Amèrica Llatina

Xile: ¿un país massa conservador per a una Constitució progressista?

La desinformació i el descrèdit de la Convenció Constituent, entre les causes del rebuig a la nova carta magna

Marta Pérez
4 min
El president de Xile, Gabriel Boric, en un acte de reforma de govern després del rebuig a la nova constitució

Buenos AiresAquest 11 de setembre, dia en què es commemoren 49 anys del cop d’estat d’Augusto Pinochet (1973-1990), hauria pogut ser el primer sense l'ombra de la Constitució del dictador. Però el resultat del plebiscit del 4 de setembre, en què una àmplia majoria va rebutjar la proposta de nova carta magna, ha perpetuat –almenys per un any més– el llegat de la dictadura.

L’opció del “Rebutjo” es va imposar pel 61% –més de 20 punts– a “L’aprovo”, que es va quedar amb el 38%. Districtes populars de la Regió Metropolitana van decantar-se, contra tot pronòstic, a favor del rebuig de forma contundent. La ressaca electoral ha estat intensa per als partidaris del canvi, que han passat la setmana entre anàlisis i avaluacions per explicar les causes dels seus mals resultats. Ni les enquestes més favorables al rebuig havien previst aquest desastre per als simpatitzants del nou text.

“Moderació i gradualitat”

El redactat en què la Convenció Constitucional va treballar durant un any incloïa 388 articles que ampliaven de forma considerable els drets socials dels xilens, amb una regulació ambiental i de gènere pioneres i amb normatives i quotes de poder reservades per a representants de pobles indígenes. Tot plegat, convertia la nova Constitució en una de les més progressistes del món. “Xile no és un país especialment conservador, però històricament ha estat un país que valora la moderació i la gradualitat”, diu l’acadèmic de l’Institut d’Assumptes Públics de la Universitat de Xile Robert Funk.

La coalició de dreta Chile Vamos i l’extrema dreta van criticar des de l’inici el contingut de la proposta. Van argumentar que es tractava d’un text “maximalista”, massa ambiciós i difícil de traduir en lleis orgàniques. Des del centreesquerra també van sorgir objeccions i alguns sectors van posicionar-s'hi en contra amb campanyes com “Una [Constitució] que ens uneixi”, que van seduir els votants més indecisos. Els partits de govern van comprometre’s a reformar els aspectes més polèmics del text en cas de guanyar l'"Aprovo". Però tot i així, aspectes controvertits com el caràcter plurinacional del país o la substitució del Senat per una Cambra de les Regions descentralitzada no eren a la llista.

Les causes del rebuig

Analistes i experts esmenten dos factors entre els que han tingut més pes en el resultat. Per una banda, la difusió de notícies falses i la desinformació sobre un tema que per si mateix és complex, com una normativa de quasi 400 articles. Un reportatge del mitjà d’investigació Ciper Chile ha conclòs que l’opció del rebuig “va desenvolupar una exitosa campanya de cinc mesos, tres dels quals fora del període legal, per fer propaganda”. Segons el digital, “almenys 29 comptes de xarxes socials van invertir 116,7 milions de pesos –més de 130.000 euros– a Facebook i Instagram per difondre que es posarien en risc els fons privats de pensions –base del sistema de previsió social xilè–, la propietat de l’habitatge, les escoles privades subvencionades i l’atenció de la salut”.

Una altra causa ha estat la mateixa Convenció Constitucional. “Hi va haver una mala avaluació des de l’inici de la seva tasca”, indica Funk. “Va ser incapaç d'il·lusionar la ciutadania i va caure en la mateixa crisi de representació que les altres institucions del país”, afegeix la politòloga de la Universitat Catòlica Julieta Suárez-Cao. Segons ella, aquesta percepció es va crear “per errors propis, errors forçats i la seva amplificació per part de la premsa, així com actituds contràries a generar un clima de confiança”. El cas més evident va ser l’escàndol que un dels membres de l’esquerra va protagonitzar al reconèixer que havia fingit patir un càncer durant la campanya per escollir els membres de la Convenció.

Pel que fa al contingut, Funk considera que el text “es concentrava en temes que no tenien a veure amb les preocupacions concretes i reals de l’electorat”. En canvi, aspectes més vinculats a l’agenda dels últims mesos, com la seguretat pública o les bases d’un nou sistema econòmic per superar la postpandèmia, van quedar en un segon pla. Per a Suárez-Cao, un altre punt a considerar és el vot contra l’statu quo: “Els més desafectes amb la política van guiar el vot per la situació que viuen en el moment actual, que clarament és dolenta perquè estem en un context de crisi i altes taxes d’inflació”.

Un nou itinerari

Just abans del plebiscit, el president Gabriel Boric havia expressat que si guanyava el rebuig volia convocar una nova convenció constitucional per continuar amb el procés. Diumenge, després dels resultats, va reafirmar-s'hi i va fer una crida a la unitat per fer-ho possible. El protagonisme, ara, recaurà en el Congrés. 

Dimecres passat, per primer cop, tots els partits de l’arc parlamentari, inclosa l’extrema dreta, van començar les converses per definir un nou full de ruta. “El primer consens és que avançarem junts, sense pressa però sense pausa”, va dir Raúl Soto, president de la Cambra de Diputats. Si es compleix el que planifiquen els parlamentaris, l'any que ve tornarà a ser un any constituent. Esperen que el setembre del 2023, quan es commemorin els 50 anys del cop d’estat de Pinochet, el país pugui tancar un cicle amb una nova Constitució redactada.

stats