Val la pena aprendre xinès?

Fa anys es deia que el xinès es convertiria en el nou anglès. La Xina estava creixent, el mercat de la potència asiàtica era gegant i les possibilitats semblaven il·limitades. Hi havia la sensació que els guanyadors del segle XXI serien els que parlarien xinès.

Ara la perspectiva és més moderada. L’anglès continua sent el gran idioma internacional i el xinès no el desbancarà. Primer, perquè per a la majoria del món és molt més difícil aprendre’l. Per llegir un diari en xinès calen dos anys de dedicació a temps complet a l’estudi de la llengua. Per a un diari en anglès o alemany només caldrien uns mesos. Segons una classificació del govern dels Estats Units, el xinès és l’idioma més difícil d’aprendre juntament amb el japonès, el coreà i l'àrab, superant el rus, l’hindi i el farsi. D’altra banda, la Xina no ha aconseguit ser un soft power comparable als Estats Units, ni a altres països asiàtics: l’idioma d’Àsia que no para de tenir nous estudiants no és el xinès sinó el coreà, pel furor que el K-pop i la cultura del país han generat en molts joves.

L’exemple del coreà és encertat per reflexionar si val la pena estudiar xinès. Els estudiants de coreà no ho fan per criteris utilitaristes de trobar una feina o guanyar milions. Ho fan per curiositat i per passar-s’ho bé endinsant-se en una llengua i una cultura que els apassionen. Crec que l’estudi del xinès s’ha d’enfocar de manera similar.

Dominar el xinès no és cap garantia de feina. Als Estats Units, per exemple, les empreses ja poden comptar amb milers de parlants nadius, que quasi sempre ho faran millor que el més brillant estudiant. La situació no deu ser gaire diferent a Catalunya. Per a tasques més bàsiques i que no requereixen una traducció perfecta, els traductors digitals ja fan una feina decent.

Com explicava recentment l’economista Tyler Cowen, l’explosió de la intel·ligència artificial farà que tasques com demanar indicacions o llegir un menú en un idioma estranger siguin molt més fàcils. Tenir un nivell bàsic de l’idioma aportarà cada cop menys. El domini expert serà el que marqui la diferència.

Ho comentava el diplomàtic Chas Freeman: quan el van enviar fa dècades a Tailàndia, es va posar aprendre thai encara que tingués intèrprets a la seva disposició. D’aquesta manera podia entendre les converses informals que succeïen en esdeveniments polítics locals, i podia aconseguir així informació i connexions impossibles sense el domini de la llengua. Sabia de què es parlava al país més enllà dels informes oficials. En el cas del xinès, només el fet de saber llegir-lo ja t’obre la porta a milers de llibres i documents públics que mai han estat traduïts, i que són necessaris per entendre de manera realment experta la situació i els debats existents al país.

En resum: aprendre xinès segurament no et farà més ric, però t’ajudarà a entendre millor el món. Fes-ho per gust i sense pretensions utilitaristes, com el que cuida un jardí o toca la guitarra. És difícil estudiar xinès a fons si no t’interessa la Xina. Com totes les coses difícils a la vida, és complicat arribar gaire lluny sense passió, curiositat i un punt d’excentricitat.