La UE dona per controlats els vols de migrants cap a Bielorússia

Brussel·les"Està gairebé fet". Amb aquest optimisme i tranquil·litat arribava aquest dilluns el cap de la diplomàcia comunitària, Josep Borrell, a la reunió amb els ministres d'Exteriors de la Unió Europea, en què el pols amb Bielorússia era el principal tema de l'agenda. Borrell es referia a les rutes aèries que transporten persones migrants des de diversos punts, principalment l'Iraq i Turquia, a Minsk (Bielorússia) perquè després siguin traslladades fins a les fronteres del país amb la Unió Europea. L'exministre espanyol ha donat per "controlada" la situació en aquest flanc, després de dies de contactes entre la UE i els països d'origen i de trànsit per aturar aquests vols. Justament per contrarestar aquestes actuacions del règim d'Aleksandr Lukaixenko, els vint-i-set ministres d'Exteriors han acordat ampliar el marc legal de sancions per poder prendre represàlies contra entitats i individus responsables d'aquestes rutes, com ara aerolínies o agències de viatges.

"Aquesta decisió reflecteix la determinació de la UE d'aturar la instrumentalització dels migrants amb propòsits polítics", ha dit Borrell. Tot i que les sancions estan sobre la taula, aquesta ampliació del marc sancionador no implica que s'hagin aplicat noves represàlies. La llista d'entitats afectades s'haurà de discutir i caldrà un llarg procés d'aprovació dins l'engranatge comunitari perquè requereix consens. Per exemple, la UE fa setmanes que ha signat l'acord polític per activar la cinquena ronda de sancions contra el règim de Lukaixenko, però encara no ha consensuat el llistat d'afectats.

Després de l'anunci de Brussel·les, la cancellera alemanya en funcions, Angela Merkel, ha mantingut una conversa telefònica amb Lukaixenko, fet que suposa el primer contacte directe entre el president bielorús i un líder de la UE des de les eleccions de l'agost del 2020, en què el mandatari es va declarar guanyador, cosa que va provocar protestes massives als carrers del país. Segons un comunicat del govern alemany, Merkel i Lukaixenko han discutit sobretot de "la necessitat d'ajuda humanitària" per als migrants que s'acumulen a la frontera amb Polònia i han acordat seguir intercanviant contactes. Per la seva banda, el president francès, Emmanuel Macron, ha trucat al seu homòleg rus, Vladímir Putin, en una conversa que ha durat gairebé dues hores. Segons ha informat un portaveu de l'Elisi, els dos líders han coincidit en la necessitat de desescalar la crisi migratòria a la frontera bielorussa, però han discrepat en els seus orígens.

Aïllar Minsk

"Tothom està molt centrat en les sancions, però hem d'anar més enllà. Hem d'aconseguir que l'aeroport de Minsk es converteixi en una zona d'exclusió aèria, hem d'aconseguir que cap avió que potencialment pot portar migrants pugui aterrar a Minsk o a cap altre aeroport bielorús", ha dit amb contundència Gabrielius Landsbergis, el ministre d'Exteriors de Lituània, un dels països que també està veient arribar centenars de persones migrants a les seves fronteres.

Des de la setmana passada, Brussel·les està treballant intensament per aturar aquests vols. El vicepresident de la Comissió Europea, Margaritis Schinas, ha viatjat a Dubai, a Beirut, i aquest dilluns a Bagdad amb aquest objectiu. A finals de la setmana passada, Turquia va confirmar que prohibia vendre bitllets amb destinació a Minsk i també l'Iraq reafirmava el mateix compromís. Brussel·les assegura que té en el radar fins a una trentena de països, però aquestes dues són les principals rutes i per això Borrell s'atreveix a afirmar que la situació "està sota control".

Tot i això, al seu torn, el ministre espanyol d'Exteriors, José Manuel Albares, no ha volgut donar el tema per "tancat" del tot. Ha dit que cal mostrar solidaritat absoluta amb Polònia davant una crisi que "no és migratòria" sinó artificial, i ha evitat posicionar Espanya en el debat sobre si és pertinent o no finançar nous murs amb fons europeus que Polònia va intentar reintroduir, de moment, sense èxit.

Primer vol de repatriació

Ara bé, mentre la UE s'esforça a tallar l'arribada de persones, milers de migrants s'amunteguen a les fronteres amb l'esperança d'arribar a Europa i fins i tot d'aconseguir asil. Però el missatge des de Brussel·les és clar: "Les fronteres europees no estan obertes de manera il·limitada. El camí cap a Europa no passa per Bielorússia", ha dit Borrell. El cap de la diplomàcia ha celebrat l'anunci del govern iraquià, que ja ha programat per a dijous vinent el primer vol de repatriació dels seus nacionals. "Els que ja són allà necessiten assistència humanitària, els que no poden ser refugiats han de tornar al seu país d'origen", ha reblat l'exministre espanyol.

Del que eviten parlar les autoritats europees és de les actuacions de les forces policials poloneses a la frontera. El govern ultraconservador del país ha blindat la zona i no accepta la presència de mitjans ni de l'agència europea Frontex, però la UE, de moment, ignora les denúncies d'organitzacions que asseguren que la policia i l'exèrcit polonès estan disparant gasos lacrimògens contra les persones refugiades.

La Unió Europea, doncs, fa pinya amb Polònia i se centra en el pols que manté amb Lukaixenko, a qui acusa de "gàngster" i de dur a terme un "atac híbrid" a través de la instrumentalització de migrants amb el suport de Rússia. "No hi ha dubte que el que fa Lukaixenko ho fa gràcies al suport de Rússia", ha dit Borrell, que ha enviat un missatge polític al règim de Lukaixenko: "La manera de reprendre el diàleg no és portar persones a la frontera, és respectar els drets humans".

Per la seva banda, Lukaixenko, que a finals de la setmana passada va amenaçar la UE amb tallar el gas rus, ha parlat a la televisió oficial sobre la possibilitat de retornar els migrants als seus països. “Estem preparats per posar-los en avions que els portaran de tornada a casa”, ha dit el mandatari. “Però aquesta gent és molt tossuda: ningú vol tornar enrere. I està clar perquè: no tenen on tornar”, ha afegit.

Des de l'octubre del 2020, la UE ha ampliat progressivament les seves mesures restrictives contra la considerada l'última dictadura d'Europa com a resposta a la "naturalesa fraudulenta" de les eleccions presidencials d'agost i la repressió violenta de l'oposició. Fins ara, ha sancionat 166 persones i 15 entitats, una llista que inclou el mateix Lukaixenko i el seu fill i assessor de seguretat nacional, Víktor Lukaixenko, així com altres figures clau del lideratge polític i del govern, membres d'alt nivell del sistema judicial i diversos actors econòmics destacats.

Les mesures contra les persones designades inclouen la prohibició de viatjar a la UE i la congelació d'actius. A més, al juny es va prohibir a qualsevol aerolínia bielorussa sobrevolar l'espai aeri europeu i se'ls van imposar sancions econòmiques específiques. Ara, amb el nou marc sancionador, es busca poder actuar també contra els responsables de la "instrumentalització de migrants". Els Vint-i-set s'han de posar d'acord en una nova llista de sancionats per donar resposta a aquest "atac híbrid" a través del nou mecanisme del qual s'han dotat aquest dilluns, una clara declaració d'intencions polítiques que, tot i això, de moment no té conseqüències pràctiques.