Trump vol un acord nuclear amb l'Iran, però ha de ser millor que el d'Obama

WashingtonEl 2016, quan es va presentar com a candidat a la presidència dels EUA, Donald Trump va oferir una fórmula senzilla per desactivar el programa nuclear de l'Iran. Va dir que l'equip de negociadors de Barack Obama s'hauria d'haver aixecat de la taula i hauria d'haver marxat. Els iranians els haurien anat al darrere suplicant. “És un acord que podria haver estat molt millor si s’haguessin aixecat un parell de vegades”, va dir Trump al New York Times. "Van negociar molt malament".

Ara, en un moment en què els iranians estan molt més a prop de poder produir armes nuclears que quan es va negociar l'últim acord, en part perquè Trump va desbaratar el pacte el 2018, el president estatunidenc té la voluntat i l'oportunitat de demostrar com s'hauria d'haver fet.

Fins ara, les diferències entre les dues parts semblen gegants. Els iranians busquen una versió actualitzada de l'acord de l'època d'Obama, que només limitava les seves reserves de material nuclear, i els nord-americans volen desmantellar tota la infraestructura d'enriquiment de combustible nuclear, el programa de míssils del país i el suport de Teheran a Hamàs, Hezbollah i altres forces similars.

Negociacions més dures amb Trump

El que falta en aquesta fórmula és temps. "És essencial que arribem a un acord ràpidament", va dir la senadora demòcrata de New Hampshire Jeanne Shaheen, del Comitè de Relacions Exteriors, que va qualificar la decisió de Trump de retirar-se de l'acord nuclear amb l'Iran de "greu error". "El programa nuclear de l'Iran avança cada dia, i amb les sancions a punt d'expirar, estem en perill de perdre un dels nostres punts més crítics de pressió", va dir. Es preveu que les sancions contra el país expirin el 18 d'octubre.

Per pressionar l'Iran, l'administració actual dels Estats Units ja està amenaçant amb la possibilitat d'atacs militars si les negociacions no van bé, tot i que no aclareix si seran els EUA, Israel o una força combinada qui els executi. Karoline Leavitt, la secretària de premsa de la Casa Blanca, va prometre que hi hauria “conseqüències greus” si els iranians no negociaven amb el president.

Les negociacions començaran dissabte, amb Steve Witkoff, amic del president i promotor immobiliari de Nova York, teòricament liderant l'equip nord-americà. A Witkoff, que també està gestionant les negociacions sobre Gaza i Ucraïna, no se li coneix cap formació sobre la tecnologia d'enriquiment de combustible nuclear ni sobre la fabricació de bombes nuclears.

La primera pregunta a la qual haurà de fer front serà l’abast de la negociació. L’acord de l’època Obama només abordava el programa nuclear. No tocava el programa de míssils de l’Iran –que estava sotmès a restriccions separades per part de les Nacions Unides i que Teheran ignorava– ni el seu suport al terrorisme.

Michael Waltz, l'assessor de Seguretat Nacional, ha afirmat que un nou acord amb l’administració Trump ha d’abordar tots aquests aspectes, i que les grans instal·lacions nuclears de l’Iran han de ser completament desmantellades. No n'hi ha prou amb deixar-les funcionant sota mínims, com passava amb l’acord del 2015. “L’Iran ha de renunciar al seu programa d’una manera que tothom ho pugui veure”, va dir Waltz al programa Face the Nation, de la cadena CBS, al març. Va parlar d'un “desmantellament total,” una situació que deixaria l’Iran pràcticament indefens: sense míssils, sense forces aliades i sense cap possibilitat de construir bombes nuclears.

Trump va declarar dilluns que les converses amb l’Iran serien “directes”, és a dir, que els negociadors dels Estats Units parlarien directament amb els seus homòlegs iranians. Fins ara, però, els iranians donen una altra versió: Abbas Araghchi, ministre d’Afers Estrangers de l’Iran, va publicar un article a The Washington Post en què assegurava que el seu país estava “preparat per a negociacions indirectes amb els Estats Units.” Araghchi va afegir que per dur a terme les negociacions, primer els Estats Units havien de comprometre's a no utilitzar la força militar contra l'Iran.

“És clar que diuen que volen parlar”, diu Jim Walsh, investigador sènior del Programa d’Estudis de Seguretat del Massachusetts Institute of Technology (MIT). “Però una cosa és negociar i una altra és capitular. ¿Una llista d’exigències i si no les compleixen patiran un atac? Aquesta fórmula no funcionarà”.

L'Iran, cada cop més a prop de l'armament nuclear

L’entorn de les negociacions és ara molt més delicat que durant l’administració Obama. El programa nuclear de l’Iran ha avançat des que Trump va descartar l’acord anterior. Actualment, el país produeix urani enriquit al 60% de puresa, just per sota del nivell apte per a armament nuclear. A més, les agències d’intel·ligència nord-americanes han conclòs que l’Iran està explorant una via més ràpida per desenvolupar una arma atòmica. Si l'Iran decideix apostar per la bomba podria trigar només mesos a tenir-ne una.

Però en altres aspectes l’Iran està en una posició negociadora més feble. L'octubre passat, Israel va destruir gairebé totes les defenses antiaèries iranianes que protegien les seves instal·lacions nuclears. A més, els seus aliats regionals, Hezbollah al Líban i Hamàs a Gaza, no tenen capacitat per amenaçar Israel amb represàlies si ataqués les instal·lacions iranianes.

En la negociació de l'acord també entren en joc altres factors que caldrà tenir en compte. L'Iran podria aprofitar la seva relació amb Rússia en un moment en què els EUA intenten trobar una sortida a la invasió d'Ucraïna. A més, l’ombra de l’intent d’assassinat de Trump encara pesa sobre les negociacions. El Departament de Justícia dels EUA ha acusat la Guàrdia Revolucionària Islàmica de l'Iran d’haver intentat matar l’aleshores expresident l’any passat.

També falta veure si Israel i els republicans al Congrés acceptarien qualsevol mena d'acord nuclear, fins i tot si resultés ser més feble que el que va negociar l’equip d’Obama.

Falta d'experiència diplomàtica

Dennis Jett, professor d’afers internacionals de la Universitat de Pensilvània i autor d’un llibre sobre l’acord nuclear amb l’Iran, afirma que és poc probable que Trump retiri l’amenaça dels atacs militars, cosa que redueix molt les possibilitats d’un acord fructífer. "Crec que aquestes converses seran breus i poc productives", diu, i afegeix que Witkoff és "un home del sector immobiliari de Nova York que sembla que pensi que la diplomàcia és simplement arribar a acords. Que negocies durant un temps i signes acords, però no és tan senzill".

Karim Sadjadpour, analista del think tank Carnegie Endowment for International Peace, adverteix que l’equip negociador de Trump podria estar navegant en aigües que no coneix. "No estàs negociant el preu final d’un edifici ni un gran pacte comercial, sinó qüestions altament tècniques com els nivells d’enriquiment d’urani, les especificacions de les centrifugadores i els règims d’inspecció", diu. "Hi ha el risc que la delegació nord-americana, que ara mateix no té ni l’expertesa ni un objectiu definit, acabi sent superada per un equip iranià que sí que té totes dues coses".

Seyed Hossein Mousavian, expert en seguretat al Pròxim Orient i política nuclear de la Universitat de Princeton, creu que hi ha possibilitats d’èxit en les negociacions i que les dues parts en poden sortir amb resultats favorables, incloent-hi un escenari en què l’Iran accepti sotmetre's a inspeccions regulars. "Pel que entenc, Steve Witkoff té una voluntat real d'arribar a un acord. No vol una guerra i té la mateixa mentalitat que el president Trump", diu Mousavian. "Per això, hi veig una oportunitat. Però la realitat és que l’Iran i els Estats Units arrosseguen 45 anys d’hostilitats, i arribar a un acord és complicat".

Copyright The New York Times