La tragèdia dels nens indígenes del Canadà guanya el World Press Photo

La fotografia d'Amber Bracken recorda els morts de l'internat de Kamloops, una institució per a l'assimilació cultural

Laura Minguella
4 min
La fotografia d'Amber Bracken ha sigut triada com la imatge de l'any

Vestits de color vermell penjant a la vorera d'una carretera. Aquesta imatge al·legòrica amb la qual es ret homenatge als nens indígenes que van morir a l'Escola Residencial Índia Kamloops, al Canadà, ha estat considerada la fotografia de l'any per World Press Photo. L'obra de la canadenca Amber Bracken, publicada pel New York Times, il·lustra la tragèdia dels milers de nens que van passar per aquesta institució colonial creada per forçar l'assimilació cultural de la població indígena del país i que va tancar l'any 1978. La fotografia es va publicar el juny del 2021 com a part d'un reportatge que explicava la descoberta de les restes de 215 cadàvers en una fossa comuna.

Es calcula que més de 4.000 infants van morir en aquests tipus de centres, l'últim dels quals va tancar el 1996, i es considera que el Canadà va fer servir aquestes institucions per cometre genocidi cultural. El jurat ha destacat que la fotografia simbolitza el despertar del passat colonial i vergonyós del Canadà i que encoratja que la societat es revisi i es responsabilitzi dels actes que es van cometre. "És una mena d'imatge que se t'insereix en la memòria i produeix una mena de reacció sensorial. Gairebé es pot escoltar el silenci en aquesta fotografia, un moment de silenci global que ens obliga a passar comptes amb la història de la colonització, no només al Canadà sinó a tot el món", ha explicat Rena Effendi, presidenta del jurat.

Més enllà de triar la fotografia de l'any, el World Press Photo ha concedit tres grans premis més. El guardó al millor reportatge fotogràfic de l'any ha anat a parar a mans de l'australià Matthew Abbott i el seu treball Salvar els boscos amb el foc, publicat per National Geographic i Panos Pictures. El reportatge explica com indígenes australians cremen estratègicament les seves terres amb la "crema freda", una pràctica que fa que el foc es mogui lentament i que només es cremi el sotabosc. El poble australià dels nawarddeken porta milers d'anys fent servir aquesta tècnica de manera controlada i els guardes forestals de la zona combinen aquests coneixements tradicionals amb les tecnologies contemporànies per prevenir els incendis forestals, de manera que cultura i medi ambient resulten inseparables per a les cultures indígenes. Rena Effendi, presidenta del jurat global, afirma que el reportatge està tan ben elaborat que no es pot pensar en les imatges separadament perquè "funcionen com un tot".

Fotografia de 'Salvar els boscos amb el foc', guanyadora del reportatge gràfic de l'any.

El premi per a un projecte de llarga duració l'ha guanyat el brasiler Lalo de Almeida amb el treball Distopia amazònica, de Folha de São Paulo i Panos Pictures. Les fotografies de Lalo de Almeida serveixen per mostrar com l'explotació de l'Amazònia brasilera s'ha accelerat arran de les polítiques mediambientals regressives del president del país i com l'explotació d'aquesta regió té efectes devastadors sobre l'ecosistema amazònic, però també sobre les comunitats indígenes de la zona, que viuen la degeneració del seu entorn i la seva forma de vida. El jurat ha destacat que cada una de les imatges que conformen el projecte és impactant i contribueix a crear una col·lecció de testimonis dels efectes de la destrucció de la natura i els recursos naturals. A més, destaquen que el treball mira més enllà de la superfície i captura les experiències de les comunitats indígenes amb la violència i l'alcoholisme endèmic a conseqüència de la destrucció de casa seva.

Una de les imatges de 'Distopia amazònica', premi al projecte a llarg termini del World Press Photo 2022.

La colombiana Isadora Romero ha sigut la guanyadora del premi per a un format obert pel treball visual del vídeo La sang és una llavor, que posa damunt la taula la desaparició de les llavors, la migració forçada, la colonització i la subseqüent pèrdua del coneixement ancestral. El vídeo el narren la fotògrafa i el seu pare, que articula la peça a través dels seus records, i compta amb fotografies digitals i analògiques, algunes de les quals en pel·lícules de 35 mm i sobre les quals s'ha dibuixat. El jurat ha destacat la gran qualitat del vídeo tant per la combinació de mètodes i capes sensorials –so, disseny de codi i dibuixos col·laboratius– escollits per la fotògrafa com per la rellevància global de la història.

Fragment del vídeo 'La sang és una llavor', guardonat amb el premi al format obert.

A banda dels premis d'àmbit global, el certamen també compta amb guanyadors regionals de les quatre categories, que van ser anunciats el 24 de març. La divisió s'ha fet en sis regions, que corresponen a l'Àfrica, l'Àsia, Europa, Nord-amèrica i l'Amèrica Central, Sud-amèrica i el Sud-est Asiàtic i Oceania. A més, el jurat també ha atorgat una menció honorífica per format als treballs que han considerat mereixedors d'un reconeixement especial. Els treballs de tots els guanyadors formaran part del catàleg i de l'exposició anual que recorrerà el planeta començant per Amsterdam, on aterrarà el 15 d'abril. L'exposició arribarà al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona el 4 de novembre i es podrà visitar fins l'11 de desembre.

El World Press Photo és el certamen fotogràfic més prestigiós del món i reconeix anualment el millor fotoperiodisme i la millor fotografia documental. La fundació World Press Photo es va fundar el 1955 als Països Baixos per reivindicar la feina dels fotoreporters i, des d'aleshores, han anat creixent com a organització i eixamplant la seva missió d'acostar les històries que importen a milions de persones. A l'edició del 2022 s'hi van presentar més de 4.000 fotògrafs de 130 països.

stats