Nadal Torres: “Em costa doblers ser batle”
ValldemossaNadal Torres (Grup Independent de Valldemossa) és el batle de Valldemossa i ha estat dins la política bona part de la seva vida. El 1983 va néixer el partit del qual forma part, Grup Independent de Valldemossa. Ha estat batle durant 11 anys, i la primera vegada va ser el 2010, quan va ocupar el càrrec el darrer any de legislatura. Des del 2015, Nadal governa amb majoria absoluta. Ara és l'únic que queda dels fundadors del partit.
Com va néixer el vostre partit i com el tirareu endavant?
— Quan va venir la democràcia es va constituir el partit, per a les eleccions del 1983. Nosaltres vàrem fer quatre regidors i pactarem amb l'Aliança Popular, que va treure un regidor. Abans de les eleccions férem molta feina, hi havia dies que treballàvem fins a les tres de la matinada. No teníem experiència ni sabíem com funcionava, però a poc a poc vàrem agafar confiança. El 2007 vàrem decidir no pactar més amb el PP perquè cada vegada que venien eleccions perdíem vots. A partir d'aquí vàrem anar recuperant vots. Aquest grup l'he mantingut tots aquests anys, som l'únic que queda dels més antics de quan es va crear. Hi ha companys que m'ajuden però no volen estar a la primera línia.
Fa 11 anys que sou el batle de Valldemossa. Com heu viscut el mandat fins ara?
— Hi ha hagut moments difícils, un dels més complicats va ser quan vàrem haver de pagar una sentència de 10 milions d'euros. El propietari del terreny de l'Hort de la Cartoixa volia edificar i nosaltres no hi estàvem d'acord. El jutge de Palma va fer una valoració d'un milió i mig, però a la propietat no li va semblarr bé i després ens va arribar aquesta sentència. Aquest terreny és molt delicat i sensible, hauríem tingut molts de problemes si s'hi hagués construït. Ara volem adequar la zona per fer-hi activitats. Hi plantarem arbres i hi instal·larem bancs.
Què va suposar per a l'Ajuntament pagar una quantitat tan elevada?
— Per a un ajuntament petit com nosaltres és molt difícil. Que jo sàpiga, per 3.000 metres quadrats mai s'ha pagat una quantitat tan elevada enlloc. Teníem doblers estalviats, però vàrem haver de demanar un préstec. Estic molt agraït perquè el Govern ens va donar dos milions i mig.
A part de la sentència, heu tingut més problemes?
— Sí, n'hem tingut un altre d'urbanístic. A Son Mossenya s'hi havien de construir uns 30 xalets, però hi ha una llei de sòl rústic que ho impedeix. Nosaltres ens hi hem acollit. La propietat hi vol edificar, però el terreny és rústic. Han tengut 30 anys per poder fer-ho. Ara la llei ha canviat i no poden.
Valldemossa és un poble de postal. S'ha perdut l'essència de poble o perdura?
— Perdura. Nosaltres no volem que el centre de Valldemossa creixi més, només en les urbanitzacions legalitzades. No crearem més terrenys per fer urbanitzacions, perquè volem conservar Valldemossa.
Quina és la vostra relació amb el Consell i el Govern?
— És molt bona. Sempre els estaré agraït perquè en un moment tan delicat com el de la sentència es varen portar molt bé.
Valldemossa és el poble més ric de Mallorca, però curiosament vós sou un dels batles que menys cobrau...
— A Valldemossa hi ha vingut molta gent amb doblers i això ha fet que en pujàs el valor, però aquí la gent és treballadora. Jo d'ençà que som batle no he fallat cap dia, perquè un batle està pràcticament tot el dia a l'Ajuntament. Si feim plens o juntes de govern cobram una taxa, però si algun mes no feim res no cobram res. Jo a l'any cobr uns 5.000 euros. Podria dir que em costa doblers ser batle, entre que empres el cotxe i vas d'una banda a l'altra... Hi ha hagut èpoques en què he anat a Palma cada dia a presentar escrits.
La Cel·la Prioral de la Cartoixa continua tancada. Sabeu quan es reobrirà al públic?
— Sí, encara està tancada. Intentarem que es torni a obrir, però no sabem quan serà. Cada any la Cartoixa tanca els mesos de novembre, desembre i gener. M'agradaria arribar a un acord amb la Comunitat de Cartoixa per anar fent projectes de millora durant aquests mesos. Hi ha coses apuntalades i no m'agrada, perquè si passa res dins la responsabilitat és de l'Ajuntament. L'únic interès que hi tenc és que s'arregli. Ara mateix està oberta 40 h a la setmana. El Museu de la Cartoixa és molt bonic, però s'ha de mantenir.
La principal font d'ingressos de Valldemossa és el turisme. Quines perspectives teniu amb vista a aquesta temporada?
— Crec que les perspectives són bones. Ara ja comença a venir gent. Amb la pandèmia els comerciants ho han passat malament, però l'any passat ja va anar reviscolant i la temporada va ser prou bona. Ara hi ha el problema de la guerra a Ucraïna. Pareix mentida que passin conflictes com aquest, al final afecten tothom. Esperem que acabi aviat.
Quants de turistes sol rebre Valldemossa en una temporada normal?
— Hi passa molta gent. Aquests darrers anys ens han visitat 1.200.000 turistes. Vàrem negociar amb les agències de viatges perquè els turistes es repartissin durant el dia i no vinguessin tots a la vegada.
L'ambient de Valldemossa varia molt a l'estiu i l'hivern... Com canvia el nombre d'habitants en aquestes dues èpoques?
— Solem tenir uns 2.000 habitants, però a l'estiu hi ha unes 1.000 persones més, a més dels turistes. Molts dels visitants estan a cases vacacionals. A l'estiu les terrasses estan plenes. Això és agradable.
Hi ha més residents empadronats mallorquins o estrangers?
— N'hi ha més de mallorquins, però també s'ha empadronat molta gent de fora. L'avantatge de Valldemossa és que està uns 20 minuts de Palma. A més, tens les muntanyes just devora per fer senderisme.
Viviu del turisme que visita el municipi o del turisme amb segona residència?
— Dels turistes que visiten Valldemossa, però també en tenim en segona residència.
Amb la crisi sanitària, com se n'han desfet els establiments turístics? Hi ha molts de locals que es traspassen...
— Els lloguers són cars i la gent s'ho pensa a l'hora de llogar. He de dir que, durant la pandèmia, hi ha hagut propietaris que s'han portat molt bé amb els inquilins.
Valldemossa és refugi de famosos, com per exemple de Michael Douglas, que té una casa a s'Estaca. Creis que el fet de ser visitat per personatges tan coneguts influeix en els turistes a l'hora de triar destinació?
— Sí que hi influeix. Tenim la sort de tenir un municipi cultural. Per aquí han passat molts d'artistes. Els famosos com Michael Douglas o Bruno Entrecanales han arreglat finques, així com estaven antigament. Em llev el capell en veure persones que es gasten tants de doblers a comprar i reformar una finca i que donen feina a residents. Bruno Entrecanales ha tingut temporades en què donava feina a 400 persones. És cert que Valldemossa sempre ha estat cuna de grans artistes i molts hi queden a viure. Això ens ha donat valor cultural.
Antigament, ja era un punt conegut, on artistes com George Sand o Frederic Chopin cercaven inspiració. Què signifiquen per al municipi aquestes dues figures?
— Han donat nom a Valldemossa. La gent que ve a Cartoixa demana on varen estar. EChopin i Sand varen donar un nom a Valldemossa importantíssim. Cada any feim el festival Chopin, venen pianistes de tot el món i és un esdeveniment conegut en l'àmbit internacional.
El cap de fibló del 29 d'agost del 2020 fa tenir greus conseqüències per a Banyalbufar, però com va afectar Valldemossa?
— Els caps de fibló fan por. Ja fa un parell de vegades que tenim caps de fibló petits, al port de Valldemossa. A vegades, quan fa un estiu tan calent passa això. El del 29 d'agost va ser molt gros, sobretot al Port des Canonge i Banyalbufar. A nosaltres ens va afectar a la Mola de Son Pas. Fa 50 anys no es veien aquests desastres a les muntanyes, això passa ara. Hem de creure en el canvi climàtic i hem d'escoltar els professionals. Tant de bo no torni a passar, però crec que és un tema que es pot repetir.
En aquest sentit, què opinau del silenci del govern espanyol en no declarar el poble veí com a zona catastròfica?
— Hem fet molta pressió perquè vinguin ajudes del govern espanyol. No ens han dit res més, però confiam que arribin les ajudes.
Quina relació teniu amb els municipis de veïnat?
— Fantàstica, mai he mirat els colors. Tots els de l'associació de batles ens duim perfectament. El president de la FELIB fa una feina extraordinària, ens va assessorant.
Teniu fama de dur molt bé els temes de reciclatge i mediambientals.
— Feim el sistema de recollida de fems porta a porta. Al principi va ser complicat, però ara ja ens hi hem acostumat. Els percentatges són bons i continuam fent un bon reciclatge. Tenim el parc verd, devora el cementeri, hi ha l'escola també i és un poc complicat. Ara ho volem canviar i farem un parc verd dins un terreny rústic, així no molestam ningú perquè no hi ha cap veí.
L'MA-10 ha estat punt de carreres il·legals de cotxes i motocicletes. Fins i tot, l'any 2015 batles de la Serra enviàreu una carta a la Delegació de govern espanyol perquè posàs fi a aquesta problemàtica. Creis que amb la mesura de reduir la velocitat a 60 km/h s'ha acabat aquest conflicte, o encara existeix?
— S'ha reduït bastant, però encara n'hi ha alguna. A Valldemossa hi ha un radar per controlar la velocitat. Els veïns se'ns queixaven pel renou i per la perillositat que suposaven aquestes carreres, perquè provocaven molts d'accidents i morts. No estic en contra de les motos, a una velocitat normal passes gust d'anar-hi, però s'ha de ser responsable i evitar el perill a la carretera.
Que us queda per fer aquesta legislatura?
— Queda un any de legislatura, però tenim un grapat de projectes importants. Ara milloram el carrer de Blanquerna, i l'any que ve el carrer de Francisco Frau, entre d'altres. El projecte principal és davallar les aigües brutes i pujar les netes a la urbanització de George Sand.
Quin ha estat l'èxit de la vostra gestió i com heu seduït els ciutadans per què us votassin?
— He fet molta feina i he ajudat els ciutadans a resoldre els seus problemes. També he aconseguit fites per a Valldemossa. He tingut una dedicació exclusiva, sempre a la disposició dels ciutadans. Escoltar la gent és clau.
Us tornareu a presentar a les pròximes eleccions?
— Si ningú s'hi vol presentar faria un esforç, però no hi estaria tota la legislatura. Si algun més joves s'hi vol presentar no tenc cap problema, puc estar darrere. És molt bonic ser batle del teu poble, però la política és difícil, delicada i molt sacrificada. T'ha d'agradar molt.