Internacional 11/04/2022

Els votants de Mélenchon: la clau per decidir el futur president francès

El líder d'esquerres es queda a les portes de la segona volta i demana no donar "ni un sol vot" a Le Pen

3 min
Jean-Luc Mélenchon, president del partit França Insubmisa.

BarcelonaA Jean-Luc Mélenchon li ha tornat a passar el mateix. Igual que fa cinc anys, s'ha quedat a les portes de la segona volta de les eleccions presidencials franceses. I aquest cop, encara més a prop. El líder de França Insubmisa (FI), un partit sovint qualificat d'esquerra radical o populista, va obtenir diumenge 7,7 milions de vots, un 22% del total. Això suposa que es va quedar a només 421.000 vots i a poc menys d'un punt percentual de distància de Marine Le Pen, la segona candidata amb més suports després del president, Emmanuel Macron.

"No hem d'amagar la violència de la decepció", deia Mélenchon a Twitter al conèixer els resultats preliminars. "Però al mateix temps, quin orgull", afegia. La clara imatge d'uns resultats agredolços. Per una banda, són els millors números que ha aconseguit en les tres curses presidencials a les quals s'ha presentat (la primera, el 2012, amb el Partit de l'Esquerra, també fundat per ell), i, per l'altra, és la vegada que més a prop s'ha vist de competir a la segona volta de les eleccions. A última hora d'aquest diumenge, els mitjans francesos fins i tot especulaven sobre un possible sorpasso de Mélenchon a Le Pen durant la matinada.

Mélenchon, de 70 anys, havia dit que aquesta seria l'última vegada que ho intentaria. Així doncs, ha perdut l'últim tren a la presidència francesa, excepte si els bons resultats l'esperonen i el fan canviar d'idea. El 2017 es va quedar a 600.000 vots de la segona volta, amb un 19,6% dels vots. En aquella ocasió, però, va ser el quart més votat, pràcticament empatat amb el candidat dels Republicans, François Fillon. A l'última batalla hi van accedir, com ara, Macron i Le Pen.

"Ni un vot a Le Pen"

En aquell moment, Mélenchon va rebre crítiques per no ser prou clar a l'hora de demanar als seus seguidors que no votessin la líder d'ultradreta. Aquest diumenge va intentar esmenar-ho, i va repetir, amb sarcasme, fins a tres vegades: "No hem de donar ni un sol vot a Le Pen". Amb tot, també va evitar demanar el vot per a Macron, mentre que els candidats dels partits conservador, socialista i ecologista sí que ho van fer. Davant del dubte entre votar l'actual president i abstenir-se, Mélenchon ha recomanat als seus electors que actuïn segons la seva "consciència". "La condició humana suposa enfrontar-se a decisions difícils", va dir, alhora que va insistir que cal evitar "cometre errors que serien irreparables", referint-se a un suport a la líder de Reagrupament Nacional. A les enquestes de les últimes setmanes, més d'una quarta part de les persones que afirmaven que votarien per Mélenchon a la primera volta anticipaven que es decantarien per Le Pen en cas d'un enfrontament entre ella i Macron.

Nascut el 1951 a la ciutat marroquina de Tànger, Mélenchon va arribar a França als 11 anys i es va implicar en política des de ben jove, des dels moviments estudiantils del maig del 68. Després es va unir a l'Organització Comunista Internacionalista (OCI), un corrent trotskista, i el 1976 es va unir al Partit Socialista (PS), on va militar fins al 2008 ocupant càrrecs tan importants com el de ministre durant la presidència de Jacques Chirac. L'any següent va fundar el Partit d'Esquerra (PG) defensant que França necessitava "una altra veu a l'esquerra". Sota aquestes sigles es va presentar el 2012 a les seves primeres eleccions presidencials.

El daltabaix de la resta de partits d'esquerres ja a les eleccions de fa cinc anys va aplanar-li el camí per posicionar-se com la principal veu (ara, pràcticament única) de l'esquerra a França. La seva crida al "vot útil" sembla haver donat resultat, però també ha evidenciat el desencís i la caiguda del suport a aquesta part de l'espectre polític. Tot i això, els posicionaments dels insubmisos respecte a certes qüestions claus dificulten una entesa entre les diferents formacions. Mélenchon, per exemple, vol revisar els tractats de la Unió Europea i de l'OTAN. En un míting d'aquesta última campanya electoral, quan ja havia començat la guerra a Ucraïna, va advocar per la sortida de França de l'Aliança Atlàntica, que va qualificar d'"organització inútil".

A dues setmanes de la segona volta de les eleccions, el gran dubte és cap on aniran els gairebé vuit milions de vots de Mélenchon: la decisió dels electors d'esquerres serà crucial per determinar el futur president de França.

stats