Internacional 02/09/2021

La UE explora crear una força militar pròpia després de la crisi a l'Afganistan

Els governs europeus disposats haurien de cedir soldats fins a arribar als 5.000 efectius, però encara no hi ha unanimitat

3 min
Josep Borrell a Brussel·les.

Brussel·lesLa creació d'un exèrcit europeu és un dilema –fins ara més teòric i polític que pràctic– que la Unió Europea fa temps que arrossega. I si l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca va impulsar la reflexió sobre la necessitat de més autonomia al Vell Continent, la crisi de l'Afganistan ha revifat el debat sobre la dependència militar d'Europa. "L'Afganistan ha posat en evidència les nostres deficiències. Hem d'establir noves eines militars", ha dit el responsable de la diplomàcia europea, Josep Borrell, aquest dijous després de reunir-se amb els ministres de Defensa de la UE. Encara no hi ha consens, però després del fracàs per l'ocupació talibana de Kabul, la Unió explora la creació d'una força militar d'intervenció ràpida formada per 5.000 efectius que haurien de cedir els estats membres que hi estiguessin disposats.

La proposta no és nova del tot, però és ara quan ha guanyat més força. De fet, el mateix tractat de la Unió, en l'article 44, preveu la possibilitat d'activar una unitat militar europea malgrat que no ha sigut mai posada en pràctica. "Si no volem dependre dels altres, hem de desenvolupar les nostres pròpies capacitats, ho hem d’aconseguir. Tenim els exèrcits, tenim els recursos, el problema és tenir la coordinació i la voluntat de mobilitzar-los", ha reblat Borrell. Ha sigut Alemanya qui, segons ha explicat l'exministre espanyol, ha posat sobre la taula la necessitat de fer servir aquest instrument legal. "Hi estic d'acord i explorarem aquesta possibilitat", ha insistit el català, que espera aconseguir el suport definitiu al novembre, quan s'han de reunir de nou els ministres d'Exteriors per abordar també una nova estratègia de defensa europea.

La idea de crear aquesta anomenada "força militar d'intervenció ràpida" a la Unió Europea es va discutir per primera vegada el 1999, però no va ser fins al 2007 que es va decidir que consistiria en 1.500 efectius. Al maig, però, 14 països –entre els quals hi havia Alemanya, França, Espanya, Portugal, Itàlia i els Països Baixos– van impulsar un comunicat en què apostaven per la creació d'aquesta brigada de 5.000 soldats europeus, que serviria per actuar de manera ràpida en crisis similars a les de l'Afganistan o en situacions en què un govern democràtic estranger necessiti ajuda urgent, deien aleshores els 14 signants. Ara bé, ni situacions com les de Líbia havien convençut fins ara els governs europeus més reticents d'impulsar una intervenció internacional amb segell de la UE. La majoria de veus contràries estan entre els països bàltics o de l'Est d'Europa, que tenen por de desvincular-se del paraigua de l'OTAN davant l'amenaça russa, i d'altres que no veuen clar un eventual augment de despesa en Defensa.

Però és justament la dependència de l'OTAN i dels Estats Units el que Brussel·les vol començar a reduir i, segons ha explicat el ministre de Defensa eslovè, Matej Tonin, que també presidia la reunió, alguns dels seus col·legues fins ara reticents han demostrat un canvi d'opinió després dels problemes durant l'evacuació de refugiats i col·laboradors a l'aeroport de Kabul. Brussel·les fa temps que intenta empènyer en aquesta direcció i ara es vol aprofitar el momentum generat per la crisi de l'Afganistan per impulsar una iniciativa que, si s'aconsegueix pactar al novembre, no es convertiria en realitat fins al 2022, però que seria un gran avenç en un debat que fins ara no ha sortit del marc teòric o hipotètic.

Una relació condicionada

Més enllà d'aquesta qüestió gairebé existencial per a la Unió Europea i el seu futur geoestratègic, el que la UE sí que és conscient que ha de començar a decidir és què fa i com es relaciona amb el règim talibà a partir d'ara. Borrell ha deixat clar que no hi haurà més remei que relacionar-s'hi, però que la interacció haurà de ser "condicionada" políticament, ha insistit després de recalcar que la prioritat d'Europa ha de ser donar protecció i sortida a les persones sol·licitants d'asil que vulguin marxar de l'Afganistan i que fins ara no ho hagin pogut fer. "No els hem de dir migrants, els hem de dir el que realment són: refugiats, hi ha una gran diferència. Són persones que escapen de la possibilitat de ser assassinats. [...] El més important és intentar treure del país la gent que volia marxar en els nostres avions i no va poder", ha sentenciat l'exministre socialista en unes declaracions que contrasten amb el comunicat que van emetre els ministres de l'Interior aquesta mateixa setmana, en què es descartaven les quotes d'acollida i s'apostava per allunyar els refugiats d'Europa i enfortir el control fronterer.

stats