Els pollencins demanen que Xesca Ensenyat sigui declarada Filla Il·lustre del municipi

PalmaAquest dilluns s’ha registrat a l'Ajuntament de Pollença una instància presentant una iniciativa ciutadana que compta amb prop d'un centenar d'adhesions del món cultural, educatiu i associatiu de Pollença i Mallorca per sol·licitar al consistori que declari com a Filla Il·lustre l'escriptora mollera Xesca Ensenyat.

Els impulsors de la iniciativa i encarregats de cercar les adhesions, consideren que els mèrits d’Ensenyat són "més que suficients per aconseguir aquest reconeixement, que serviria com a punt de partida per començar a divulgar i donar a conèixer el llegat literari i cultural d’una escriptora d’una riquesa immensa, que va ser una important activista cultural al municipi, que ha estat molt oblidada i que cal reivindicar".

A través d'un comunicat, han remarcat que s'ha de tenir en compte que de la vintena de fills il·lustres del municipi de Pollença, només tres són dones, totes religioses, i dues de les quals són dels segles XIV i XVI. A més, Ensenyat seria la primera filla il·lustre originària del Port de Pollença.

Xesca Ensenyat, que va morir prematurament l’any 2009, va bastir una obra narrativa formada per set novel·les (dues publicades pòstumament), unes memòries literàries i un llibre de relats, a més de deixar diverses novel·les inèdites en què retrata de forma magnífica la Pollença i Mallorca preturístiques, especialment el món mariner i pescador, i la transformació d’aquest amb l’arribada del turisme. També publicà un poemari i alguns dels seus relats foren antologats amb els principals noms de la generació literària dels 70, com és el cas del volum Dones soles (1995), on comparteix cartell amb escriptores de la talla de Carme Riera, Maria Mercè Marçal, Maria Barbal, Maria Antònia Oliver, etc.

A més, tota aquesta obra va ser guardonada amb premis de gran rellevància, com el Ciutat de Palma de Novel·la de 1984 amb Villa Coppola, el Ramon Muntaner de Literatura Juvenil de 1992 amb Quan venia l'esquadra, la seva obra més coneguda, el Ciutat de Manacor de Novel·la de 1975 amb L’amagatall de guipur o el Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa de 1993 amb Massa vi per a un sol calze. Ensenyat, fins i tot, arribà a ser finalista del Premi Josep Pla, un dels més prestigiosos en llengua catalana, l’any 1986 amb la novel·la inèdia Plexiglàs.

En el seu vessant més activista, entre moltes altres coses, Ensenyat va ser sòcia fundadora i primera presidenta de la delegació pollencina de l’Obra Cultural Balear l’any 1979, i impulsora de la seva publicació El Gall, una de les primeres de la fornada de premsa forana sorgides durant la Transició. En aquella època, també és recordada per haver estat una de les primeres dones a vestir la camisa de cristiana en el popular simulacre de Moros i Cristians de Pollença, un fet absolutament normalitzat per a les pollencines avui dia.

D’aquesta manera, va ser fa aproximadament un any, quan feien 15 anys de la seva desaparició, que els impulsors de la iniciativa, començàrem a cercar adhesions per presentar a l’Ajuntament una proposta sòlida. Així, entre les entitats signants, hi ha entitats tan rellevants com la Fundació Mallorca Literària, el Departament de Filologia Catalana de la UIB, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, l’Obra Cultural Balear o el PEN Club, sense oblidar l’àmbit per pròxim, amb les adhesions del Club Pollença, l’Associació de Veïns del Port de Pollença, la Fundació Rotger-Villalonga, la Confraria de Pescadors o La Miranda. A més, també s'han sumat a aquesta petició tots els centres educatius del municipi, quatre escoles i dos instituts. D’entre la resta d’adhesions, hi podem trobar representants del món editorial (Lleonard Muntaner, Nova Editorial Moll, El Gall, Planeta, Ensiola…), escriptors com Biel Mesquida, Laura Gost, Pau Vadell, Miquel Bezares, Damià Pons, Pere Antoni Pons, Pere Rosselló Bover o Joana Serra de Gayeta; artistes del món plàstic i musical com Jean Marie del Moral, Joan Valent, Joan Bennàssar, Amador Magraner, Josep Pere Peyró o altres personalitats, com Jaume Carot, rector de la UIB o Antoni Garau, director del Centre Internacional de Fotografia Antoni Catany.