Internacional 21/04/2021

Derek Chauvin, culpable de tots els càrrecs per la mort de George Floyd

Minneapolis i els Estats Units respiren alleujats després del veredicte

4 min
Mural en homenatge a George Floyd, a la ciutat de Minneapolis
Disponible en:

WashingtonUn esclat d’alegria, abraçades, llàgrimes, alleujament i dolor ha omplert el centre de Minneapolis aquesta nit després que es fes públic que el jurat havia considerat Derek Chauvin culpable de l’assassinat de George Floyd. L’afroamericà, que tenia 46 anys, va morir asfixiat sota el pes del genoll de l’expolicia el 25 de maig del 2020. Chauvin, que rebrà la sentència d’aquí sis setmanes, ha sigut declarat culpable dels càrrecs d’assassinat en segon i tercer grau i homicidi en segon grau. El primer delicte està penat amb un màxim de 40 anys de presó, el segon amb 25 i el tercer amb 10. Els nou minuts i vint-i-nou segons que es va mantenir sobre el coll de Floyd marcaran la resta de la seva vida. Amb la cara parcialment tapada per una mascareta, Chauvin s'ha mantingut inexpressiu mentre escoltava el jutge llegint el veredicte.

A falta d’una esperable apel·lació, el veredicte segella la sort de Derek Chauvin però continua deixant obert el debat sobre la necessitat d’una reforma policial que exigeixen moviments com Black Lives Matter. En aquest sentit, la resolució del jurat, que ha mantingut en alta tensió els Estats Units des que els seus dotze integrants es van recloure dilluns en un hotel per deliberar, difícilment tancarà el debat. Davant la temptació d’assenyalar Chauvin com una poma policial podrida hi ha la realitat de les estadístiques: sent només un 13% de la població, el risc de morir en trobades amb la policia és el doble per als afroamericans que per als blancs. La condemna és excepcional: només set policies han sigut condemnats per assassinat des del 2005. Els jurats tendeixen a donar credibilitat als agents.

Biden diu que el veredicte és només "el principi" del canvi
  • Discurs del president dels EUA "Penso en les paraules de Gianna [la filla de George Floyd]: «El meu papi ha canviat el món». I començarà a canviar ara". Això és el que va dir el president dels Estats Units, Joe Biden, en una trucada telefònica amb la família de George Floyd tot just coneguda la històrica sentència que condemna el policia Derek Chauvin. Biden els va prometre "anar molt més enllà" per acabar amb el racisme policial als Estats Units. "És el moment d'aprovar la llei Floyd", li va respondre un dels germans de la víctima, en al·lusió a la proposta que hi ha al Congrés per prohibir que la policia dugui a terme maniobres sobre el coll dels detinguts com la que va matar George Floyd. "Farem molt més que això", li va respondre Biden, en una conversa telefònica gravada per les càmeres de televisió. Minuts després, Biden s'hi comprometia també davant de la nació. En un discurs des de la Casa Blanca, el president dels Estats Units va dir que la sentència "és només el principi" del canvi radical que la població afroamericana dels Estats Units està reclamant des de fa anys, i fins i tot segles, i que ha desembocat en els últims anys en el moviment Black Lives Matter, que va sorgir el 2014 després de la mort del jove Michael Brown, amb les mans alçades, a mans d'un policia blanc a Ferguson. "Ningú està per sobre de la llei, i el veredicte d'avui envia aquest missatge, però no és suficient, no es pot parar aquí. Per dur a terme un canvi i una reforma reals hem de fer molt més per reduir les probabilitats que això torni a passar mai més", va dir Biden, que va destacar com és de poc habitual el que s'ha vist en aquest judici: "Altres policies testificant contra un agent en lloc de tancar files". "En el judici s'ha vist que la majoria dels que porten placa serveixen a la comunitat honorablement, però els que fallen han de retre comptes", ha afegit. El president s'ha compromès a treballar per "acabar amb el trauma i la por" amb què viuen massa afroamericans als Estats Units. Això passa principalment per una reforma policial i del sistema criminal de justícia que serà molt difícil de fer passar pel Congrés malgrat la majoria demòcrata, en un moment en què la polarització és tan gran que molta gent al país veu les demandes de justícia racial del moviment Black Lives Matter com una amenaça a la llei i l'ordre i als cossos de policia. L'administració Biden ja hi treballa, tal com va admetre després d'aprovar les seves primeres ordres executives sobre justícia racial, que es van limitar a algunes reformes en matèria d'habitatge i presons però no va entrar en aquest tema de fons. Ara, el veredicte de culpabilitat en el cas Floyd li pot donar el momentum que necessitava per entomar aquest repte.

Les hores prèvies van estar marcades per unes declaracions del president Joe Biden. “Estic pregant perquè el veredicte sigui el correcte”, va apuntar des de la Casa Blanca. Tot i que no va dir quina seria en la seva opinió la resolució adequada, va qualificar d’“aclaparadores” les proves contra l’expolicia. Paraules polèmiques, atès que les deliberacions del jurat no s'havien acabat i es podien interpretar com una pressió del president dels Estats Units al sistema judicial per induir una determinada resolució. 

Biden mateix es va anticipar a aclarir que havia fet les declaracions amb el coneixement que el jurat estava aïllat i que, per tant, no el podia sentir. El mandatari va explicar igualment que havia parlat hores abans amb la família de George Floyd. “Estan demanant que hi hagi pau i tranquil·litat independentment de quin sigui el veredicte”, va subratllar. La polèmica va arribar a la roda de premsa diària de la Casa Blanca. Jen Psaki, portaveu del president, va negar que les paraules de Joe Biden suposessin una interferència en la independència judicial. “El que estava transmetent és el que moltes persones senten a tot el país, que és compassió per a la família”, va concloure.

Philonise Floyd, germà de George Floyd, va confirmar la trucada i va explicar en una entrevista al canal NBC que Biden “sap què és perdre un membre de la família”, una referència a les diverses tragèdies familiars que han afectat el president al llarg de la seva vida, inclosa la mort del seu fill Beau Biden per un càncer el 2015. Floyd va afegir que el mandatari “simplement ens ha fet saber que estava pregant per nosaltres, amb el desig que tot surti bé”.

Primer aniversari

Amb la lectura del veredicte es tanca un judici en què els dotze membres del jurat (sis de blancs, quatre de negres i dos que es defineixen com a multiracials) han escoltat 44 testimonis durant 14 dies de declaracions a Minneapolis. La seva resolució arriba poc més d’un mes abans que es compleixi el primer aniversari de la mort de Floyd, que va tenir lloc el 25 de maig del 2020. Aquell dia diversos agents policials van acudir a la trucada del propietari de Cup Foods, una botiga de queviures del sud de Minneapolis els propietaris de la qual van tancar ahir el local quan es va saber que el veredicte era imminent. “La seguretat és el més important”, va explicar Billy Abumayyaleh, un dels propietaris, al New York Times, i va dir que desitjava que Chavuin fos declarat culpable.

El maig de l’any passat, la trucada des del seu local va donar inici al fatal desenllaç de l’afroamericà. La seva denúncia va ser que un client, George Floyd, acabava de pagar amb un bitllet de 20 dòlars falsificat. A partir d’aquí es va iniciar una intervenció policial liderada per Derek Chauvin que a acabar amb la vida de l’afroamericà, de 46 anys, mort sota el pes del cos de Chauvin. El ja exagent va estar-se més de nou minuts amb el genoll fent pressió contra el coll de la víctima, fins i tot després que un dels seus companys l’informés que Floyd no tenia pols. Tres dels agents seran jutjats a l’agost.

El vídeo de l’incident va ser gravat per diversos vianants que eren per la zona, alguns dels quals van intentar convèncer Derek Chauvin que atengués les demandes de George Floyd i el deixés respirar. La desesperació de l’afroamericà, sintetitzada en el seu agònic “no puc respirar”, es va convertir en un dels crits centrals de les protestes que van despertar el país després de mesos de carrers mig buits com a conseqüència dels confinaments per la pandèmia de covid-19. Durant setmanes, els Estats Units van viure les protestes contra el racisme i la violència policial més grans de la història, potser comparables només a les que van tenir lloc el 1968, l'any en què va morir assassinat Martin Luther King Jr., líder del moviment pels drets civils. A Washington, l’1 de juny una manifestació pacífica va acabar dispersada amb violència perquè l’aleshores president Donald Trump pogués fer-se una fotografia amb la Bíblia davant d’una església a prop de la Casa Blanca. 

stats