Sèries i discapacitat, el repte de deixar enrere el paternalisme

Ficcions com 'Vida perfecta' o 'Merlí, sapere aude' dediquen part de les seves trames a mostrar la realitat de persones amb discapacitat

4 min
A 'Vida perfecta', Enric Auquer interpreta el Gari, un noi amb discapacitat intel·lectual

BarcelonaSegons dades recents, les persones amb discapacitat representen un 10% de la població espanyola (a Catalunya, un 7,97%) però en la ficció, sigui en televisió o en cinema, la seva presència és més aviat simbòlica. L'últim informe de l’Observatori de la Diversitat en els Mitjans Audiovisuals (ODA) assenyala que el 2020 només un 2,4% del total de personatges de les sèries analitzades eren persones amb alguna discapacitat, l’equivalent a 18 papers d’un total de 878. A aquesta baixa xifra se li ha de sumar un altre element que en dificulta la visibilitat: els actors que interpreten aquests personatges normalment no són persones amb discapacitat. 

Una de les sèries espanyoles que tenen la discapacitat com un dels seus eixos és Vida perfecta, creada i protagonitzada per Leticia Dolera. Aquesta dramèdia explica la història de la Maria, una dona que arran d’una relació esporàdica es queda embarassada del Gari, un noi amb discapacitat intel·lectual. L’encarregat de donar vida al personatge és Enric Auquer, actor que no té cap discapacitat i que ha guanyat els premis Ondas i Feroz per la seva interpretació. En la segona temporada, que s’estrena aquest divendres, els espectadors veuran com el Gari s’enfronta al repte de ser pare mentre la societat no es cansa de dir-li què pot fer i què no. A més, començarà una relació amb la Mónica, una noia que també té discapacitat i que està interpretada per Sara González, una actriu que sí que en té. “Jo he crescut amb la discapacitat molt de prop, forma part del meu entorn i de la meva mirada cap al món. M’ha construït com a persona”, explica a l’ARA Leticia Dolera, que en el seu debut cinematogràfic, Requisits per ser una persona normal, va incloure un personatge amb síndrome de Down, interpretat per l’actor Jordi Llodrà. L’actriu i directora assegura que la frustració de no veure representada la discapacitat en la ficció, una eina que creu que serveix per desenvolupar l’empatia, l’empeny a parlar-ne en la seva obra. 

Sobre l’elecció d’un actor sense discapacitat per interpretar el personatge del Gari, Dolera reconeix haver tingut molts dubtes. “Era molt difícil trobar un actor que em pogués donar tots els matisos amb el poc temps de rodatge que teníem. No hi ha gaires actors professionals amb discapacitat, és un peix que es mossega la cua”, argumenta. “Quan va aparèixer l’Enric [Auquer] vaig veure que el cor del Gari era en ell. Això em va plantejar un dubte polític, però vaig decidir optar per ell i vaig pensar que, al cap i a la fi, sí que estàvem parlant de la discapacitat i s’estava visibilitzant un tema que és complex”, explica Dolera. Carles Campuzano, director de la federació Dincat, representant de les entitats de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, assegura que un dels grans reptes pendents és aconseguir més presència a les pantalles d'actors amb discapacitat, però es mostra contrari a vetar que els actors no discapacitats donin vida a aquests personatges. "No participem en la cultura de la cancel·lació. Tant de bo hi hagi actors amb discapacitat intel·lectual interpretant papers, però és perfectament legítim que un actor com Enric Auquer, que a més ho fa molt bé, interpreti una persona amb discapacitat", argumenta Campuzano, que explica que, finalment, l'objectiu és "la presència normal d'una realitat que existeix a les famílies i a la societat".

Desitjos i frustracions

La segona temporada de Vida perfecta entra de ple en com una persona amb discapacitat viu la paternitat. “Les persones amb discapacitat del meu entorn no són pares, però sí que tenen desitjos i desig sexual i, moltes vegades, això els hi arrabassem com una manera de protecció o de veure’ls com a nens eternament”, reflexiona Dolera, que assegura que ha volgut fer un retrat fidel de les experiències que li van compartir pares i mares discapacitats, amb les seves llums i les seves ombres. Per a la directora, un dels aspectes més importants de la representació de la discapacitat en pantalla és “mostrar que són persones amb desitjos i que es vegin com a protagonistes de les seves vides”. Campuzano dona la raó a la directora i remarca la necessitat de trames "que permetin fer entendre que les persones amb discapacitat són subjectes de dret i que puguin evidenciar situacions de discriminació que encara es pateixen".

Una escena de 'Merlí, sapere aude'.

Vida perfecta no és l’única sèrie de Movistar+ que ha inclòs una trama amb presència de la discapacitat. Merlí, sapere aude, que pròximament estrenarà la seva segona temporada a TV3, mostra la realitat d’una parella amb síndrome de Down a través de la història de la Laura, la filla de la professora Bolaño, interpretada per María Pujalte. L’encarregada de donar vida al personatge és l’actriu Gloria Ramos, una de les intèrprets de la premiada Campeones, mentre que el seu nòvio és interpretat per Tonet Ramírez. Héctor Lozano, creador de la sèrie, considera que "s'han de trencar tabús i pors en relació amb veure una parella amb síndrome de Down que fa una vida independent". Per a Lozano, la discapacitat, com a part de la societat, s'hauria de poder representar en la ficció "amb completa normalitat", sense que això impliqui que els creadors "s'hagin de sentir obligats a res".

Respecte a la inclusió d'actors amb discapacitat, Lozano detalla que s'han de donar les condicions adequades, tant pel que fa als papers com els entorns de treball, ja que assegura que els rodatges solen ser durs tant si es té discapacitat com si no, i que, per tant, s'han d'oferir eines de suport. Amb tot, es mostra partidari d'optar per actors amb discapacitat per interpretar aquests personatges, sempre que es pugui. "Així com nosaltres vam trobar el Tonet i la Gloria, n'hi ha més [d'actors amb discapacitat]. Només cal tenir ganes de buscar-los".

stats