicles turístics. És una mesura que ja fa anys que s’ha pres a Formentera i que, amb només un any d’aplicació, ja ha aconseguit baixar la pressió turística a Eivissa. Açò que ja es fa a dues illes on governa el mateix partit que a Menorca s’està debatent també a Mallorca. Menorca és l’única illa que encara no ha limitat l’entrada de cotxes. És una demostració ben clara que a Menorca no hi ha ningú al volant. I sí, es fa el discurs que no estam tan malament com altres illes, quan el que hem de fer és no esperar a estar-ho per prendre mesures. Ja hi ha municipis amb seriosos problemes per abastir aigua a la població.

Un canvi de rumb real només s’aconsegueix amb un canvi polític al Consell insular? Els vuit anys anteriors de govern d’esquerra tampoc no han aturat aquesta dèria…

— No tenc clar que es pugui endreçar tot amb un canvi de govern, sinó amb un canvi en la manera de governar. El fet és que abans de posar en marxa Via Menorca ja havíem impulsat activitats per advertir que s’estaven fent les coses malament. De fet, l’increment de les places de lloguer turístic es va donar sobretot abans de la moratòria del 2022. A Menorca hi falta una visió holística i per açò ja fa uns anys que hi ha mobilització ciutadana. Necessitam que, governi qui governi, es controlin determinats paràmetres. Si volem mirar al futur ens hem de fixar en Eivissa, on el lloguer turístic el promouen fons d’inversió que es queden tot el negoci i deixen el problema a l’illa. Encara som a temps que Menorca no sigui una nova Eivissa.

Està bé que repartiu culpes a escala política, perquè el GOB és el principal motor de Via Menorca i l’actual govern del Consell ha menyspreat sovint l’entitat, tot dient que està polititzada.

— Diuen que l’ecologisme és d’esquerres quan no ho és. El problema és que els partits espanyols de dretes són molt poc ecologistes. Tenen molt poc compromís mediambiental, al contrari que a altres països. L’equip conservador del Consell rebutja algunes dades perquè diu que estan polititzades quan són oficials i ell mateix les pot constatar. És un error pretendre polaritzar el debat com a excusa per no prendre cap decisió. 

Hi ha hotelers i promotors de renovables que sí que sintonitzen amb la posició del GOB.

— En l’àmbit econòmic hi ha molts sectors amb els quals ens entenem. Sobretot amb qui té una visió a mitjà i llarg termini, però no amb qui vol resultats immediats. Menorca ha demostrat que l’aposta per la conservació i la protecció és bona per a l’economia. De fet, els espais naturals és el que mostram a fora i el que es valora més com a oferta diferenciada.

Com ha afectat la substitució de la propietat de les terres que s’està produint aquesta darrera dècada a Menorca?

— Em preocupa poc si el principal terratinent de Menorca es diu Comte de Torre Saura o Víctor Madera. Allò més important és què vol i què pot fer. Les mobilitzacions dels anys 80 i 90 eren per aconseguir un model nou, fomentat després en la Reserva de la Biosfera i el Pla Territorial. Per aconseguir-ho vam tenir molts enfrontaments per defensar el territori amb els hereus dels primers terratinents, que tenien molt interès a urbanitzar. Així que haver canviat ara el llinatge no és bo ni dolent. El que sí que és bàsic és que el PTI continuï defensant l’illa. Si Menorca té un PTI com l’actual, i no com el que es vol modificar al Consell, a qui li importa que l’illa d'en Colom sigui de la família Roca o de Víctor Madera? Si l’illa està protegida, aquesta substitució no té cap efecte, però sí que el tindrà si la desprotegim.

L’avortada reforma del PTI, que el govern del Consell reformula, és ara la principal amenaça?

— És l’amenaça mes gran que té Menorca, sí. Si es modifica el PTI amb els termes que volien, Menorca passaria a ser Eivissa i ens hauríem de mobilitzar.

Duu més de 40 anys d’activisme. Com ha evolucionat en aquest temps la mobilització ciutadana en la protecció del territori?

— Les mobilitzacions dels primers 80 per la defensa de Cala en Turqueta i Macarella es mesclaven amb el final del franquisme i les ganes de democràcia. Quan el GOB es manifestava per evitar urbanitzacions en espais sensibles se’ns deia que atacàvem l’economia, però la història ha demostrat que la nostra aposta era la correcta, ja que a la llarga beneficia Menorca i, des de llavors, l’illa ha tingut molts èxits en la conservació d’espais. Però ja fa anys que no feim ecologisme de topònims per salvar l’Albufera des Grau o altres indrets, sinó un ecologisme més metabòlic. Les manifestacions d’avui en dia se centren en com gestionam l’aigua, els residus, l’energia i les cases. És un objectiu més difícil de traslladar a la població, una lluita a llarg termini, i correspon a la gent jove que se sent atacada en el seu benestar que se sàpiga mobilitzar i organitzar-se.

Hi ha relleu?

— Sí. Bona part de la plantilla del GOB ja s’ha renovat i el 90% dels que impulsen les campanyes de Via Menorca tenen menys de 40 anys. Està en procés.

Fins quan hi serà Miquel Camps en aquesta lluita?

— No sé fins quan podré mantenir aquesta intensitat. Fa estona que treballam dins el GOB per assegurar que hi hagi un equip de gent preparada que pugui prendre'n el relleu. No hi ha ningú imprescindible.